Medalha d'Aur de la Generalitat de Catalonha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Medalha d'Aur de la Generalitat de Catalonha

La Medalha d'Aur de la Generalitat de Catalonha (en catalan: Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya) es la distincion onorifica mai nauta autrejada per la Generalitat de Catalonha. Foguèt instituïda lo 17 de mai de 1978 pel President de la Generalitat, Josep Tarradellas.

Amb ela se guerdonan de personas o d'entitats qu'ajan fach una contribucion considerabla dins los domenis polotic, social, economic, cultural o scientific, ajudant a far créisser e difusar lo patrimòni cultural de Catalonha. Aquesta recompensa es, amassa amb la Crotz de Sant Jòrdi e lo Prèmi Internacional Catalonha, una de las distincions mai prestigiosas concedidas pel merit civil en Catalonha.

La redaccion originala de l'institucion del prèmi, tròp brèva e ambigüa, foguèt reescricha en 2004 per tal de clarificar son contengut.

Atribucion[modificar | modificar la font]

La concession de la Medalha d'Or se fa en seguida d'una proposicion del President de la Generalitat de Catalonha o de quin membre del govèrn catalan que siá.

Dempuèi 2004, la recompensa pòt pas èsser autrejada normalament a mai de doas personas cada an.

Lista de recipiendaris[modificar | modificar la font]

Any
Premiat
Mèrits
1978 Joan Miró Pintura
1979 Pau Casals Musica
1980 Joan Coromines Lingüística
" Josep Pla Literatura
" Jordi Rubió Literatura, filologia bibliologia[1]
" Salvador Espriu Literatura
" Frederic Mompou Musica
1981 Joan Rebull Torroja Escultura
" Josep Vicenç Foix Literatura
" Josep Lluís Sert Arquitectura
" Salvador Dalí Pintura
1982 Montserrat Caballé Musica
" Victòria dels Àngels López i Garcia Musica
" Apel·les Fenosa Escultura
1983 Joan Fuster Literatura
" Francesc de Borja Moll Literatura e filologia
" Antoni Tàpies Pintura
" Alícia de Larrocha Musica
1984 Josep Carreras i Coll Música
" Antoni Clavé i Sanmartí Pintura
1985 Joan Antoni Samaranch i Torelló Esports
" Miquel Batllori Religion e Istòria
1986 Frederic Marès Escultura, pedagogia e istòria
1987 Pas concedida -
1988 Federico Mayor Zaragoza Politica
" Raimon Noguera
" Joan Sardà Economia
" Miquel Coll i Alentorn Politica
1989 Pas concedida -
1990 Ramon Aramon Literatura e filologia
1991 Narcís Jubany Religion
1992 Pas concedida -
1993 Ramon Roca i Puig Religion
1994 Pas concedida -
1995 Pas concedida -
1996 Pas concedida -
1997 Jaume Aragall Musica
" Raimon Musica
" Abadiá de Montserrat Religion
1998 Pas concedida -
1999 Miquel Martí i Pol Literatura
" Xavier Montsalvatge Musica
2000 Pèire Vilar Istòria
" Josep Benet i Morell Avocacia, istòria, politica
2001 Joan Triadú Literatura
" Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sanitat
" Jordi Carbonell Filologia e politica
2002 Pas concedida -
2003 Josep Maria Castellet Literatura
" Francesc Candel Tortajada Literatura
" Ramon Margalef Sciéncia e ecologia
" Joaquim Molas Literatura
" Antoni Pladevall Literatura
2004 Joan Oró Sciéncia
2005 Gregorio López-Raimundo Politica
" Joan Reventós Politica
" La Caixa Economia
2006 Antoni Gutiérrez Díaz Politica
2007 Jordi Pujol Politica
" Pasqual Maragall Politica
2008 Moisès Broggi Medecina
" Montserrat Carulla Arts scenicas
2009 Pòble mexican Acuèlh dels exiliats catalans[2]
" Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya[3] A la seva professionalitat i servei públic
2010 Jordi Solé[4] Trajectòria civica e politica, a títol postum
" Institut d'Estudis Catalans Recerca dins los domenis de la cultura catalana long de mai d'un sègle
" Abadiá de Poblet Trajectòria istorica e culturala
2011 Heribert Barrera Politica, a títol postum
2012 Josep Maria Ainaud de Lasarte Istòria de l'art
" Antoni Maria Badia i Margarit Lingüistica[5]
2013 Lluís Martínez i Sistach Contribució a la visita de Benet XVI a Barcelona i suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas Diocesana[6]
" Max Cahner Edicion, activisme cultural, recerca filologica e activitat politica. A títol postum[7]
" Oriol Bohigas Arquitectura e urbanisme, contribucion a la modernitat e a la projeccion de Barcelona[7]
2014 Jordi Savall Trajectòria musicala remirabla e sa contribucion de primièr òrdre a la cultura e la civilitat.[8]
2015 Neus Català i Pallejà En reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, l'any del seu centenari.[9]
" Josep Maria Espinàs Per sa trajectòria remarcabla dins lo domeni de la literatura, lo jornalisme e la cançon, e per èsser un referent dins las letras catalanas.[10]
" Joan Rodés Teixidor per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.[10]
2016 Muriel Casals per sa trajectòria culturala e politica, a títol postum
  1. « Jordi Rubió i Balaguer », Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62
  2. DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
  3. DECRET 132/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
  4. DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura. DOGC núm. 5524 - 11/12/2009
  5. El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit
  6. El Govern també ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva contribució a la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i pel suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas
  7. 7,0 et 7,1 El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Max Cahner i a Oriol Bohigas
  8. Modèl:Ref-web
  9. Modèl:Ref-web
  10. 10,0 et 10,1 Modèl:Ref-notícia