Las Confessions de Sant Agustin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Las Confessions

D'après
Genre
Movement
Seria
Fabricant
Conceptor
Propulsion
Licéncia
Títol original
Subtítol original
Lenga originala
Lenga
Presentator
Distribucion per
Nòta de la critica
Notada per
Autor
Actor/a
Illustrator
Editor
Numèro d'edicion
País d'origina
Maison d'edicion
Luòc de publicacion
Interprèt musical
Compositor
Libretista
Productor
Label musical
Discografia
Director
Scenarist
Director de fotografia
Societat de produccion
Filmaffinity
Album de la banda sonòra
Format de ràdio
Lengatge de programacion
Autor Agustin d'Ipòna
Prefaci
Director
Genre Filosofia
Version originala
Títol Confessiones
Lenga Latin
Editor
Luòc de parucion
Data de parucion 397 - 398
ISBN original
Data de la 1èra representacion
Meteire en scèna
Luòc de la 1èra representacion
Version occitana
Traductor
Luòc de parucion
Editor
Colleccion
Data de parucion pas cap
Tipe de mèdia
Dessenhaire
Cobertura per
Nombre de paginas
ISBN
Data de la 1èra representacion
Meteire en scèna
Luòc de la 1èra representacion
Seria

Òbra autobiografica d'Agustin d'Ipòna, escrivuda entre 397 e 398, dens laquau conta la soa quèsta de Diu. Es compausada de tretze libes.

Contèxte istoric e literari[modificar | modificar la font]

Contèxte istoric[modificar | modificar la font]

Avant Teodòsi, dus Emperaires partatjan lo poder : Dioclecian puish Constantin. Organizan l'Empèri Roman contra las revolucions e las invasion. La persona de l'Emperaire es considerada coma sacrada e li balhan un absolutisme totau. l'Empèri Roman es devesit en duas partidas : l'Orient e l'Occident. Caduna es gavidada per un Emperaire e un dirigent. Se parla de tetrarquia (dus August e dus Cesar). I a tanben duas capitalas : Constantinòple e Ravena, puish Milan.

Elaboracion de l'òbra[modificar | modificar la font]

Aquesta òbra es estada escrivuda en tres annadas. Agustin a 45 ans, es batejat despuish 10 ans e avesque d'Ipòna despuish 2 ans. En 394, compren que l'uman es pas capable de tornar se de cap au ben shens nada gràcia divina après una relectura deu verset de Sent Pau : « Qu'as que n'ic ajas recebut ? ».

Los tretze libes[modificar | modificar la font]

Dens los libes I a IX, Agustin conta d'un biais cronologic la soa vita, de la soa vaduda dinc a la mòrt de la soa mair. Los libes X a XIII compòrtan una meditacion, una celebracion de Diu.

Caracteristicas de l'escritura[modificar | modificar la font]

Se pòden destriar las caracteristicas seguentas dens l'òbra d'Agustin :