Joan-Victòr Lalana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aqueste modèl es pertinent ? Clicatz per ne veire d'autres.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Joan-Victòr Lalana, èra un regent , prosator bearnés en lengua gascona, felibre, nat lo 17 de julhet de 1849 en Lagòr e mort lo 9 de gèr de 1925 a Bidaishe.

Biografia[modificar | modificar la font]

En 1868 ges de l'Escòla Normau de Lescar e devien institutor, notadament a Bidaishe, al departament dels Baishs Pirenèus en 1970.

Ho membre de l'Escòla Gaston Fèbus, associacion fondada el 1897 per Simin Palai i Miquèu de Camelat ; ne ho capdau (president) en 1919, après Adrien Planté (de 1897 a 1911) puish Louis Batcave (de 1912 a 1918).

Ho elejut majorau dou Felibritge en 1905.

Obras[modificar | modificar la font]

Las òbras literàrias e triblahs de Joan-Victòr Lalana que son en lengua régionale de Gascogne béarnaise

Contes e òbras en pròsa[modificar | modificar la font]

Los seus Contes populaires du Béarn recueillis en langue béarnaise horen publicats en 1890 per la prumèr còp.

  • Contes populaires du Béarn
  • Coundes biarnés, couéilhuts aüs parsàas miéytadès dou péys dé Biarn
  • Lou Prousèy d'û biarnés, coundes et histoerots
  • Ue Benyence / Ua Vengença

Revistas[modificar | modificar la font]

Que contribuè a la revista Reclams de Biarn e Gasconha (Échos de Béarn et Gascogne)

Diccionari[modificar | modificar la font]

Joan-Victòr Lalana collaborè au Dictionnaire du béarnais et du Gascon modernes de Simin Palai. Morè set ans avant la publicacion de sa prumèra edicion.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

  •