Liura esterlina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La liura esterlina[1] (en anglés: Pound Sterling; simbòl: £; ISO code: GBP[2]), es la devisa oficiala del Reialme Unit e nòu de sos territòris associats[3]. Se divisa en 100 pence (singulièr: penny, abreujat: p). D'autre païses utilizan de devisa nomenada liura qu'es pas esterlina. Segon las epòcas, la liura esterlina èra constituida de moneda mercanda o de bilhets de banca compensables en argent o en aud, mas es ara una monenda fiduciària, compansabla segon l'economia dins los airals ont es acceptada. La liure esterlina es la devisa del mond mai anciana encara en usatge e de contunh dempuèi sa creacion.[4]

Las dependéncias de la corona britanica Guernsey e Jersei produson las lors versions de l'eterlina: la liura de Gernesey e la liura de Jersei. La liura esterlina es tanben utilizada dins l'Illa de Man (a costat de la liura manx),[5] Gibaltar (a costat de Liura de Gibartar), las Illas Malvinas (a costat de la liura de Falkland), Santa Elena e Ascension, Ascension e Tristan da Cunha (a costa de la liura de Santa Elena). La Banca d'Anglatèrra es la banca centrala de la liura esterlina, bat las pièçae e bilhets, e regula la produccion dels bilhets de banca per las bancas privadas e Escòcia e Irlanda del Nòrd. Los bilhets eissits ide las autras jurisdiccions son pas regulats per la Banca d'Anglatèrra; los local governs locals utilisan los bilhets de la Banca d'Anglatèrra coma sopòrt que l'emisson locala pòsca èsser cambiada a 1:1.

l'Eterlina es la quatrena devisa mai escambiada sul mercat Forex, après lo dolar EUA, l'Èuro, e lo Yen. Amb aquelas tres devida forma lo panièr de menda que servís de calcul als Drechs de tiratge especial de l'IMF, amb un ceficient d'11.3% en ($USA 41.9%, Èuro 37.4%, Yen 9.4%). L'eterlina es la tresena devisa de resèrva mai tenguda (uns 4%).[6]

Noms[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom oficial de la liura esterlina en anglés es pound sterling, (plural: pounds sterling) s'utiliza sempre dins los contèxtes formals e subretot quand se deu diferenciar la devisa del Reialme Unit de las autras omoniminas. Sovent s'utiliza simplament pound (liura). Lo nom de la devisa es a vegada abreujat en sterling (esterlina), subretot dins las salas de mercat e tanben "cable" dins lo mercat forex (que dins los ans 1800, lo taus d'escambi dolar/liura esterlina passava pel cable transatlantic).[7]

Per l'ipinion comuna l'origina del tèrme pound sterling, es un derivat del nom d'una pichona pèça d'argent normanda,[8] en associacion amb easterlings (Mercands germanics) mas existís d'autras etimologias.[9][10] Pasmens, Oxford English Dictionary (e las fonts ne seguent)[11][12] establís coma "mai plausibla" que l'etymologia ven de vièlh anglés steorra fper "estela" amb lo sufix diminutiu -ling, es a dire "esteleta" per se referir al penic d'argent dels normands angleses.[8]

Lo simbòl es £ e a vegads ven dels documents latin de l'edat mejana; los monts libra, solidus, e denarius (£sd) fan referéncia a liura, shillings e penic[13] del sistèma predecimal britanic (duodecimal) per la devisa system e la tipografia gotica "L" èra l'abreujat per libra, l'unitat de basa de pes roman.

Lo còde ISO 4217 ies GBP. Las dependéncias de la corona utilizan lors còdes (non ISO): GGP (Guernsey pound), JEP (Jersey pound) and IMP (Isle of Man pound). Los mercands de títol tractan e penics alara se referisson al penic esterlin, GBX (a vegada GBp).

