Lhobregat
Aparença
Llobregat | |
---|---|
Caracteristicas | |
Longor | 170 km |
Bacin | 4,948,3 km2 |
Bacin collector | Lobregat |
Debit mejan | 20,77 m3⋅s-1 (Martorell) |
Riu | |
Font | Fonts del Llobregat, Montmell (Castellar de n'Hug) |
S'escampa dins | Mar Mediterranèa |
Geografia | |
Païses traversats | Catalonha |
Lhobregat[1] (en catalan: Llobregat) es un dels principals flums de Catalonha. Nais a las fonts del Llobregat, a una auçada de 1.295 m sobre a Castellar de n'Hug (Berguedà) e s'espampa dins la Mediterranèa al Prat de Llobregat, prèp de Barcelona. Tot son bacin es en territòri catalan e percor les comarcas barcelonesas de nòrd al sud. Lo cors d'aquest riu foguèt fòrça utilizat pel pòble del país per divèrses usatges: agricòlas, industrials e pel consum, entre autres.
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]- Poiriá venir del latin rubricatus, mot que significa vermelh i fa referéncia als tons vermelhòls de sas aigas, per que la tèrra del luòc ont nais es roja e pels temps d'aigadas l'aigua se torna d'aquela color. Lo tèrme s'auriá transformat en lubricatus. Lubricatus es un derivar del mot lubricus que significa resquilhós, fosc o fangós. Aquelas doas versions an una certana relacion.[2]
- Podria significar també lugubre, es a dire "sorn" o "trist", benlèu degut a son cors encaissat entre de monts de nòrd a sud, aquò fa que la val del riu recep pauc lo solelh.
Galariá
[modificar | Modificar lo còdi]-
La font del riu Llobregat prèp de Castellar de n'Hug.
-
Lo riu Llobregat es tanben una important via de comunicacion, aquí la carrièra C55 a Olesa de Montserrat.
-
La canavèra cobrissent las ribas del riu Llobregat, al fons la montanha de Montserrat.
-
Bòsc del riu.
Nòtas e referéncia
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Vocabulari basic der aranés. Lhèida: Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana [1a. ed. decembre de 2017], p. 93.
- ↑ (ca)Manuel Bofarull i Terrades Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes - 2002