Maria Barteta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Monenh

Maria Barteta (1863-1938) que ho ua bearnesa condemnada a las galeras dens la preson de Saint-Laurent-du-Maroni shens rason dehens l'encastre d'un plan politic francés de poblament de sa colonia de Guiana.

Albert Londres

Neishuda a Monenh, que vadó orfanina a 15 ans e veusa aus 20. Negada dehens lo praubèr que ho condemanada per un petit panatòri de neuritud entà subrevíver. Plaçada après coma goja a Bordèu, aquesta purmèra condamanacion que serví de pretèxte entà la sosméter au l'exili dab l'estatut de "relegada", tant vau díser qu'èra pas oficiaument presoèra mes qu'èra dens l'obligacion d'anar víver en Guiana entà i esposar un condemnat a las galeras.

Pòrta deus relegats a Saint-Laurent-du-Maroni

Aquesta obligacion de seguir lo plan francès de poblament de Guiana (mes en dificultat per manca de joenas condemanadas per esposar quauques forçats) que miè a la prostitucion, los "espós" prenent lo ròtle de macarèus.

Maria Barteta que subervivè d'un biais exepcionau ço qui hè d'èra la darriera galeriana e que dè l'escasença a Albert Londres de la rescontrar e de la mentàver dens lo son famós libreAu bagne.

Un roman en francés, La dernière bagnarde, que conta sa vida.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Ferré, Katia-Christiane. Graine de bagnarde, Marie Bartete (1863-1938). Feuillage, 2013.
  • Pecassou-Camebrac, Bernadette. La dernière bagnarde. París : Flammarion, 2011.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]