Subdivisions e autras unitats[modificar | Modificar lo còdi]

Division decimala de la moneda[modificar | Modificar lo còdi]

Dempuèi lo 15 de febrièr 1971 (Decimal Day), la liura es divisada en 100 penics (fins a 1981 nomenat "new pence"). Lo simbòl del penic es "p".[14]

Division duodecimala de la moneda[modificar | Modificar lo còdi]

Lo capelièr baug fasent mòstra del sistèma predecimal ancian: lo capèl còsta mièja guinèa (10 shillings e 6 penics).

Abans la decimalizacion, la liura èra divisada en 20 shillings e cada shilling en 12 penics, donant 240 penics per una liura. Lo simbòl per shilling èra "s."—puslèu en referéncia al latin Latin solidus. Lo simbòl per penic èra "d.", del fracés denier, venent de Latin denarius (solidus e denarius èra de pèças Romanas).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La liura esterlina es la devisa encara en usatge mai anciana del mond.[4]

Epòca anglosaxon[modificar | Modificar lo còdi]

Una miura = 20 shillings = 240 penics d'argent (antan)

La liura èra l'unitat de compte dins l'Anglatèrra dels anglosaxons, equala a 240 penics d'argent e equivalent a una liura (pes) dargent. E la devida britanica modèrna venguèt la iura esterlina.

Lo sistèma de compte 4 farthings = 1penic, 12 penics = 1 shilling, 20 shillings = 1 liura foguèt adoptat dempuèi aquela introducha per Carlesmanhe en França (liura francesa).

Las origins de l'esterlina se trapa dins lo regne del rei Offa de Mercé, (757–796) qu'introduguet lo penic d'argent. Copia del denarius del novèla empèri franc de Carlesmanhe. Coma lo sistèma Carolingian, 240 penics pesan 1 liura pound (libra), que lo shilling correspondava al solidus de Carlesmanhe e egual a 12d. A l'epòca de l'introduccion del penic, pesava 22.5 grans troy d'argent (32 grans tower; uns 1.5 g). A l'epòca lo nom esterlina èra ja aquerida. Lo penic s'espandiguèt lèu dins los autres reialmes Anglosaxon e venguèt la moneda estandarda de çò que vendrà Anglatèrra.

Epòca medievala[modificar | Modificar lo còdi]

Los primièrs penics èran batuts d'argent fin (tan pur que se pòt). Pasmens, en 1158, un batement nòu foguèt introduch pel rei Enry II (Tealby penny) amb 0.925 (92.5%) d'argent. Venguèt l'estandard fins al sègle XX (sterling silver). La devisa anglesa èra gaireben pas que d'argent fins a 1344 quand lo noble d'aur foguèt mes en circulation. Pasmens, l'argent demòra la basa legala de l'esterlina fins a 1816.

A l'epòca d'Enric III, la liura esterlina equival a una luira pes Tower.[15] Dins la 28a annada d'Edoard I, la Tale Pound, o liura esterlina, pel primièr còp passèt sota la liura pes ower; and to which until now it was equal, lo contracte essent par aquel an que la liura pes contenga vint shillings e tres penics.[15]:14 Dins la 27a annada d'Edoard III, la liura esterlina passèt a 4/5 de la liura pes Tower.[15]:15Jos Enric IV la liura pes d'argent estandard deviá conténer trenta shillings, o 1-1/2 liura esterlina, alara la liura esterlina mermèt a 2/3 de la liura pes Tower.[15]:18 Mai tard la liura esterlina combièt de pes mai d'un còp.

Jol regne d'Enric IV (1399–1413), lo penic mermèt son pes de 15 grans (0,97g) d'argent, a de 12 grans (0,78g) en 1464.

