Confessions
|
Confessions | |
|---|---|
 | |
| Autor | Agustin d'Ipòna |
| Genre | Filosofia |
| Version originala | |
| Títol | Confessiones |
| Lenga | Latin |
| Data de parucion | 397 - 398 |
| Version occitana | |
| Data de parucion | pas cap |
Confessions es una òbra autobiografica d'Agustin d'Ipòna, escrivuda en latin entre 397 e 398, dens laquau conta la soa quèsta de Diu. Es compausada de tretze libes.
Contèxte istoric e literari[modificar | modificar la font]
Contèxte istoric[modificar | modificar la font]
Avant Teodòsi, dus Emperaires partatjan lo poder : Dioclecian puish Constantin. Organizan l'Empèri Roman contra las revolucions e las invasion. La persona de l'Emperaire es considerada coma sacrada e li balhan un absolutisme totau. l'Empèri Roman es devesit en duas partidas : l'Orient e l'Occident. Caduna es gavidada per un Emperaire e un dirigent. Se parla de tetrarquia (dus August e dus Cesar). I a tanben duas capitalas : Constantinòple e Ravena, puish Milan.
Elaboracion de l'òbra[modificar | modificar la font]
Aquesta òbra es estada escrivuda en tres annadas. Agustin a 45 ans, es batejat despuish 10 ans e avesque d'Ipòna despuish 2 ans. En 394, compren que l'uman es pas capable de tornar se de cap au ben shens nada gràcia divina après una relectura deu verset de Sent Pau : « Qu'as que n'ic ajas recebut ? ».
Los tretze libes[modificar | modificar la font]
Dens los libes I a IX, Agustin conta d'un biais cronologic la soa vita, de la soa vaduda dinc a la mòrt de la soa mair. Los libes X a XIII compòrtan una meditacion, una celebracion de Diu.
Caracteristicas de l'escritura[modificar | modificar la font]
Se pòden destriar las caracteristicas seguentas dens l'òbra d'Agustin :
- Una analisi psicologica pregonda ;
- L'introspeccion ;
- Las defautas e lo progrès ;
- L'influéncia de las lecturas biblicas, mei que mei peu miei de :
- las repeticions, anafòras, parataxis, asindetons ;
- utilizacion de l'estructura "ací que" ;
- las incantacions, pròches de la poesia.
