Karl Dönitz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia de Karl Dönitz en 1943.

Karl Dönitz (16 de setembre de 1891, Berlin - 24 de decembre de 1980, Aumühle) es un amirau e un òme d'Estat alemand dau IIIen Reich. En particular, foguèt comandant de la flòta de guèrra alemanda e succediguèt brèvament a Adolf Hitler coma cap de l'Alemanha Nazi.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fiu d'un engenhaire especializat dins l'optica, Karl Dönitz intrèt dins la marina alemanda en 1910. I èra oficier au començament de la Premiera Guèrra Mondiala (1914-1918) e sei competéncias foguèron rapidament remarcadas per sei superiors. En 1916, integrèt l'arma sosmarina e venguèt comandant d'un sosmarin en 1918. Foguèt capturat lo 4 d'octòbre de 1918 en causa de problemas tecnicas sus son naviri.

Durant l'entre doas guèrras, Dönitz estudièt leis estrategias e lei tacticas aplicablas per lei sosmarins. Segon eu, Alemanha deviá remplaçar sei naviris de superficia per de sosmarins. L'idèa èra d'atacar lei naviris marchands qu'èran ben mens protegits que lei cuirassats. De mai, la destruccion dei naviris cistèrnas èra susceptibla de paralizar leis unitats militaras advèrsas.

Dins lo corrent deis ans 1930, coma la màger part de l'elèit tradicionau, Dönitz se maufisèt d'Adolf Hitler. Pasmens, foguèt finalament seduch per l'eloquéncia e l'anticomunisme dau Führer. Venguèt alora pauc a pauc un actor major dau regim e Dönitz foguèt considerat coma un nazi radicau. En 1939, èra lo cap dei sosmarins alemands e organizèt l'ataca dei convòis aliats. Inicialament, aquelei combats èran aisats en causa de la manca d'escòrta eficaça. Dins aquò, lo melhorament dei destroièrs e l'aparicion dei pòrta-avions d'escòrta permetèron ais Aliats d'enregistrar de succès importants. Per faciar aquela menaça, Dönitz imaginèt la tactica de la chinareda per coordenar l'accion de plusors sosmarins.

Lo 30 de genier de 1943, Dönitz venguèt comandant de la Kriegsmarine. La transformèt en bastion nazi mai se preocupèt de melhorar lei condicions de vida dei marins. Pasmens, a partir d'aqueu periòde, leis Aliats prenguèron l'avantatge dins l'Ocean Atlantic gràcias a la generalizacion dei sistèmas de deteccion de sosmarins e deis avions. Amb lo sostèn d'Hitler, Dönitz encoratjèt la concepcion de sosmarins totjorn mai sofisticats coma lo Unterseeboot tpe XXI. Aquò permetèt a la marina alemanda de demorar activa fins a la fin de la guèrra en despiech de la superioritat maritima aliada[1].

Lo 15 d'abriu de 1945, Hitler li fisèt lei plens poders per organizar la defensa dau nòrd d'Alemanha. Puei, lo designèt coma son successor après son suicidi. Dönitz formèt donc un govèrn provisòri lo 30 d'abriu. Assaièt sensa succès de negociar amb leis Aliats avans de perseguir la guèrra per permetre l'evacuacion d'un maximom de fòrças vèrs l'oèst. Finalament, lei 7 e 8 de mai, acceptèt la capitulacion alemanda. Lo 23 de mai, foguèt arrestat amb l'ensemble de son govèrn per lei Britanics.

Après la guèrra, foguèt jutjat per lo Tribunau de Nuremberg e condamnat a 10 ans de preson per crimes còntra la patz e crimes de guèrra. Dins aquò, sa condamnacion foguèt criticada car èra principalament basada sus un òrdre donat de pas secorrir leis equipatges dei naviris atacats per sei sosmarins[2]. Òr, una meteissa consigna èra en vigor dins la flòta estatsunidenca. Ansin, dins lo corrent deis ans 1950, certaneis oficiers de la flòta de la Republica Federala Alemanda assaièron d'obtenir sa reintegracion. Lei govèrns successius refusèron e condamnèron oficialament l'actitud de Dönitz durant la guèrra. Pasmens, a sa mòrt, en 1980, 5 000 personas assistiguèron a sei funeralhas.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) François-Emmanuel Brézet, Dönitz : le dernier Führer, Perrin, 2011.
  • (fr) Wolfgang Frank (trad. Jean Veith), U-Boote contre les marines alliées : 2. vers la défaite 42-45, Éditions J’ai lu, 1965.
  • (fr) Ian Kershaw, La Fin : Allemagne, 1944-1945, Éditions du Seuil, 2012.
  • (fr) Peter Padfield, Donitz et la Guerre des U-Boote : 16 septembre 1891 - 24 décembre 1980, Pygmalion G. Watelet, 1986.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Per exemple, Alemanha produguèt 1 154 sosmarins durant la guèrra e solament 743 foguèron neutralizats per leis Aliats.
  2. L'amirau estatsunidenc Chester Nimitz testimonièt en favor de Dönitz durant lo procès.