Epòca Tudor[modificar | Modificar lo còdi]

Jols regnes d'Enric VIII e Edoard VI, lo batement d'argent mermèt drasticament, que la liura pes foguèt redefinada en liura Troy, a 5,760 grans (373 g) en 1526. En 1544, foguèt batuda una moneda contenent pas mai qu'un tèrç d'argent e dos terces de coire. En 1552 foguèt emesa una novèla esterlina d'argent mas pas que de 8 grans (0.52 g), es a dire 1 liura pes troy d'esterlina d'argent donan 60 pèces de shilling (60-shilling standard) e en 1601 (62-shilling standard) lo pes del penic mermèr a 723 grans (0.50 g).

Pendent aquel periòde, la talha e la valor del batement d'aur fluctuatèt fòrça.

Estandard aur non oficial[modificar | Modificar lo còdi]

En 1663, s'introduguèt un novèl batement d'aur: la guinèa (moneda) de 22 carats. Fixat a 441 de liura troy a partir de 1670, la valor de las pèças varièt fòrça fins a 1717, se fixèt a 21 shillings (21/-, 1,05 liura).[16] Pasmens, malbrat los efòrts de Sir Isaac Newton, Mèstre del Royal Mint, per reduire sa valor, la guinèa demòra susevaluada en aur al respècte de l'argent en comparason de la lei dels autres païses europèus. Los mercands britanics mandan d'argent en pagament de las merças qu'exportavan se pagan en aur. En consequéncia, l'argent s'escorrís e l'aur afluís, menant a la Gran Britanha a la situacion efectiva d'estandar aur. L'escorrida es agravada pel fach que l'argent èra lo sol produch acceptat per China per sas exportacions pendent aquel periòde. Al mièg del sègle XVII, gaireben 28 milion de quilogramas d'argent foguèt recebut per China, subretot de la poténcias Europèas, en cambie del té e autres bens chineses. Puslèu que de tractar amb China, la Granda Bretanha deviá d'en primièr comerçar amb las autras nocions europèas per recebre d'argent, which led to the East India Company redressing this trade imbalance through the indirect sale of opium to the Chinese.[17]

Establiment de la devida modèrna[modificar | Modificar lo còdi]

La Banca d'Anglatèrra foguèt fondada en 1694, seguit un an mai tard per la Banca d'Escòcia. Ambedos comencèron a emetre de papièr moneda.

Devida de la Granda Bretanha (1707) e del realme Unit (1801)[modificar | Modificar lo còdi]

La liura escocesa (pound Scots) antan aviá la meteissa valor que l'esterlina, mas patiguèt d'una granda devaluacion a partir del sègle XVII atenguèt 12 liuras escocesas per 1 liura esterlina.

In 1707, Le reialme d'Anglatèrra e lo reialme d'Escòcia s'uniguèron dins lo reialme de la Grand Bretanha. Segon lo tractat de l'Union, la devisa de la Grand Britanha èra l'esterlina.

En 1801, la Grand Bretanha e lo reialme d'Irlanda s'uniguèron dins lo Reialme Unit de Grand Bretanha e Irlanda. Pasmens le liura irlandesa (Irish pound) continhèt d'existir per èsser remplaçada per l'esterlina en genièr de 1826. La conversion èra de trenta liura irlandesa per dotze liura esterlina.

Usatge dins l'Empèri[modificar | Modificar lo còdi]

Mai l'esterlina circulèt dins l'Empèri britanic. In some parts, en unas partidas èra utilizada a costat de las devisas localas. Per example, lo sobeiran aur aviá cors legal al Canadà malgrat usatge del dolar canadian. Diferentas colonias e dominions adoptèron la liura coma la lor devisa. Comprenent Africa de l'oèst britanica, Africa del Sud, Austràlia, Barbados,, Cyprus, Estat liure d'Irlanda, Fiji, Jamaica, Nòva Zelandae Southern Rhodesia. Unes d'aqueles mantenguèron la paritat (p.e. liura de Sudafrica, South African pound), alara que d'autres la faguèron desviar après la fin de l'estandard aur (p.e. liura australiana Australian pound).

