Joan Francesc Mira i Casterà

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Joan Francesc Mira i Casterà

Sin foto.svg

Naissença 3 de decembre de 1939
Valéncia
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Lenga d'escritura catalan

Joan Francesc Mira i Casterà (Valéncia, 3 de decembre de 1939) es un escrivan, antropòleg e sociològ valencian.[1]Es sòci d'onor de l'Associacion d'Escrivans en Lenga Catalana e president de l'Accion Culturala del País Valencian.[2] Dins lo domeni politic, es simpatizant e es estat candidat del Blòc Nacionalista Valencian los ans 2000 e 2003.[2]A l'entorn de la tematica valencianista e istorica cal senhalar las siás òbras Crítica de la nació pura (1985), qu'i discutís lo concèpte de nacion, Sobre la nació dels valencians (1997) e Els Borja: família i mite (2000).

Obra[modificar | modificar la font]

Roman[modificar | modificar la font]

  • El bou de foc (1974)
  • Els cucs de seda (1975)
  • El desig dels dies (1981)
  • Viatge al final del fred (1983)
  • El treballs perduts (1989)
  • Borja Papa (1996)
  • Purgatori (2002)
  • El professor d'història (2008)
  • El tramvia groc (2013)

Narrativa brèu[modificar | modificar la font]

  • Quatre qüestions d'amor (1998)
  • Els cucs de seda (1975)

Assaigs, estudis, biografias[modificar | modificar la font]

  • Som. Llengua i Literatura (1974)
  • Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
  • Els valencians i la terra (1978)
  • Introducció a un País (1980)
  • Població i llengua al País Valencià (1981)
  • Crítica de la nació pura (1985)
  • Hèrcules i l'antropòleg (1994)
  • Sense música ni pàtria (1995)
  • Sobre la nació dels valencians (1997)
  • Cap d'any a Houston (1998)
  • Els Borja. Família i mite (2000)
  • Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador (2002)
  • La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
  • Vida i final dels moriscos valencians (2009)[3]
  • En un món fet de nacions (2008)
  • Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)

Traduccions[modificar | modificar la font]

  • Borja Papa (1997)
  • Valencia para visitantes y vecinos (1999)
  • Los Borja: familia y mito (2000)
  • El tramvia (2001), de Claude Simon
  • La divina comèdia (2001)
  • Evangelis (2004)
  • l'Odissea (2011)

Prèmis[modificar | modificar la font]

Joan Francesc Mira parla sus la Procession Civica del 9 d'octòbre en un vidèo d'una campanha del web Valencianisme.com per la Jornada Nacionala del País Valencian del 2012.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Joan Francesc Mira i Casterà », Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62
  2. 2,0 et 2,1 « Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV », VilaWeb,‎ (consultat lo 22 abril 2015)
  3. Pujol, Clàudia: Entrevista a Joan F. Mira. Sàpiens. Barcelona, núm. 88 (febrer 2010), p. 22-23, ISSN 1695-2014
  4. « Joan Francesc Mira rep aquest dissabte el Socarrat Major 2015 », La Veu (consultat lo 7 febrièr 2015)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]