Marcus Licinius Crassus

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Marcus Licinius Crassus Dives)

Bust de Crassus.

Marcus Licinius Crassus (vèrs 115 avC, Roma - 53 avC, Carrhes) es un òme politic e un generau roman que tenguèt un ròtle important durant lo periòde finau de la Republica. Nascut dins una importanta familha de la noblesa romana, eiretèt d'una fortuna considerabla e la desvolopèt mai gràcias au comèrci d'esclaus qualificats, a la produccion miniera e a la crompa e venda de bens immobiliers. Es ansin considerat coma l'òme pus ric de l'istòria de Roma.

En parallèl de seis activitats economicas, Crassus comencèt una carriera politica coma cap militar de Lucius Cornelius Sulla durant la Segonda Guèrra Civila de la Republica Romana (83-82 avC). S'impausèt definitivament dins la vida politica romana après sa victòria còntra leis esclaus en revòuta menats per Espartac (73-71 avC). Intrèt alora en rivalitat amb Pompèu e lei dos òmes se partejèron lo poder. Crassus sostenguèt tanben l'associacion de Juli Cesar, çò que menèt a la formacion dau Premier Triumvirat entre Pompèu, Cesar e eu.

Lei tres associats dominèron lo sistèma politic roman de 60 a 53 avC mai aquela aliança èra instabla en causa de l'òdi entre Pompèu e Cesar. Dins aquò, foguèt renovelada en 56 avC. Cesar ja ocupat en Gàllia, Pompèu obtenguèt lo contraròtle d'Hispania e Crassus de Siria. Coma procònsol d'aquela darriera província, Crassus preparèt una campanha còntra lei Parts, enemics principaus de Roma en Orient Mejan. Pasmens, son ataca s'acabèt per lo desastre militar de Carrhes lo 9 de junh de 53 avC[1]. Obligat de menar una retirada malaisada amb lei subrevivents de son armada, Crassus moriguèt durat de negociacions amb lo generau part Surena dos jorns après sa desfacha[2].

La mòrt de Crassus entraïnèt la dissolucion de l'aliança entre Cesar e Pompèu. Ansin, tre 49 avC, lei dos generaus decidèron de reglar sei dissensions per fòrça.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Plutarc, Vida de Crassus.
  • (fr) Jérôme Carcopino, Jules César, Presses universitaires de France, 1968.
  • (fr) Giusto Traina, Carrhes, 9 juin 53 avant J.-C. : Anatomie d'une défaite, Les Belles Lettres, 2011.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lei Romans perdiguèron entre 20 000 e 40 000 tuats e au mens 10 000 presoniers.
  2. Lei discussions èran benlèu una leca destinada a capturar Crassus e un combat aguèt luòc entre l'escòrta dei dos generaus. Crassus foguèt tuat au combat per un Part ò executat per un Roman desirós d'empachar la captura de son cap.