Mosca de l'oliva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae) es un diptèr de l'oliva apartenent a la familha de las Tephritidae. Es responsabla de damatges impotants dins lo Bacin Mediterranèu e dins las zonas del mond de climat mediterranèu ont l'olivièr foguèt introduch. Aquela mosca parasita sonque los olivièrs.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Mosqueta mesurant 4 a 5 mm de logor.

Acoblament e ponduda[modificar | modificar la font]

Las femes recentament espelida emeton de feromònas qu'atrason los mascles. A la fecondacion, la feme cerca d'olivas. Fissa la pèl d'una oliva de bona talha amb son ovipositor, introduch l'uòu jos la pèl, amb lo tèrme de sa trompa, chuca l'oliva, unta l'entorn de la superfícia de la fissada e torna prene los liquids.

Marca l'oliva amb una substança odoranta qu'empacha la quita mosca de tornar fissar l'oliva un autre còp mas empacha pas d'autras d'o far.

Mosca feme amb l'ovipositor sortit al tèrme de l'abdomèn

De l’uòu cap a la pupa[modificar | modificar la font]

A una temperatura mejana de 25°, la larva espelís après uns jors. Aquela larva es blanca dins las olivas jovas (vertas) e ven de color vinosa dins las olivas maduras (negras). Cava dins la pulpa de l'oliva demorant dedins. L'oliva atacada s'enegrís e pòt caser.

Après 21 jorns, la larva forar l'epidèrma de l'oliva d'un trauc d'1 mm de diamètre puèi s'enfonsa dins lo fruch e se nimfosa en una pupa. Passats 10 jorns, la mosca adulta sortís de la còca de la pupa, e de l'oliva, se seca e s'enlaira. Lo cicle dura 1 mes fins a la ponduda.[1]

A la davalada, quand las temperaturas baissan, las olivas fissadas cason. Las escarenas s'enterran a 10-15 cm ont venon pupas. Passan l'iven atal e la pujada de temperatura lo desrevelha e sortisson las moscas del sol, quand ven a 25 °C (mièg de junh).

L'adult[modificar | modificar la font]

Un còp adult, las moscas mesuran 4 a 5 mm de long. L'abdomèn es de color iranjat amb doas estrias negras. Las alas son transparentas, levat una tasca negra al tèrme. Lo dessús del torax pòrta una tasca argentada entre las doas implantacions de las alas.

La feme se distinga del mascle per son abdomèn equipat d'un ovipositor. Fissa la pèl de las olivas per pausar son uòu dins una oliva de 7 mm a 9 mm. Lo trauc es gaire visible mas la mosca daissa una marca odoranta sus l'oliva ont pon sonqu'un uòu. Pòt fissa fins 400 olivas. Mai d'una femes pòdon fissar la mèsma oliva.

Un adult pòt viure fins a 6 meses, se noirissent de chucs sucrats, de nectars, de rosal, de melats de las cochenilhas o de chuc de poiriment dels fruchs e dels fems (d'aucèls o autres animals). L'adult es enebit per las temperaturas tròp baissas (mens de 25 °C. Quina que siá formas (uòu, escarena o imagò) la mosca es tuada a 0 °C e a 42 °C). L'adult a besonh d'ombra per s'apara. Fins a 5 generacions pòdon se succedir entre junh e octobre veire novembre.

Las moscas de l’Oliva son sensiblas a la color jaune

Damatges[modificar | modificar la font]

Trauc a l'espelida

Los damatges son de dos tipes: quantitatius e qualitatius.

Quantitatius quand las larvas del segon e subretot del tresen estadi que foran la pulpa de l'oliva e fasen mermar lo rendament. Tanben qualques olivas atacadas cason a tèrra abans lo tèrme.

Las olivas de taula fissadas son inutilizablas.

L'òli obtenguda amb d'olivas afectadas es mai acida (2 a 10% mai) que l'òli obtenguda amb d'olivas sanas e l'indici peroxidic es tanben mai grand. E mai las olivas atacadas pòdon desenvolupar fongis de poiridura que tanben damatjan la qualitat de l'òli que se n'obten.

Luta biologica amb d'enemics naturals[modificar | modificar la font]

Dins la natura son pro escaces los enemics naturalas en luta biologica.

Luta quimica[modificar | modificar la font]

S'utilisa d'insecticids per vaporizar las oliveres coma: lo dimetoat (pauc car e que daissa pauc de residús dins l'òli), deltametrina e fosmet.

Son encara a l'estudi l'usatge d'insectiicids naturals (non de sintèsi quimica) coma l'azadiractina, un repulciu extrach dels fruchs de l'arbre Neem e la rotenona.

Lo programa dels tractaments preventius e periodics se realiza mièg d'estiu e/o setembre.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Notas[modificar | modificar la font]

  1. (fr)A. Siciliano (AFIDOL). Mouche de l'olive : notes de cours. Conférences techniques, Montpellier, 1/12/2014

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr) Raymond Gimilio, « L'inule visqueuse et la lutte biologique en oléiculture », Ann. Sté. Horti. et Hist. Nat. Hérault, vol. 150,‎ , p. 70-76
  • (fr) Sol Franco-Mican et al. (trad. Raymond Gimilio), « Observation du complexe parasitaire de l'Inule visqueuse en Espagne et ses méthodes de propagation », Le Nouvel Olivier, vol. 66,‎ , p. 4-7
  • (fr) Nathalie Moutier e al., Identification et catactéristiques des variètés d'Olivier cultivées en France, Naturalia publications, (ISBN 2-909717-43-7)
  • (en) M. Gebiolaa et al., {{Article}} : paramètre « títol » mancant, Journal of Natural History, vol. 43, Issue 39-40,‎ , p. 2465-2480
  • (fr) François Warlop, « Limitation des populations de ravageurs de l'olivier par le recours à la lutte biologique par conservation », Cahiers Agricultures, vol. 5,‎ , p. 449-455
  • (en)Bigler, F.; Neuenschwander, P.; Delucchi, V.; Michelakis, S. 1986 (31 Dec 1986), Natural enemies of preimaginal stages of Dacus oleae Gmel. (Diptera: Tephritidae) in western Crete. II. Impact on olive fly populations. Bollettino del Laboratorio di Entomologia Agraria 'Filippo Silvestri', Portici 43:79-96

Ligams externes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Mosca de l'oliva.