Miquèl Decòr

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Miquèl Decòr
MDecor.jpg
Naissença3 de març de 1949, a Bisan de Menerbés
Decès27 de mai de 2021, a Bisan de Menerbés
OccupacionEscrivan, profesor
Òbras
Villàs de femnas, Eiretièrs de la luna, ...

Miquèl Decòr (Bisan de Menerbés, 3 de març de 1949 - 27 de mai de 2021) es un escrivan de lenga occitana del Lengadòc (Menerbés). Foguèt un professor d'occitan e de francés fins a sa retirada. Moriguèt al començament de l'annada 2021, daissant darrièr el mai d'una òbra inacabada.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Miquèl Decòr nasquèt lo 3 de març de 1949 dins lo vilatge de Bisan de Mernerbés situat dins lo departament d'Aude. Filh d'un paire cantonièr, se crearà tre son enfança mercés a sos pròches, un ligam tras que prigond amb la cultura e la lenga occitana. Çaquelà, caldrà esperar son intrada dins los estudis segondaris al licèu Enric IV de Besièrs per que comença a escriure sas primièras poesias dins sa lenga mairala. Es aicí que Decòr faguèt l'encontrada per lo primièr còp d'Ives Roqueta, alara professor dins lo meteis establiment e que l'abeurarà tot lo long de sos estudis de la rica literatura occitana alara en plen reviscolament.

Puèi, se dirigiguèt cap a l'universitat Pau Valery de Montpelhièr ont encontrarà mai d'un estudiant que devendràn coma el, d'actors tras qu'importants de la literatura occitana per las annadas de venir (Miquèla Stenta, Rotland Pecot...) Es a aqueste moment que publicarà sas primièras òbras literàrias dins mai d'una revistas occitanas coma per exemple Obradors, revista de l'universitat e qu'es especializada dins la promocion de la creacion en lenga d'òc. Es en 1968 que son primièr recuèlh L'estofat que mitona es oficialament publicat en çò de las edicions 4 vertats de Joan Larzac, fraire d'Ives Roqueta.

A la fin de sos estudis, Decòr deven professor d'occitan e de francés dins mantunes establiment del Lengadòc (de Montpelhièr fins a Narbona) e devendrà de 1983 a 2000 lo president del Cercle Occitan del Narbonés. Occuparà aqueste mestièr fins a sa retirada.

En 1998, l'escrivan menerbés foguèt demest d'autres autors coma per exemple Max Roqueta, Ives Roqueta o encara Joan Larzac, un dels autors occitans enregistrats dins la colleccion Trésors d'Occitanie.

Los poèmas de Miquèl Decòr foguèron musicats per mantun cantaire occitan (Martí, Eric Fraj e Patric). A escrich tanben maitas istòrias pels mainatges dins la colleccion Farfadet.

Òbras literàrias[modificar | Modificar lo còdi]

Poesia[modificar | Modificar lo còdi]

  • L'Estofat que mitona, 14 poèmas (1968)
  • Lo Pastre de las Estelas (1993)
  • Las tretze dichas (1999)
  • La nuèit esquiçada (2001)
  • L'ase de Josèp (2004)
  • Eiretièrs de la luna (2008)
  • Passejada menerbesa (2010)
  • La camèla blanca (2012)
  • Letras de Mogador (2017)

Pròsa[modificar | Modificar lo còdi]

  • La sarramauca (2004) - Conte
  • Agost de guèrra (2007)
  • Villàs de femnas (2021)

Bendas dessenhadas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Colhon de la luna, tèxtes de M. Decòr amb de dessenhs de Julian Masdoa (1997)

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]