Nacra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pendilh de nacre MHNT

La nacra es lo revestiment interior, amb rebats irizats, d'unas coquilhas de molluscs, biosintetizada pel mantèl e compausat de cristals d'aragonita ligats per una proteïna nomenada conquiolina. Es un produch cercat dempuèi de temps per la decoracion, la marquetariá, la confeccion de joièls o de botons, fins a que de coquilhas coma los aurelhas de mar an localament desaparegut. Unes son elevats per la nacra.

Quand un element estrangièr irritant dintra dins la coquilha d'aquestes molluscs, aquestes secrètan tanben de nacra jaç après jaç tot lo torn per se'n aparar, formant tanben una o mai pèrlas.

Al conreri dels autres jaces de la coquilha (levat per son agrandiment), la nacra es sintetizada pel mollusc tot lo long de sa vida.

Segon los autors, la nacra es classificada coma material mineral biosintetizat o coma matèria organica[1] o coma biocomposit que coma gaireben totes los biominerals, contenon de rèstes de la matritz organica que permetèt sa sintèsi per l'animal (e lo contraròtle de son procés de formacion) ((MB, p. 3).

Formacion, bioquimia[modificar | modificar la font]

La nacra del nautil es particularament lisa e regulara

"La nacra es formada d’una juxtaposicion regulara de jaç de tablauleta d’aragonita de 0,5 μm d’espessor, sodadas per un ciment organic de 20 nm d’espessor. Los compausats organics associats a la nacra son localizats a l'entorn de las tauletas de nacra, mas es tanben l’interior dels cristals. Son implicats dins l’iniciacion de la precipitacion del mineral (nucleacion), dins la regulacion de la creissença, dins la determinacion del polimòrf cristallin, coma dins l’organizacion microstructurala del biomineral. Quitament se la composicion e las foncions d'aquesta matritz organica son encara pas que parcialament conegudas, fòrça òbras permetèron de descriure unas d'aquestas moleculas([[#MB|]], p. 4)"

Las donadas scientificas sus la nacra e sa matritz organica calcifianta ven subretot de l'estudi de molluscs Pinctada pels bivalves pteriomòrfs e d'espècias d'Haliotis al subjècte de la nacra secretada pels gasteropods([[#MB|]], ([[#CITEREF|]], p. 3), puèi de l'estudi d'un grand bivalve paleoeterodont Unio pictorum e del Nautilus macromphalus, un nautiloíd apartenent a un òrdre fòrça ancian de cefalopòds. Segon aquesta donadas:

  • la nacra resulta d'un procés de biotransformacion de minerals en estructuras mineralas regdas (biomineralizacion), a partir d'una matritz formada de proteïnas[2] especificas([[#MB|]]). Resulta de la superposicion rrgulara de jaces de conquiolina, de cristals d'aragonita e de traças d'aiga e de diferents ions que la disposicion particulara provòca una interferéncia de las radiacions luminosas li donant son aspècte irizat.
  • es un dels 60 tipes diferents de biominerials (amb 17 pels molluscs) connus sintetizat per d'organismes actualament vivent (de bacterias a de megastructuras corallians)([[#MB|]]). La nacra presenta de caracteristica mecanicas e fisicoquimicas particulara fòrça diferenta dels autres biominerals sovent a basa de carbonat de calci que los animals produson fòrça "polimòrfs cristallins".
  • es un material pro estable fàcia als acids e a la temperatura[3], ques e sap pas encara reproduire e que las caracteristicas (coma mai generalament la biomineralizacion[4] e totes los processes bioquimics podent menar a la produccion, l'entreten e la proteccion d'una coquilha de mollusc [5]) interessan los bioquimistas e la biomimetica.
  • sa qualitat (e lo tipe de formacion de la nacra) varian segon las espècias e pendent las estapas de l'evolucion[6],[7].
  • Substància organica, la conquiolina es presenta en fòrça pichona quantitat dins la nacra (unes 4 a 6 %) e determinan son esstructuracion sevissent de « ciment » als cristals d'aragonita (que representan 90 % de la nacra). En efièch, La nacra es constituida de pichon cristals empilats d’aragonita de 500 nm d’espessor, separats per un jaç fòrça fin (unes 50 nm) de proteïna qu'assegura la tenacitat de l’ensemble.
  • las proteïnas contribuissent a formar la nacra produson del carbonat de calci jos forma aragonita, e semblariá que la partida solubla d'aquestas proteïnas siá responsable de la formacion del cristal, alara que la partida insolubla ne determinariá la densitat, la talha e la quantitat d'aquestes cristals.

La nacra resistís melhor als acids que la coquilha. Se torna constituir après aver estat traucada o damatjada per una coquilha viventa[8].

Color[modificar | modificar la font]

L'aspècte de la nacra ven pas de pigments; la superposicion de jaces d'indici de refraccion diferent creant d'interferéncias, coma aquelas que se produson dins un filtre dicroïc o dins las colors estructuralas, de biais que la color depend de l'angle d'incidéncia de la lutz e de la posicion de l'observator, çò que daissa veire d'iridescéncias caracteristicas[9].

La coloracion eventuala de la nacra ven del carotenoíds, contengut dins la conquiolina. Lor complexacion a de proteïnas per formar de carotenoproteïnas pòt modificar la color iniciala du pigment e donar de colors anant del jaune al violet.

