Generalitat de Catalonha
| Generalitat de Catalunya (catalan) | |
 | |
| Abreviacion | Gencat |
|---|---|
| Alias | Generalidad de Cataluña |
| Donadas | |
| Forma juridica | Govèrn autonomic d'acòrd amb la Constitucion espanhòla |
| Lenga oficiala | catalan espanhòl occitan |
| Jurisdiccion | Espanha |
| Administracion | |
| President de la Generalitat | Salvador Illa |
| Efectiu | 250.462 (2024)[1] |
| Istòria | |
| Fondacion | 1931/1979 |
| Autras informacions | |
| Sedença | Plaça de la Generalitat de Catalonha, Barcelona |
| Site web | https://web.gencat.cat/oc/ |
La Generalitat de Catalonha (en catalan: Generalitat de Catalunya; en espanhòl: Generalidad de Cataluña) es lo sistèma institucional de l'autogovèrn de Catalonha d'acòrd amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalonha de 2006.[2] Es compausada per tres institucions: lo Parlament de Catalonha, la Presidéncia de la Generalitat, lo Govèrn de Catalonha e los autres organs de l'administracion catalana.
Lo sèti oficial es situat al Palais de la Generalitat de Catalonha[3] dins la vila de Barcelona.
Istòria
[modificar | modificar lo còdi]La Generalitat pren sas originas dins las Corts de Catalonha, institüidas par Jacme Ièr d'Aragon. Pendent lo regne Pièr lo Catolic, las Corts Catalanas venon de las institucions administrativas del principat de Catalonha.[4]
Lo passat politic de Catalonha coma estat territorialament diferenciat amb sas pròprias institucions representativas e autonòmas,[5] respècte al poder sobeiran de la sobeiranetat catalana pròpriament dicha (988-1283), de las monarquias aragonesas (1283-1516) e de las monarquias castelhanas (1516-1808) e de l'Estat constitucional espanhòl (dempuèi 1812), pòt èsser dividit en quatre etapas, separadas per tres rompeduras màgers dins l'òrdre juridic e public.
Primièra abolicion
[modificar | modificar lo còdi]L'ensemble de las institucions de l'Estat catalan son estadas abolidas sul dich territòri comtats de Rosselhon e de Cerdanha, conegut uèi amb lo nom de Catalonha del Nord,[6] un an après la signatura del Tractat dels Pirenèus al sègle xvii, que foguèt annexat a França.
A la debuta del sègle xviii, l'institucion foguèt egalament abolida sus tot lo territòri catalan.
Primièra restauracion
[modificar | modificar lo còdi]La Generalitat de Catalonha foguèt restaurada en Catalonha meridionala e balhèt sa foncion politica e representativa modèrna coma governament regional de Catalonha en 1932, pendent la Segonda Republica espanhòla.
Segonda abolicion
[modificar | modificar lo còdi]En 1939, la Generalitat de Catalunya foguèt abolida e demorèt pendolanta fins en 1977 pendent la dictatura franquista. Lluís Companys, president de la Generalitat de l'epòca, foguèt executat en octobre de 1940 pel crimi de rebellion militara.
Segonda restauracion
[modificar | modificar lo còdi]Confòrmament a la Constitucion espanhòla de 1978 e l'Estatut d'autonomia de Catalonha de 1979 èsser estat aprovat a l'encòp per referendum en Catalonha e pel Parlament espanhòl los poders acordats son estats transferits jos la juridiccion de la Generalitat de Catalonha.
Composicion
[modificar | modificar lo còdi]Lo Parlament
[modificar | modificar lo còdi]Lo Parlament de Catalonha es l'assemblea legislativa de Catalonha. Es compausat de 135 députés elegits per sufragi universal pels ciutadans catalans.
La Présidéncia
[modificar | modificar lo còdi]L'actual President de la Generalitat de Catalonha es Pere Aragonés i Garcia, per la rapresentacion de la Generalitat e l'ordre juridic segon l'Estatut d'Autonomia de Catalonha.
Lo Govèrn
[modificar | modificar lo còdi]Lo Govèrn dich Conselh Executiu de Catalonha es l'organ superior ne carga de competéncia d'administracion delegada a las deputacions de Barcelona, Girona, Lhèida, Tarragona, Tèrras de l'Ebre (Tortosa), Catalunya Central (Manresa), Alt Pirineu i Aran (Tremp), e lo Penedès (Vilafranca del Penedès).
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública. «Boletín Estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas (ultima actualizacion: genièr de 2025)» (en espanhòl). digital.gob.es.
- ↑ Gobierno de España (Jefatura del Estado). «Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. «BOE» núm. 172, de 20/07/2006.» (en espanhòl).
- ↑ Se sona en catalan Palau de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ Sánchez de Movellán Torent, Isabel. La Diputació del General de Catalunya: 1413-1479. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 466. ISBN 8472837505.
- ↑ Govèrn de Catalonha. «History of the Palau» (en anglés). catalangovernment.eu.
- ↑ (ca+fr) « Atlas de Catalunya Nord » de Joan Becat, éd. Terra Nostra 1977-2019 [pdf]