Masqueta
La masqueta, destinada a amagar, representar o imitar una cara, assegura fòrça foncions, variablas segon los luòcs e l'epòca. Simple objècte de divertiment o associat a un rite, òbra d'art o produch normalizat, se'n trapa per totes los continents. Es segon las escasenças associada e de fèstas (Halloween, dimars gras), o d'autras foncions (chamanisme, relíquia funenària). Tanben pòt representar d'animals coma lo cat representant dins unes païses l'independéncia.
Foncion estetica[modificar | modificar la font]
La masqueta, quitament se pren pas lo ròtle màger, constituís d'esperel una òbra d'art qu'es lo resultat de recercas formalas. D'artistas coma Auguste Rodin o Jean Carriès n'escultan sens ne donar una foncion mai qu'estetica. De masquetas d'en primièr donadas a de practicas magicas o misticas inspiran tanben de peintres coma Georges Braque e Pablo Picasso al començament del sègle XX[1]. Pasmens, la masqueta aparéis sovent coma l'element d'un costum, un accessòri destinat a cambiar l'aparéncia de son portaire. Son sens se precisa alara a la lutz d'eveniments particulars, coma lo teatre o la fèsta.
- De masquetas de teatre, coma pel teatre grèc antic e son eritièr lo teatre latin, lo teatre masquatat balinés, la commedia dell'arte, lo nò japonés…
- De masquetas sonque ludicas coma la bauta veneciana n'es un dels mai celèbres. S'amaga la cara als personatges que s'encontra, la masqueta autoriza son portaire a jogar un ròtle tot diferent de la sieuna personalitat, avantatge per exemple cercat a l'escasença dels carnavals e bals masquetats. Pòt anar d'una simpla masqueta pel uèis a de bastits mai complicadas, de cuèr, de papièr mastegat, de fusta, penchas, ornadas de plumas e de jòias.
- La masqueta de cachaire, vengut lo simbòl del cach, subretot utilizat pels cachaires mexicans (luchadores) per que amagar sa cara amb una masqueta es una tradicion.
Una masqueta se dich tanben per de representacions de caras umanas, que s'utiliza dins los ornaments d'escultura e de pintura, son los « mascarons ».
Masqueta rituala[modificar | modificar la font]
La masqueta se pòt utilizar pendent de ceremonias ritualas (subretot en Africa). Alà, la masqueta servís en mai per amagar la cara tanben per representar un autre èsser, diferent d'aquel que lo pòrta. Aquel èsser pòt representar que siá una fòrça naturala d'origina divina, un medicinaire o un esperit, un aujòl que torna per benir o castigar, un esperit de la mòrt o del bòsc. Veire per exemple:
- Masquetas de Còsta d'Evòri
- Masquetas gabonesas
- Masquetas del Malí
Masqueta de proteccion[modificar | modificar la font]
- Equipament de proteccion individuala (EPI) ː
- Masqueta de proteccion, Masqueta de proteccion FFP
- Masqueta antigas
- Masqueta d'oxigen
- Masqueta quirurgicala, e autras masquetas medicalas
- Masqueta antimoscas
- masquetas e cagolas pel sòudatge
enceraire de cauçaduras a La Paz (Bolívia).
Masqueta d'oxigèn (per aviator), 1919, 1a guèrra mondiala.
Tecniciana iraniana de quirurgia amb masqueta quirurgicala.
Policièr nòvayorqués portant una masqueta filtranta de proteccion.
Caval amb una masqueta antimoscas.
Masque de combat[modificar | modificar la font]
- Cagola (integrala o non), balaclava, o masqueta d'esquí
- Menpō, proteccion faciala de samouraï
- Masqueta balistica
Balaclava de 3 traucs.
Masqueta balistica del l'armada dels EUA.
Somen, varietat de mempô.
Masqueta d'espòrt[modificar | modificar la font]
- Masqueta de sotada
- Masqueta de lucha o gimmick, subretot en lucha libre (mascara) e en catch
- Masqueta (oquei sus glaça)
Masqueta originala de l'iqueiaire Jacques Plante.
Andy Foliot, masqueta modèrna d'Oquei sus d' uèlh de cat.
Una selection de masquetas de lucha libre.
Un cabussaire equipa d'una masqueta de sotada integrala, autorisant l'installacion d'un sistèma de comunicacion.
Bibliografia[modificar | modificar la font]
- Guy Freixe, Les Utopies du masque sur les scènes européennes du XXe siècle, éditions L' Entretemps, 2010. (ISBN 978-2-912877-66-6)
Articles connèxes[modificar | modificar la font]
Notas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Edouard Papet, Aude-Virey Wallon, Masques. De Carpeaux à Picasso, Hazan, 2008