Lo Compendion de l'Abaco
| Lo Compendion de l'Abaco | |
 | |
| Autor | Francés Pelós |
|---|---|
| Genre | Tractat de matematicas |
| Editor | Nicolaus Benedictis (fr)  e Jacobinus Suigo (fr)  |
| Version occitana | |
| Editor | Nicolo Benedetti e Suigo de Sancto Germano |
| Parucion | Turin 1492 |
modificar  |
|
Lo Compendion de l'Abaco (tanben escrich de còps que i a Compendion del Abaco) es lo libre pus ancian estampat en occitan (foguèt estampat a Turin en 1492). Es un tractat d'aritmetica e de geometria escrich en niçard per Francés Pelós.
En defòra de l'edicion originala, Robèrt Lafont lo reeditèt en 1967. Tres exemplaris èran coneguts au moment que Lafont ne'n faguèt aquesta edicion : un de la Bibliotèca Nacionala de París (uei la BNF), un de la Bibliotèca Municipala de Niça, e un considerat coma "avalit" dins lo catalòg de la Bibliotèca Nacionala de Turin.
L'edicion originala se clava amb :
Impreso in Thaurino lo present Compendion de abaco / per meistro Nicolo Benedetti / he mestro Jacobino Suigo de Sancto Germano. / Nel anno 1492 ad Di 28 de Septembrio.
Se compausa de 82 fulhets.
Lo Compendion se duerbe ansin :
Dieu done a mi gratia et sia en son plaser che fassa principi he fin de aquest compendion de abaco de art de arithmeticha he semblantment dels exemples de jeumetria contenguts en los presents sequents capitols, losquals tracteray sub brevibus tant coma a mi sera possible, per che los citadins de la Ciutat de Nisa son subtils e speculatieus en ogni causa et specialment de la dichas arts. Non obstant ordenaray la presente opera per capitols, debitament entendabla a un cascun, per so que las dichas arts son necessari, nedum a merchans, mas ad ogni persona de che condition se vulha sia. Per so vulhas solicitar de aver la copia del present libre, en loqual veyres bel cop de subtilitas, coma s'ensegue apres comensant al present prumier capitol, de nummar, loqual s'ensegue.
Se clava amb aquelei mots de l'autor sus eu mesme :
Complida es la opera, ordenada e condida
Per noble Frances Pellos, citadin es de Nisa,
Laqual opera a fach, primo ad laudem del criator
Et ad laudour de la ciutat sobredicha,
Laqual es cap de Terra Nova en Provensa,
Contat es renomat per la terra universsa.
Títols dei capítols
[modificar | Modificar lo còdi]- Lo prumier capitol de nummar toutas summas
- Lo segont capitol de ajustar nummer entiers
- Lo ters de sotrayre numers entiers
- Lo quart de multiplicar numers entiers
- Lo quint de partir numers entiers
- Lo sext de las progressions
- Lo VII de trayre la rays quadrata
- Lo VIII de trayre la rays cubicha
- Lo VIIII de probar toutas causas del present libre
- Lo X de redur en rot / Ajustar en rot / sostrayre en rot / Multiplicar en rot / Regulas extraordinarias de rot / Numers chi han regla et chi non han regla / Regula a redur touta causa che sia menor che lo entier en certa part de lo entier / A deminir tout rot grant ho petit che sia possibile
- Lo XI capitol de la regula de tres en loqual ha certas specials bellas regulas contengudas en lo dich capitol, so es / La regula de mensuras et peses / La regula de temps / La regula de monedas / La regula de cayradura autramens appellada regula bruta
- lo XII de compagnias
- Lo XIII de baratas
- Lo XIIII de merit he discontar he far compte d'an
- Lo XV del sout de fin de l'aur he argent ab las aliganças et altras bellas regulas contengudas en dich capitol
- Lo XVI de una falsa posicion
- Lo XVII de doas falsas posicions
- Lo XVIII dels exemples de la art de jeumetria
Extrach dau capítol 8
[modificar | Modificar lo còdi]Lo VIII capitol, loqual ensenha a trobar la rays cubica de tous numbres entiers.
Nos aven vist e ausit dessus la forma e maniera a trayre la rays cayrada en commun. Mentenent en aquest capitol ieu donaray sufficienta declaration a trobar la rays cubica en commun, coma appar en la declaration et forma apres escricha.
La maniera de trayre la rays cubica.
Si tu voles trayre la rays cubica de alcun numbre propausat grant aut petit, pausa prumierament lo numbre propausat per sas differentias. E apres partas aquel numbre aut summa de tres figuras en tres figuras, comensant a la man destra fayre aquella division. Apres comensas operar desota la prumiera figura del derier ternari, sia complit aut non complit. E de la cercas una figura laqual si multiplica per sy cubicament, que leva la valor de totas figuras que stan en drech sobre ello aut plus pres che pora. Et si resta causa, aquel rest pausa en sos certans luecs, coma aves en la regula de partir. Apres che aves tout fach, ensins tripla la figura de la rays, et aquel triple pausa desota la tersa figura apres la rays dever la man destra. Apres deves cercar desota la prumiera figura del sequent ordre una autra figura che cant sera multiplicat ambe la figura de la prumiera rays ambe lo triple, et apres sensa la figura de la prumiera rays ambe aquella summa che sera venguda, et so que venga tengas a part. Apres multiplica aquella figura que aves derierrament per ta rays trobat per se cubicament. E so che per tal multiplicar vendra ajustas ambe la summa que aves tengut a part, per aquella maniera che la prumiera figura d'aquella summa que es venguda per multiplicar la figura de la rays en si cubicament occupo lo prumier luec. [...]
Bibliogafia
[modificar | Modificar lo còdi]- Pellos, Francés - Lafont, Robèrt. Compendion de l'abaco. Montpelhièr : Université de Montpellier, 1967.