Los fabricants ensagèron dempuèi de temps de reproduire l'aspècte de la nacra. A partir del sègle XVII, existís jol nom d’esséncia d'Orient de las formulacions a basa d'escatas de peisson. L’esséncia d'Orient repertoriada al Colour Index jos la referéncia NW1 es una mescla de guanina e d'ipoxantina, variabla segon las espècias utilizadas. L'industria dels plastics produguèt de botons nacrats a partir de fosfats de plomb. Toxics, son interdits pels cosmetics. Lo PW14 es un oxiclorur de bismut, es lo primièr pigment nacra uèi. De compausats de mica e d'oxids metallics, brevetats en 1963, donan de pigments nacrats de totas colors dominantas. E, de pigments nacrats se pòdon fabricats amb de particulas de silici o d'alumini, recobèrts de jaces d'indici de refraccion variats per crear las interferéncias constitutivas de l'aspècte nacrat. Aquestes pigments tròban un mercat en cosmetica e dins l'industria automobila, ont enriquisson la gama d'aspèctes disponibles de las pinturas ordinàrias metallizadas.

Anomalias[modificar | modificar la font]

De parasits (ex : polodors) pòdon provocar de bofigaduras de la nacra, quand lo mollusc produch de jaces novèls de nacras al dessús de las galeriás foradas dins sa coquilha.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Incrustation de nacre sur peignes japonais
Incrustacion de nacre sus de penches japoneses

Cercada per sos rebats irizats, la nacra conéis o coneguèt fòrça usatges:

  • confeccion de botons, e dins los ans 1920 a 1950 per la fabricacion de botons d'acordeon,
  • Confeccion de joièls,
  • produccion de roge a labras nacrat,
  • integracion dins de belòri,
  • element de marquetariá,
  • utilizacion en cirurgia reparatritz ossosa,
  • utilizacion (autrecòps) per la fabricacion d'implants dentaris, coma dins la civilizacion maia.

Trabalh de la nacra[modificar | modificar la font]

Los troces de nacra son amolits dins l'aiga bolhissenta puèi aplanits e copats seguent las formas cercadas per la manufactura dels objèctes. Mai sovent de color blanca, la nacra pòt èsser tintada a partir de colorants organics de gris, verd o ròse[10].

L'amolatge e lo ressatge de la nacra genèra de posca, e la nacra polverizanta deu èsser respirada (empacha la respiracion coma totes los materials polverizants e mai conten d'arsenic toxic).

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Luquet G., Fernandez M. S., Arias J .-L., Guichard N., Marie B. & Marin F (2007) Biochemical characterization of the soluble organic matrix of gastroliths from decapods, In Biomineralization: from Paleontology to Materials Science - Proceedings of the 9th International Symposium on Biomineralization (Eds. Arias J.-L. & Fernandez M. S.), Editorial Universitaria, Santiago Chile, pp. 319-328.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. par exemple selon la Fédération Nationale des Horlogers, Bijoutiers, Joailliers, Orfèvres,Détaillants et Artisans de France
  2. Marin F., Luquet G., Marie B. & Medakovic D. (2008) Molluscan shell proteins: primary structure, origin and evolution. Cur. Top. Dev. Biol. 80 , 209-276
  3. Marin F., Morin V., Knap F., Guichard N., Marie B. , Luquet G., Westbroek P. & Médakovic D. (2007) Caspartin: Thermal stability and occurrence in mollusk calcified tissues, In Biomineralization: from Paleontology to Materials Science - Actes du Modèl:9e Symposium international sur la Biominéralisation (Eds. Arias J.-L. & Fernandez M. S.), Editorial Universitaria, Santiago Chile, pp. 281-288
  4. Gaspard D., Marie B., Marin F. & Luquet G. (2007) Biochemical characteristics of the shell soluble organic matrix of some recent rhynchonelliformea (Brachiopoda), In Biomineralization: from Paleontology to Materials Science - Proceedings of the 9th International Symposium on Biomineralization (Eds. Arias J.-L. & Fernandez M. S.), Editorial Universitaria, Santiago Chile, pp. 193-204
  5. Marie B., Guichard N., Luquet G. & Marin F. (2007) Calcification in the shell of the freshwater bivalve Unio pictorum, In Biomineralization: from Paleontology to Materials Science - Proceedings of the 9th International Symposium on Biomineralization (Eds. Arias J.-L. & Fernandez M. S.), Editorial Universitaria, Santiago Chile, pp. 273-280
  6. Marie B. , Laratte S., Luquet G., Durlet C., Alcaraz G. & Marin F. Paleobiochemistry of nacre: characterisation of well preserved shells of an eocene freshwater bivalve (Palaeoheterodonta: Unionoida). (Biogeosciences
  7. Marie B. , Marin F., Marie A., Bédouet L., Dubost L., Alcaraz G., Milet C. & Luquet G. Evolution of nacre: biochemistry and ‘ shellomics’ of the shell organic matrix of the cephalopod Nautilus macromphalus . (Soumis à J. Biol. Chem.)
  8. Fleury C., Marin F., Marie B. , Luquet G., Thomas G., Josse C., Serpentini A. & Lebel J.-M. (2008) Shell repair process in the green ormer Haliotis tuberculata : a histological and microstructural study. Tissue Cell 40 , 207-218
  9. Petit, Roire e Valot, Encyclopédie de la peinture : formuler, fabriquer, appliquer, t. 3, Puteaux, EREC, , p. 95-97.
  10. Delorme 1958