Las colonias anglesas d'America del Nòrd fasián pas partit de l'airal esterlina car la manca d'argent çai naut mencionat en Anglatèrra England correspond a la formacion d'aquelas colonias. En resultat del comerci equitable (e tanbende la pirataria mens equitable), Lo dolar espanhòl denguèt la pèça mai utilizada dins las colonias anglesas

Estandard aur[modificar | Modificar lo còdi]

Pendent la guèrra d'independéncia americana e las guèrras napoleonianas, losbilhets de la Banca d'Anglatèrra avián cors legal e lor valor variava al respècte de l'aur. La banca tanben emetèt de getons d'argent per colomar la manca de pèças d'argent. En 1816, foguèt adoptat oficialament l'Estandar aur, amb un estandard argent reduch a 66 shillings (66/-, £3 6s), fasent de las pèças de "geton" (es a dire conten pas la valor en metal preciós). In 1817, Lo [sobeiran (moneda)|sobeiran]] foguèt introduch, valent 20 shillings. Batuda en aur 22 carat, conten 113 grains (7,3g) d'aur e remplaça la guinèa coma pèça estandar britanica. In 1825, la liura irlandesa, qu'èra establida dempuèi 1801 a un taus de 13 liuras irlandesas per 12 liuras esterlinas, foguèt replaçada, a l meteis taux, per l'esterlina.

L'Estandard aur foguèt susprndut al començar la guèrra de 1914, la Banca d'Anglatèrra e lo bilhet del Tresaur prengèron cors legal. Après al Primièra Guèrra mondiala, lo reailame unit aguèt una economia mai fòrta del, tenent 40% dels investiments otramar. Pasmens, après la fin de la guèrra lo país èra endeutat. Esprant lo retorn a l'establitat, se realizèt una variation de l'Estandard aur en 1925, en vertut de que la devisa se fixèt a l'aur la clau d'avantguèrra, pasmens èra sonque possible d'escambiar sa moneda en lingòt d'aur e pas mai en pèças. Çò que fogiuèt abandonat lo 21 de setembre de 1931, pendent la Granda Depression, e l'esterlina patiguèt una primièra devaluacion 25%[18].

Bretton Woods[modificar | Modificar lo còdi]

En 1940, En accòrdi amb los EUA se fixa la liura al dolar american a un taux de 1£ = 4.03$. (Alara que l'an precedent èra de 4.86$.) Lo taus se mantenguèt pendent la Segonda Guèrra Mondiala e venguèt le sistèma de Bretton Woods que geriguèt los taus d'escambi de la pòstguèrra. Amb la pression economica, e malgra de meses de desnegacion, lo 19 de setember de 1949 lo govèrn devaluèt la liura de 30.5% a $2.80. Lo vam provoquèt la devaluacion de diferentas devisas fàcia al dolar.

L'Operacion Bernhard èra lo nom de còde d'un plan secret Nazi plan consebut pendent la Segonda Guèrra Mondiala per lo RSHA e la SS per destabilizar l'economia britanica mejans una guèrra economica enaigant l'economia globala e l'Empèri Britanic amb de bilhets de la Banca d'Anglatèrra de 5£, 10£, 20£ e £50 fals .

En 1961, 1964 e 1966, la liura encara subís de pressions novèlas quand lo taus d'escambi al respècte del dolar se considerava tròp naut. Dins l'estiu de 1966, la valor de la liure casèt dins los mercats de devisas, los contraròtles d'escambi s'enforcèron jol govèrn de Wilson. D'entre la mesuras, los toristas èran enebit de sortir mai de 50£ dels país en travellers' cheques e mandats, mai de 15£ en liquid, fins a que la restriction siá levada en 1979. La liura foguèt devaluda de 14.3% (2.40£ = 1$EUA) lo 18 deNovembre de 1967.

Decimalizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Fins a la decimalizacion, se comptava en liure (pounds), shillings, e penic (pence), amb de notacions diferentas. Lo meteis montan podava s'escriure 32s 6d, 32/6, £1 12s 6d, £1/12/6. Èra l'usatge de donar unes preses (per example los onoraris professionals e los preses d'enquant de las òbras d'art) en guinèas (una guinèa èra 21 shillings) pasmens se las pèça guinèas avián pas mai cort.

Ja de preposicions parliamentàrias per decimalizar l'esterlina se faguèron 1824 per Sir John Wrottesleyen[19] encara per Wrottesley en 1833,[20] e per John Bowring en 1847[21] aqueles esfòrces menèron a l'introduction en 1848 d'una mena de primèra pèça decimala al Reialme Unit, lo florin, de valor un desen de liura esterlina.

J. B. Smith tornèt al subjècte de la plena decimalizacion al Parlament en 1853,[22] e lo Cancelièr de l'escaquièr, William Gladstone, anoncia que "la question importanta question de la moneda decimala" èra "ara en seriosa consideracion".[23] Una prepausicion completa per la decimalizacion de l'esterlina foguèt pausada a las cComunas en Junh de 1855, per William Brown, suggerissent que la liura esterlina siá divisada en cent partidas, each nomenada mil, o alara farthing, car coma la liura èra l'equivalent de 960 farthings seriá aisit d'arrondir a mila farthings dins lo sistèma novèl.[24] Capitèt pas la conversion de la liura esterlina en un sistèla decimal, mas s'acordèt d'establir una comisson reiala al subjcte.[25] Mas, subretot a causa de l'ostilitat a la decimalizacion de dos membre de la comission, Lord Overstone (a banker) e John Hubbard (Governaire de la Banca d'Anglatèrra), lo subjècte s'atudèt pendend mai de cznt ans.[26]

Pasmens la liura esterlina foguèt decimalizada dins de territòris colonials britanics abans lo Reialme Unit, sovent sus la basa de la proposicion de William Brown de division de la liura en 1000 partidas, monenadas mils. I aguèt Hong Kong de 1863 a 1866;[27] Chipre de 1955 a 1960 (aquela divison contunhèt per la liura chipriòta (Cypriot pound) fins a 1983); e la Palestina jos Mandat de 1926 a 1948.[28]

Fins a la fin de la Segonda Guèrra Mondiala, se faguèt diferents ensags per decimalizar la liura esterlina al Reialme Unit, e en 1966 lo Govèrn Britanic decidiguèt d'introduire un per convertir la liura en moneda decimala.[29] E, lo 15 de febrièr de 1971, la decimalizacion de la liura esterlina, replaçant lo shilling e penic with per una soma subdivision, lo nòu penic. For example, un pretz marcat £1 12s 6d ven £1.621. Lo tèrme "new" de penic desapareguèt de las pèça après 1981.

Liura flotanta[modificar | Modificar lo còdi]

Amb la trencadura del Sistèma de Bretton Woods, la liura venguèt floatanta a partir d'Agost de 1971. D'en primièr s'aprecièt un pauc, s'auçant a 2.65$ en Març de 1972 sus los 2.42$, la limita superiora de la benda en que èra fixada. L'airal esterlin s'acabèt efectivament d'el moment que la majoritat dels sieus members tanben causiguèron de far flotar lor moneda al respècte de la liura e lo dolar.

La crisi esterlina de 1976[modificar | Modificar lo còdi]

