Jacques Médecin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Jacques Médecin, nascut lo 5 de mai de 1928 a Niça (Alps Maritimes) e mòrt lo 17 de novembre de 1998 a Punta del Este (Uruguai), es un òme politic francés, cònsol màger de Niça de 1966 a 1990, president del conselh general d'Alps Maritimes de 1973 a 1990, deputat de 1967 a 1988, e secretari d'Estat al Torisme de 1976 a 1978 dins los governs Chirac I, Barre I e Barre II.

El nais la meteissa annada ont son paire Jean Médecin ven cònsol màger de Niça. Après de corts estudis de drech, trabalha dins diferents gabinets ministerials de 1951 a 1952, puèi es jornalista de 1952 a 1966, exercissent a Niça-Matin e dins divèrses mèdias nacionals e internacionals. Se lança en politica en 1961 en essent elegit conselhièr general a Niça, mas mal escai l'annada seguenta a se far elegir deputat. Aderent del Centre republican, es centrista, antigaullista e partisan de l'Argeria francesa. Après la mòrt de son paire, ven cònsol màger de Niça en febrièr de 1966 a 37 ans. L'annada seguenta, es elegit deputat dins la 2da circonscripcion d'Alps Maritimes, sietant dins lo grop centrista PDM. Pendent las municipalas de 1971, nosa amb capitada una aliança amb lo Partit socialista. Participa en novembre de 1971 a la creacion del Movement reformator. En octobre de 1973, accedís a la presidéncia del conselh general d'Alps Maritimes, dispausant d'una larja majoritat, e o demorarà pendent setze ans.

Debuta a aquela epòca una evolucion progressiva cap a la drecha que culminarà dins las annadas 1980. Sosten Valéry Giscard d'Estaing a la presidenciala de 1974, abans de s'aparentar al grop RI en 1975, çò que li permet de dintrar al governament en genièr de 1976 coma secretari d'Estat al Torisme. Son imatge ven puèi sulfurós : es acusat d'entretenir de ligams amb Albert Spaggiari e l'extrèma drecha, e son amistat amb Jean-Dominique Fratoni lo conduch a favorizar aqueste dins la guèrra dels casinos. Manca de pauc de pèrdre la comuna en 1977 al profièch del comunista Charles Carecèt, puèi son sèti al conselh general pendent las cantonalas de 1979. Raymond Barre o recondutz pas dins son governament novèl d'abril de 1978. S'alunhant del Partit republican, sosten Jacques Chirac a la presidenciala de 1981, e s'aparenta al grop RPR. Las municipalas de 1983 ont sa lista es reelegida al primièr torn amb un nombre recòrd de votz constituïsson son apogèu electorala. Deu puèi afrontar la concurréncia insistenta del Front nacional, mas capita a o dominar electoralament.

Maire bastisseire, pendent 24 ans, es generalament considerat coma avent desvolopat la vila de Niça en la dotant d'equipaments dignes d'una metropòli, e contribuït a sa diversificacion economica, mas al prètz d'un pesuc endeutament. Se reivindicant òme de drecha, distant al respècte dels partits politics nacionals, se distinguís per un anticomunisme virulent e de las presas de posicion remarcadas, per exemple contra l'IVG e pel restabliment de la pena de mòrt. D'unas de sas decisions e declaracions crèan de vivas polemicas. Afirma en 1990 partejar « 99,9 % de las tèsis del FN ».

A Niça, dispausa de rets solidas e d'un aparelh electoral poderós. Al cap d'un « sistèma Médecin » clientelista e corruptiu, se retròba al còr de multiples afars. En 1985, sos pensaments fiscals son agravats per las revelacions sus sos avers als Estats Units. Es inculpat en novembre de 1989 per delicte d'ingeréncia dins l'afar de l'Accion Niça-Còsta d'Azur, e es suspectat de desviacions de fonzes de l'associacion para-municipala Niça-Operà. En julhet de 1990, la cambra regionala dels comptes o declara comptable de fach. Demissiona en setembre de 1990 e rejonch Punta del Este en Uruguai, escapant un temps a la justícia. En 1992, es condemnat a un an de preson fèrma per delicte d'ingeréncia, puèi es acusat d'aver percebut de dejós de man de la part de la societat Serel. Es arrestat en novembre de 1993 abans d'èsser extradit en França en novembre de 1994. En 1995-1996, es condemnat a dos ans de preson fèrma per abús de fisança, corrupcion passiva e recapte d'abús de bens socials. Après 22 meses de detencion, es liberat en setembre de 1995 e, malgrat que d'autres afars sián pendents, torne en genièr de 1996 a Punta del Este ont se morís en novembre de 1998.

Fa partida dels qualques cònsols màgers emblematics de grandas vilas de França de la segonda mitat del sègle XX, mas sa carrièra es considerablament plapadas per sas condemnacions. Descridat per fòrça, demòra pasmens plan apreciat per una partida de la populacion niçarda que vei en el una incarnacion de la vila e garda en sovenir son vam e son sens del contacte.

Escaissat afectuosament "Jacon" pels occitanofòns niçards, Jacques Medecin aviá una bona coneissença de l'occitan de Niça. Se mostrèt estacat la cultura niçarda e escriguèt un libre sus la cosine niçarda qu'es ara une referéncia.