Metis (satellit)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de Metis realizada per la sonda Galileo en 1996-1997.

Metis es un satellit naturau de Jupitèr. Satellit pus intèrne dau sistèma jovian, fa partida dau grop d'Amaltèa e es un pichon objècte irregular mau conegut.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Metis es un objècte irregular que mesura 60 × 40 × 34 quilomètres dins sei tres dimensions. A una superficia fòrça craterizada de color rogenca e sorna que presenta una diferéncia marcada entre sei dos emisfèris. D'efiech, la fàcia orientada vèrs Jupitèr es 1,3 còps pus brilhant que lo costat orientat vèrs l'exterior. Aquò es probable liat a un nombre d'impactes pus importants qu'an entraïnat l'excavacion de glaç. La massa de Metis es estimada a 1,2.1017 kg es sa composicion es desconeguda.

Orbita e rotacion[modificar | modificar la font]

Satellit pus intèrne dau sistèma jovian, Metis a una orbita quasi circulara (excentricitat de 0,0002) que se situa dins lo plan eqüatoriau de Jupitèr (enclinason de 0,06°) a una distància de 128 000 km. Lo satellit orbita donc a l'interior de l'anèu principau de la planeta. Es somés ai fòrças de marèia de Jupitèr e presenta donc totjorn la meteissa fàcia a la planeta. Son periòde orbitau e son periòde de rotacion son donc identics (7h 4 mn 30 s).

Descubèrta, recèrca e exploracion[modificar | modificar la font]

Metis foguèt descubèrt en 1979 per l'astronòm estatsunidenc Stephen P. Synnott (nascut en 1946) a partir de l'estudi de fotografias de la mission Voyager 1. Dins lo corrent deis ans 1990, d'observacions realizadas amb la sonda Galileo permetèron de fixar lei limits dau satellit d'un biais precís e de descubrir l'aspècte de sa superficia.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]