Canavèra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Se nomena « canavèra » diferentas plantas dels sols umids de pro granda talha, de tija cava e regda, mai o mens lenhosa. S'agís d'un tèrme ambigú que pòt designar de poacèas, apartenent subretot als genres Arundo o Phragmites.

Lo luòc plantat de canavèra constituís un biotòp fòrça ric subretot per la fauna aviària.

Phragmites[modificar | modificar la font]

Phragmites_australis

Senilhs, sanhas, canòtas, arraus, matrassa

Familha de las Poacèas, sosfamilha de las Arundinoideae, tribú de las Arundineae.

Aquela planta es fòrça comuna pel mond, dins los sols frescs e umids, al bòrd dels rius, dels lacs e paluns. Li agradan los sols fangoses e resistís a l'estagnacion dins l'aiga, mas es sensible a la sal.

Descripcion: planta vivaça, de tija quilhada, d'una nautor de 1,5 a 3 mètres, de 10 mm de diamètre, se trenca aisidament, pòrta de fuèlhas longas, largas de 1 a 3 cm, d'un verd glauc. Las inflorescéncias amassan en naut de las tijas des crestas d'espiguets de color brun violacèu. Aquela planta se multiplica per fòrça brots eissits de las tijas sosterranhas orizontalas.

Utilizacion: las inflorescéncias èran utilizadas per far d'escobas. La planta pòt servir per estabilizar las zònas subjèctas a l'erosion, es tanben considerada coma una planta envasissenta.

Arundo[modificar | modificar la font]

Arundo donax

Cana

Familha de las Poacèas, sosfamilha de las Arundinoideae, tribú de las Arundineae.

Es una planta vivaça, originària de las zònas umidas de las regions mediterranèas, de l'Orient Mejan e del nòrd d'Africa, naturalizada endacòm mai pel mond. Li agradan los sols frescs mas resistís pas a la demerança dins l'aiga.

Descripcion: plantas de tija linhosa, de 2 a 3 cm de diamètre, plan robust, naut de 2 a 5 mètres, de fuèlhas desfiladas, largas de 3 a 5 cm. Las inflorescéncias son formadas d'espiguets de color verd blanc a violacèu.

La planta se multiplica per brot eissits de tijas sosterranha orizontalas.

Utilizacion: las tijas son utilizadas per la realizar de canavèras de pesca, de cledas, de paissèls. Ascladas, son utilizada per la banastariá, ... Dins la fusta se talha d'enches d'instruments de vent: Cogolin, entre los Massís dels Mauras e la mar Mediterranèa., es coneguda per la fabricacion d'enches. Las canavèras son tanben utilizadas per far de canissas per s'aparar del vent (en complement dels ciprès). La quita planta es sovent plantada per realizar de sègas, o per estabilizar las ribas contra l'erosion, retenir lo sable sul litoral. Los joves brots constituisson una pro bona pastura pel bestial.

Aquela canavèra pòt tanben provesir l'industria de la pasta de papièr.

Las tijas sosterranhas an de proprietats diureticas.

Phalaris arundinacea[modificar | modificar la font]

Phalaris arundinacea

Alpista

Familha de las Poacèas, sosfamilha de las Arundinoideae, tribú de las Arundineae.

Planta vivaça de las zònas umidas, comuna en Euròpa, en Asia e al nòrd de l'Africa, de 0,75 a 1,5 m de naut, d'inflorescéncia terminala pro espandida. Los rizòmas fòrça ramificats produson de brot que multiplican la planta.

Es utilizada subretot coma jaç, o coma pastura de bassa qualitat.

Aquela espècia es tanben coneguda per èsser una sola de la Phalaris a conténer de Dimetiltriptamina substància allucinogèna poderosa.

Autras canavèras[modificar | modificar la font]

Acorus calamus[modificar | modificar la font]

Calam, acore Familha de las Acoracèas.

Es una planta vivaça, originària de l'Asia temperada, introducha en Euròpa vèrs lo sègle XVI, que buta dins los cors d'aiga e paluns. Es una planta verenosa

Dins la Bíblia, fa partit de la composicion del perfum consacrat a Dieu per Moïses (Exòde 30,23). Mas coma èra alara dins lo desèrt poiriá tanben èsser de cambe.

Cortaderia selloana[modificar | modificar la font]

Èrba de la pampa

Planta ornamentala originària d'America del Sud. Los phragmites etacores son utilizats en lagunatge per lors capacitats despolluentas.

Ammophila[modificar | modificar la font]

Gorbet

Lo gorbet es una planta vivaça de 0,4 a 1 m de naut, amb de fòrça longas tijas sosterranhas, orizontala multiplicant la planta. Es utilizada per fixar las dunas, per far de teulats e de palhets.

Typha[modificar | modificar la font]

Typha latifolia

Sescas, bòsas

Es una planta fòrça comuna pel mond, dins las zònas umidas. Atenh 1 a 2 mètres de naut amb una inflorescéncia remarcable en forme de dos espics portats per la meteissa tija, l'espicg estaminat (mascle) mai pichon al dessús de l'esspic pistillat (feme), brun negrenc de 15 cm de long e 2 cm de diamètre. En ivèrn, se pòt levar una matèria cotonosa d'aqueles espics, que per exemple en America del Nòrd se'n fasiá de jaces pels nenon.

Es una planta vivaça que, per sos rizòmas, dona fòrça brots. Permet l'epuracion de l'aiga, quitament en ivèrn, pendent que la vegetacion es al repaus, a causa de las bactèrias vivent sus las raiças. Pòt servir per faire de panièiras, de cadièiras (rempalhatge) o de sacas (fr. sac de jute).

Galariá[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]