Lazurita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de cristaus de lazurita (Rapid Creek, Canadà).

La lazurita es un minerau blau qu'a una duretat de 5,0-6,0 e una densitat de 3,06-3,22. Es formada de fosfat idratat de magnèsi e d'alumini (simbòl quimic : (Mg, Fe)Al2(PO4)(OH)2) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Lei cristaus naturaus son pseudobipiramidaus mai son fòrça rars car l'azurita forma generalament de massas microgranulàrias. Son esclat es veirenc.

Aqueu minerau se troba coma minerau accessòri dei ròcas metamorficas amb una concentracion auta de silici, de certanei venas pegmatiticas e de certanei venas de qüars. Pòu èsser associada ambé lo qüars, lo corindon, la cianita, la sillimanita, lo granat, lo rutile ò l'andalosita. Es de còps utilizada per fabricar d'objèctes de decoracion.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]