James Callaghan venguèt Primièr Ministre en 1976. Comencèt per dire que l'economia fasiá fàcia a de problèmes greus, conformiat per de documents revelats en 2006.[30] Las consequéncias de la crisi petrolièra de 1973 encara duravan, l'inflacion èra de 27% en 1975.[31] Los mercats financièrs començavan a creire que la liura èra sussevaluada. A l'epòca lo govèrn del Reialme Unit menava un budgèt deficitart. s'informèt Callaghan qu'aviá tres possiblas sortida: un disastrosa casuda liura de l'esterlina, un sètge economic international unacceptable, o un acòrdi amb d'aliats claus per sosténer la liura contra de reformas economicas internas penosas. Lo govèrn dels EUA crenh que la crisi pòsca metre en dangièr l'OTAN e la Comunautat Economica Europèa (CEE), e a la lutz d'aquò lo Tresaue dels EUA decidiguèt de força la politica des cambis domestica. En November de 1976 lo Fons Monetari Internacional (FMI) anoncièt las condicions d'un prèst, comprenent de trencadura prigonda dins las depensas publicas.[32]

1979–89[modificar | Modificar lo còdi]

Lo partit conservator foguèt elegit en 1979, per un programma d'austeritat fiscala. Al començament la liura poja fòrça, passant 2.40$EUA, los tauses d'interest pojan en responsa a la poilica monetarista ciblant la massa monatària. Lo naut taus de cambi foguèt fòrça critada a causa de la recession de 1981. Esterlina cai subte après 1980; a son mai bas, lo taus cai a 1.03$ en Març de 1985, per pojar a 1.70$ de december de 1989.[33]

Seguent lo Deutsche Mark[modificar | Modificar lo còdi]

En 1988, lo Cancelièr de l'Eschasqièr de Margaret Thatcher, Nigel Lawson, decidèt que la liura deuriá "seguir coma una ombra" del Deutsche Mark de l'Alemanha de l'Oèst, amb lo resulta incident d'una auça rapida de l'inflacion alara que l'economia èra expausada a causa de tauses d'interêts bases inapropriats. (Per de rasons ideologicalas, lo govèrn Conservator refusava d'utilizar de mecanismes alternatius per contaròtlar l'explosions de credit).[34]

Après la reünificacion alemanda en 1990, lo contrari se verifica, a causa dels còsts d'emprunts nauts per pagar la recostruccion de l'Èst, d'un beson aumentat per la causida politica de far del Mark de l'Èst Ostmark l'equivalent del Deutsche Mark (DM), es a dire los tauses dels pïses segissent lo DM, subretot lo Reialme Unit, èran plan tròp nauts far al respècte de las circonstanças domesticas, menant a una crisa immobilièra e recession.

Seguent la devisa europèa[modificar | Modificar lo còdi]

L'8 d'October de 1990 lo govèrn Conservatort (Tresen ministèri de Thatcher) decidiguèt de rejónher the Mecanisme de Cambi Europèu (MCE), ont la liura s'establís 2.95DM. Pasmens, lo país deguèt quitar lo sistèma "Divendre Negre" (16 de setember de 1992) que las performàncias economias de la Grand Bretanha Britain faguèron lo taus de d'escambi insostensible.

Lo divendre Negre los tauses d'interèst pujèron de 10% a 15% dins un ensag fracassat d'arrestar que la liura casa jos las limitas del MCE. Lo taus d'escambi casèt a 2.20DM. Aqueles qu'avián suggerit[35] de tauses d'escambi GBP/DM mai bases revendicavan qu'una liura mens cara encoratjariá las exportacions e contribuirián la prosperitat economica dels ans 1990.

Seguent la trajectòria de l'inflacion[modificar | Modificar lo còdi]

En 1997, lo govèrn trabalhist recentament elegit tornèt a un contraròtle jornalièr dels tauses d'interest de Banca d'Anglatèrra (una politica qu'es mai sovent defenduda pels Democratas Liberals).[36] La Banca centrala es ara responsabla de fixar lo taus d'interés de basa per gardar l'inflacion dins un indici del prètz al consomator (CPI) al mai près de 2%. Se l'inflacion del CPI inflation passa en percentage un punt al dessús o al dejós de l'objectiu, lo governaire de la Banca d'Anglatèrra se deu escriure una lètra obèrta al Cancelièr de l'Ecalquièr explicant las rasons for e las measuras que prendrà per tornar la mesura de l'inflacion dins la linha dels 2%. Lo 17 d'abril de 2007, l'inflacion del CPI passèt 3.1%, Alara, e pel primièr còp, lo Governaire escriguèt publicament lo govèrn explican per que l'inflacion passèt un punt de percentatge al dessús de l'objectiu.[37]

