Literatura quíchoa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La literatura quíchoa qu'amassa l'ensemble deus escrits e tanben de la tradicion orau produsits dens aquesta lenga. Que precedeish de mantuns sègles l'establiment deu Tawantinsuyu, tan vau díser l'estat politic deus Incas deu Cuzco e, après la conquista e la colonozacion castelhanas, que's mantienè dinc a uei lo día e au delà de las termièras l'expancion màger de la dominacion Inca.

Las honts mei ancianas e lo manuscrit de Huarochiri[modificar | modificar la font]

Poma de Ayala, autopertrèit marcan sei cronicas ausidas de votz andinas

A l'origina lo corpus literari es de segur composat de tradicon orau. La sola forma d'escritura coneguda dens lo monde quecha qu'èra lo quipu qui, au mejan de corda e de nods qu'establivan denombraments.

Lo manuscrit fondator de l'arquiu quichua conegut qu'ei lo Manuscrit de Huarochiri, d'un autor ameridian e quíchoa anonime ; qu'amassè ua partida de la literatura d'aquesta lenga entà la preservar hèita de mites e legendas de la Region de Warochiri.[1]

Las tempsada coloniau[modificar | modificar la font]

A partir de la conquèsta espanhòu ua partida petita de la lenga, de la cultura e deu relats quichua que hon marcats en castelhan generaument per autors d'originas andinas com Felipe Guamán Poma de Ayala (1534 - 1615) e l'Inca Garcilaso de la Vega (1539 - 1616).


Los sègle XVII e XVIII que balhan obras dramaticas (genres manlhevats a la literatura barròca espanhòu com [[auto sacramental|autos sacramentales, comedias, dramas sus temas andins : Ollantay, los Incas) e religiosas (garbas de cantics, sermons). César tier aprla de "Sègle d'Or".

Juan Wallparrimachi, escriva d'origina judiva e amerindiana de l'actuau Bolívia e mort en combat au servici de la guerra d'independéncia, que que horneish la soa poesia quíchoa.

Sègle XIX[modificar | modificar la font]

Declaracion biligua d'independéncia de la Províncias Unidas

Lo quíchoa que serví com biais d'afirmacion nacionau : atau la Declaracion d'Independéncia de las Províncias Unidas de l'Arriu de la Plata que s' redacté en catelhan e quíchoa.

Au Peró la literatura quíchoa qu'ei tanben cultivada com afirmacion nacionau mès qu'ei mei que mei l'abaishament provocat per la defacha de la Guerra deu Pacífic dab la perta territoriau au prohèit de Chile, çò que l'encorratjarà mei.

Honts[modificar | modificar la font]

  • Itier, César. Parlos Quechua. París : L'Harmatan, 1997.
  • Lara, Jesús. Diccionario, Queshwa - Castellano, Catellano - Queshwa. la Paz : Los amigos del libro, 1991.

References[modificar | modificar la font]

  1. [1]