Julià de Jòdar i Muñoz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Julià de Jòdar i Muñoz

Sin foto.svg

Naissença 28 de decembre de 1942
Badalona
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Lenga d'escritura catalan

Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de decembre de 1942) es un escrivan catalan.

Biografia[modificar | modificar la font]

Julià de Jòdar nasquèt lo 1942 a Badalona e se crièt al quartièr del Gorg d'aquela vila. Malgrat que se dirigiguèt primièr cap a estudis d'engenhariá e obtenguèt lo sieu diplòma d'enginhèr tècnico-quimic lo 1964, abandonèt après aquela via per estudiar d'umanitats. Se licencièt aital en istòria modèrna e contemporanèa lo 1973, e faguèt d'estudis de teatre a l'escòla d'Art Dramatic Adrià Gual. Hi fou membre de l'equip de Ricard Salvat.[1] La siá òbra magna es L'atzar i les ombres, trilogia que compren los romans L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades e El metall impur. Lo 2009, amb lo sieu roman Pastoral catalana, una sòrta d'aumenatge a l'escrivan estatunidenc Philip Roth e lo sieu roman American Pastoral, recebèt çò Prèmi Carlemanh qu'autreja annalament lo govèrn d'Andòrra.[2]

A l'ora d'ara (2006) collabòra cada setmana al jornal Avui, cada quinze jorns al jornal El Punt, setmanalment a Elsingulardigital e, mai esporàdicament, a VilaWeb.[3]

Lo 13 d'octòbre de 2012 foguèt escuelhut l'ochanta quatren de la lista de la CUP-Alternativa d'Esquèrras per Barcelona a las eleccions dins lo Parlament de Catalonha de 2012, amb l'objectiu de barrar la lista de la circonscripcion, amassa amb lo fotbolaire Oleguer Presas e l'avocat August Gil Matamala, ochanta tresen e ochanta cinquen respectivament.[4][5]

L'an 2012 publiquèt, amassa amb lo jornalista David Fernàndez, lo libre Cop de CUP.[6]

Òbra[modificar | modificar la font]

Romans[modificar | modificar la font]

Narracions[modificar | modificar la font]

Autras publicacions[modificar | modificar la font]

  • Fot-li que som catalans, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005 (amb Xavier Bru de Sala e Miquel de Palol).
  • Fot-li més que encara som catalans, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2006 (amb Xavier Bru de Sala e Miquel de Palol).
  • Directe al gra, Ed. Brosquil, 2007.
  • Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular, Barcelona: Columna Edicions, 2012 (amb David Fernàndez).

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Biografia al web de LletrA
  2. Notícia de l'atribucion del prèmi Carlemanh a Vilaweb, lo 18 de decembre de 2009
  3. Julià de Jòdar al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
  4. Gencat.cat, « Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya »,‎ 29 d'octòbre 2012 (consultat lo 21 octobre 2012)
  5. « Oleguer Presas, Julià de Jòdar i Gil Matamala tancaran la llista de la CUP a Barcelona », VilaWeb,‎ (consultat lo 31 octobre 2012)
  6. Sergi Picazo, « 'Cop de CUP', l'striptease de l'esquerra independentista », El Punt Avui,‎ (consultat lo 4 mai 2013)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]