Macaronesia
Macaronesia es lo nom collectiu de quatre archipièlas del Nord-Atlantic, mai o mens alunhadas de l'Africa e l'Euròpa continentalas, al larg de Portugal, Marròc fins a Senegal.
Toponimia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo nom ven del grèc μακάρων, astruc e νῆσοι, illas qu'èra las "illas astradas", tèrme utilizat pels geografes per designar las illas a oèst de las Colomnas d'Ercules.
Administracion
[modificar | Modificar lo còdi]
violet: Illas Salvatjas
jaune: Madèira
roge: Cap Verd
verd: Açòres
| Banbièra | Archipèla | Estat | Abitants |
|---|---|---|---|
|
Illas Canàrias |  Espanha
|
2 075 968 |
|
Illas del Cap Verd | Cap Verd
|
499 796 |
|
Archipèla de Madèira |  Portugal
|
267 785[1] |
|
Açòres incluisit las Illas Salvatjas |
Portugal
|
245 746[1] |
Geologia
[modificar | Modificar lo còdi]Pasmens que totas las illas de Macaronesia an una origina volcanica, la natura d'aquel volcanisme sonqu'es clara dins lo cas de las Açòres, qu'emergís dirèctament sus la dorsala centroatlantica. Per las autras archipèlas, se deduch l'existéncia d'uns punchs cauds dins l'ocean Atlantic. E mai, dins unas illas situadas sus la rusca de transicion continental-oceanica, coma Lanzarote e Fuerteventura, d'apòrt de material piroclastic podèt aver estat transportat cap a la superfícia del material sedimentari de la riba continentala.[2]
Paleomacaronesia
[modificar | Modificar lo còdi]Las ròcas mai ancianas de l'actuala Macaronesia se situan en Salvatja Granda, amb un edat de 27 milons d'ans, faser pensar qu'es la primièra illa del grop. Pr'amor, amb los sistèmas modèrnes de cartografia submarina, foguèron descubèrtas de sèrras e monts susmarins que presentan de provas qu'avián emergit. Aqueles monts susmarins datan del Paleogèn (64-25 Ma BP) deguts a l'activitat dels quita punchs cauds que mai tard faguèron naisser las illas d'ara que son Madèira e Canàrias. Un tresen punch caud auriá format l'archipèla del Sahara, entre Canàrias e lo Cap Verd, ara submergit. Fin finala, al sud de las Açòres s'encontra una autra archipèla formada sonque de monts submarins nomenada Gran Meteor. Los mai ancians d'aqueles montes submarins, Omonde (província volcanica de Madèira) e Lars (província volcanica de Canàrias) an mens 70 milons d'ans, qu'emergiguèron al Cretacèu. Aquó multiplica per tres l'edat estimat de l'esnsems de las illas macaronesians.[3]
Clima
[modificar | Modificar lo còdi]Lo clima macaronesican es determinat pels vents dominants, los alisis e lo siròc, los corrents oceanics (corrent de Canàrias) e per la latituda geografica. Va del clima occenic, temperat e umid de las Açòres e Madèira, fins al tropical suau amb pluviositat fòrça escaça e irregulara al Cap Verd.[2]
Flòra e fauna
[modificar | Modificar lo còdi]Las illas presentan d'ecosistemas unics compausats per una fauna e flòra endemica. Pasmens que fa pas partit geologicament del contiment african, la biodiversitat atenguèt las illas mercé a las vias aerianas e maritimas.[2]
S'i encontra los espandiments de laurisilva, un tipe de bòsc rèsta de l'èra terciària que cobrís de zonas de Madèira, Açòres e Canàrias e son de traças d'aqueles qu'existissian en zona mediterranèa abans las Glaciacions. Lo talh dels bòscs per far de fusta e de tèrras cultivablas provoquèt una granda reculada de la vegetacion nativa, mermant la laurisilva a de reduchs pichons. Çò que tanben se passa pel Dracaena draco, present en Canàrias, Cap Verd e Marròc, e amb una bona partida de la biòta de las illas, que son en dangièr greu d'atudament.
_vista_da_Faj%C3%A3_do_Meio,_Velas,_ilha_de_S%C3%A3o_Jorge,_A%C3%A7ores.JPG)
La flòra varia en funcion de l'altutud e de l'exposicion o non als vents umids alisis, venent del nord-èst. Atal, en Canàrias per exemple, se distinguisson d'estatges bioclimatios plan diferencats:
- Zona bassa. Que tanben se divisa en una cencha costièra dominada per l' Euphorbia balsamifera, l' Euphorbia aphylla o lo Tamarix canariensis fins a 100 m e, al delà, los ensems xerofitics, formats per Euphorbia canariensis, Launaea arborescens, Senecio kleinia, Aeonium, Dracaena draco e Phoenix canariensis.
- laurisilva. Apareis dins aquelas illas amb de montanhas sufisentament nautas per generar la mar de nívols, plan sovent suls penjals septentrionals entre 600 e 1500 m. Las lauracèas ne son las plantas predominantas, acompanhadas de Filicopsida, sàlvias e cineràrias, e tanben bruga blanca e Myrica faya.
- Pineda. Lo Pinus canarAunque cobija poco sotobosqueiensis es la principala espècia e pòt èsser present fins a 1900 m d'altitud. Pasmens se lo sotabòsc es pauc ric apareisson Adenocarpus, Cistus symphytifolius o Micromeria.
- Montanha Nauta. Las zonas de las simas de las illas amb montanhas mejanas presentan una vegetacion arbustiva formada per fòrça endemics.[4]
Illas
[modificar | Modificar lo còdi]
.jpg)
-
Salvatja Nòrd -
Salvatja Sur -
Canàrias -
Madèira -
Açòres -
Cap Verd
Notas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ 1,0 et 1,1 (pt) Estatisticas de Portugal
- ↑ 2,0 2,1 et 2,2 (es)La Macaronesia (Consideraciones geológicas, biogeográficas y paleoecológicas) Francisco García-Talavera C.
- ↑ (es)Fernández-Palacios Jose María; Relictualismo en Islas oceánicas. El Caso de la Laurisilva Macaronésica in Scientia Biodiversitatis PDF ed: Raimundo Real y Ana Luz Márquez issn 978-84-692-5169-0
- ↑ (es)David Bramwell, 1997, Flòra de las islas canarias. Guía de bolsillo. ed: Editorial Rueda, Madrid, isbn 84-7207-102-2, p:3-17}}