Jordi Sabater Pi
Jordi Sabater Pi (2 d'aost de 1922, Barcelona – 5 d'aost de 2009, Barcelona) es un primatologista catalan de la segonda mitat dau sègle XX. Especialista dau comportament animau, estudièt lo comportament culturau de plusors espècias, especialament l'utilizacion d'otís per lei chimpanzés.
Nascut a Barcelona, venguèt professor de psicologia a l'Universitat de Barcelona onte participèt a la creacion de l'estudi dau comportament animau e de la primatologia en Espanha. Amb una còla de scientifics coma Joaquim J. Veà Baró, Matthew Escobar Aliaga e Montserrat Colell Mimó mulitipliquèt leis observacions sus lo subjècte. De mai, participèt a la creacion de programas de proteccion dei primatas. Èra pereu pintaire e realizèt mai d'un dessenh d'animaus durant sei missions. Venguèt famós per la descubèrta l'unic gorilla coneguda jamai observat. Dich Flòc de nèu, l'animau venguèt la mascòta dau zoo de Barcelona.
Recebèt la Crotz de Sant Jòrdi en 2000 e lo Prèmi Narcís Monturiol en 2004 per son trabalh.
Publicacions principalas[modificar | Modificar lo còdi]
- Estudio del proceso técnico de la cerámica fang de la Guinea española. A. Panyella, Instit. Estudios Africanos, CSIC, 1955.
- Comparative ecology of Gorilla gorilla and Pan troglodytes in Río Muni, Basilea, Biblioteca Primatologica, num. 13, 1971.
- El chimpancé y los orígenes de la cultura, Anthropos, 1978.
- Gorilas y chimpancés del África Occidental, Fondo de Cultura Económica, 1984.
- Etología de la vivienda humana. De los nidos de los póngidos al habitáculo humano, Labor, 1985.
- Els tatuatges dels fang de l'Àfrica Occidental, Ajuntament de Barcelona, Treballs del Museu Etnològic, 1992.
- Jordi Sabater i Carles Riba. Diàlegs a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994.
- Floquet per sempre. El goril·la blanc vist pel seu descobridor, Edicions 62, 2003.
- Etologia. Cap a la desmitificació de l'home, ambé P. Tobaruela, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.