Éuro[modificar | Modificar lo còdi]

Coma membre de l'Union Europèa, lo Reialme Unit auriá degut adoptar l'èuro per devida. PAsmens, lo subjècte foguèt totjorn politicament controversiat, e lo RU negocièt una opcion de retirada al subjècte. La retirada del Reialme Unit coma membre de l'Union europèa fa l'adopcion de l'èuro mai que fòrça improbable pel futur.

Lo 1èr de genièr de 2008, las basas jos sobeiranetat britanica a Chipre (Akrotiri e Dhekelia) comencèron a utilzar l'èuro (coma la Republica de Chipre).[38]

Notas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Liura esterlina ─ Dicod'Òc ─ Lo Congrès
  2. Abreviacion de Great Britain Pound.
  3. Guernsey, Gibartar, Jersei, Illa de Man, Illas Georgia del Sud e Sandwich,Territòri Antartic Britanic, Tristan da Cunha, Santa Elena.
  4. 4,0 et 4,1 Rendall, Alasdair (12 November 2007).
  5. Currency Act 1992 (an Act of Tynwald)[1] section 1)
  6. "Der Dollar verliert an "Reservestatus"" [The dollar loses its reserve status].
  7. "Cable Definition".
  8. 8,0 et 8,1 "sterling, n.1 and adj."
  9. "Easterling theory".
  10. Entry "sterling", at http://www.dict.org/bin/Dict?
  11. "Sterling".
  12. "A myth with a silver lining".
  13. "Pound sterling (money)".
  14. "1984: Halfpenny coin to meet its maker".
  15. 15,0 15,1 15,2 et 15,3 A View of the Silver Coin and Coinage of England. p. ii.
  16. Bloy, Marjie (20 June 2006).
  17. Layton, Thomas N. (1997).
  18. The Board of Trade Journal, 7 January 1932
  19. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 25 February 1824, vol 10, cc445-9
  20. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 10 August 1833, vol 20, cc482-502
  21. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 27 April 1847, vol 92, cc13-23
  22. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 5 April 1853, vol 125, cc595-6
  23. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 9 June 1853, vol 127, cc1352-9
  24. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 12 June 1855, vol 138, cc1867-909
  25. Hansard Parliamentary Papers, HC Deb, 23 July 1857, vol 147, cc304-29
  26. Luca Einaudi, European Monetary Unification and the International Gold Standard (1865-1873) (Oxford: Oxford University Press, 2001) p. 144
  27. Ma Tak Wo 2004, Illustrated Catalogue of Hong Kong Currency, Ma Tak Wo Numismatic Co., LTD. Kowloon, Hong Kong.ISBN 962-85939-3-5
  28. Howard M. Berlin, The Coins and Banknotes of Palestine Under the British Mandate, 1927-1947 (Jefferson: McFarlan, 2001) p.26f
  29. Hansard Parliamentary Papers,HL, Deb 10 March 1966, vol 273, cc1211-6
  30. Modèl:Cite news
  31. Error en títol o url.
  32.  [2]. ISBN 0-300-05728-8. 
  33. Modèl:Cite news
  34. Modèl:Cite news
  35. Wren-Lewis, Simon, et al, 1991. "Evaluating the U.K.'s Choice of Entry Rate into the ERM," The Manchester School of Economic & Social Studies, University of Manchester, vol. 59(0), pages 1-22, Supplemen.
  36. Modèl:Cite hansard
  37. Modèl:Cite news
  38. Modèl:Cite news

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) (en) (de)
  • (fr) (en) (de)
  • (fr) (en) (de)