Vejatz lo contengut

Modèl:Portau de Lemosin/Introduccion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Bandièra lemosina.

Lemosin es una region istorica d'Occitània. Correspond a la ciutat antica dau pòble gau daus lemoviç. Uei correspond aproximativament aus departaments de Cruesa, Nauta Vinhana e Corresa e a la Charanta Lemosina.

Sa capitala istorica es Lemòtges (o Limòtges). Lo gentilici es lemosin -a.

L'escut ancian (Ostau de Combòrn) es d'aur a cinc (o sieis) cotisas de gules. L'escut moderne (Ostau de Dreux-Bretanha) es d'ermina, bordat de gules.

Segon Juli Cesar dins los Comentaris sus la Guerra de las Gàllias, la tribú daus lemoviç aguet un grand ròtle dins la resisténcia galla. Lor capitala era l'oppidum de Durotincum (actuau Vilatjobert, situat a Sent Deunis). 'Quela vila era lo punt d'encontre d'itineraris economics nombrós, en fach, los lemoviç eran coneguts per lor produccion d'aur esplechat dins las minas a ciau dubert que i eran nombrosas. D'autres sites avián lor importància coma lo pueg d'Eissandon, Aiun, Usercha o encara Sent Gençan.

Lo territòri daus lemoviç comencet de se romanizar en 52 avans lo Crist, data de sa conquesta per Cesar. Las vilas fugueren desplaçadas per fin de facilitar lo contraròtle de las rotas comercialas e daus autoctòns per l'autoritat romana. Aitau, la capitala daus lemoviç fuguet transferida a Augustoritum, la futura Lemòtges, ciutat creada entierament per los romans vers 10 avans lo Crist per fin de facilitar lo viatge per la ribiera de Vinhana.

Lemosin possedissiá de las ciutats segondàrias coma Briva Curretia (Briva) sus la rota Lion-Bordèu, Acitodunum (Aiun) sus la rota Borges-Clarmont. D'autres sites mai religiós, qu'òm ne serva daus vestigis, fugueren creats o romanizats, coma Cassinomagus (Chassanom) per sos termes, Tintinhac a Navas emb un santuari ente se remarca un temple e un teatre, e tanben Los Cars a Sent Merd.

Daus riches proprietaris que vivián dins de vilas esplechavan las champanhas lemosinas. La toponimia a servat lo remembre de 'quelas esplechas agricòlas e quauques còps de lor proprietari. Daus vilatges que lor nom s'achaba en -ac son d'ancianas vilas, coma Flavinhac (vila de Flavinius), Solenhac (Solemniacum, vila de Solemnius). Se son trobats daus vestigis arqueologics coma los Convents a La Chapela, la vila de Peira Bufiera, o la vila galloromana e los termes de Brachaud, au nòrd de Lemòtges.