Jòc de cartas francés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo jòc de cartas francés o jòc de 52 cartas es un jòc de cartas organizadas en doas colors : negra e roja e en quatre ensenhas francesas : flor, carrèu, còr, pica (aqueste òrdre es utilizat dins unes jòcs).

I a 54 cartas de jòc, amb dos joquièr. Un jòc marcat « poker, bridge, canasta » conten al mens les 54 cartas (amb los dos joquièr), e una juda memòria per las marcas del bridge de mèsme format qu'una carta.

S'agís de l'un dels tipes de jòc de cartas mai utilizats dins lo mond occidental.

Dins lo jòc de 32 cartas, las cartas dels numèros 2 a 6 sont absentas, e tanben los dos joquièrs.

Cartas[modificar | Modificar lo còdi]

Lo jòc conten 52 cartas de jòc, destriadas seguent tretze valors sus quatre ensenhas. Dins lo jòc de cartas francés (originari de Roan e Lion ael sègle XV e largament espandit en Euròpa e en Amrica del Nòrd), s'agís de pique (pica) ♠, cœur (còr) , carreau (carrèu o caire) e trèfle (flor) ♣.

Las valors presentas sont les suivantes :

  • onors: As, Roi (Rei), Dame (Dama o Reina) e Valet (Vailet)
    • jòc anglés : Ace, King, Queen e Jack (mens sovent Knave)
    • jòc alemands : Ass, König, Dame/Ober, Bube/Unter
    • jòc espanhòls: As, Rey, Dama/Caballo e Sota
    • jòc italians: Asso, Re, Donna/Cavallo e Fante
  • punts: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2.

Lo tablèu çai dejós resumís l'ensemble de las cartas:

  As 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Vailet Dama Rei
Picas As de pica 2 de pica 3 de pica 4 de pica 5 de pica 6 de pica 7 de pica 8 de pica 9 de pica 10 de pica Vailet de pica

Ogier

Dama de pica

Pallas

Rei de pica

David

Carrèls As de carrèl 2 de carrèl 3 de carrèl 4 de carrèl 5 de carrèl 6 de carrèl 7 de carrèl 8 de carrèl 9 de carrèl 10 de carrèl Vailet de carrèl

Hector

Dama de carrèl

Rachel

Rei de carrèl

César

Còrs As de còr 2 de còr 3 de còr 4 de còr 5 de còr 6 de còr 7 de còr 8 de còr 9 de còr 10 de còr Vailet de còr

Lahire

Dama de còr

Judith

Rei de còr

Charles /

Charles

Flors As de flor 2 de flor 3 de flor 4 de flor 5 de flor 6 de flor 7 de flor 8 de flor 9 de flor 10 de flor Vailet de flor

Lancelot

Dama de flor

Argine

Rei de flor

Alexandre

Dessenh[modificar | Modificar lo còdi]

Generalitats[modificar | Modificar lo còdi]

Las cartas son totas de mèsme format, mai sovent de color roja pels còrs e carrèls, negra per las flors e picas. Dins los jòcs modèrnes, la valor e l'ensenha de las cartas son indicadas dins dos canton opausats (mai rarament dis los quatre) per poder las identificar qan son superpausadas; aquestas marcas son estampadas de biais capvirat dins los dos caton, que sián legidas dins un sens coma dins l'autre.

I a de versions comportant de variacions. Los jòcs destinats al blackjack dins los casinòs pòdon comportar de marcas destinadas a une verificacion automatizada de las seguidas de cartas. D'autras an de valors estampadas mai grand, subretot pels jòcs d'stud poker, ont es necessari de los legir de luènh. Existís tanben de jòcs de quatra colors per las ensenhas permetent de las diferenciar melhor: las colors mai correntas son negra (picas) ♠, roja (còrs) , blava (carrèls) e verda (flors) . Un autre jòc de colors corrent es manlevat al jòc de cartas alemand e utiliza de picas verdas e des carrèl jaunes. Cal notar que d'autras serias d'ensenhas existisson: las ensenhas alemandas, italianas, soïssa e espanhòlas.

Punts[modificar | Modificar lo còdi]

Las valors 2 a 10 son representadas per tant de simbòls de lor ensenha, destriats de naut ca al bas.

Caras[modificar | Modificar lo còdi]

Las caras — reis, damas e vailets — son al nombre de 12 e representan un personatge. Lor dessenh es sovent simetric al respècte del centre de la carta, la porcion al dessús d'una diagonala essent identica a aqueste en dejós, permetent de legir las cartas de drech o capvirat. Dins las cartas tradicionalas francesas, caduna de las caras pòrta un nom, indicat verticalament dins los dos cantons non ocupats per la valor de la carta. Gaireben totes los personatges son representadas de fàcia, levat al dama de pica, del vailet de carrèl e del rei de carrèl, de perfil. Las cara son presentadas per una letra: R pel rei, D per la dama, V pel vailet e per las varsions anglosaxona K pel rei (king), Q per la dama (Reina), J pel vailet (Jack).

Per las cartas francesas de retrach doble del sègle XIX:

Vailets Damas Reis
Vailet de còr
Vailet de còr
Lahire

companh d'armas

de Joana d'Arc
Dama de còr
Dama de còr
Judith

personatge biblic
Rei de còr
Rei de còr
Charles

Charlemagne

o Charles VII
Vailet de carrèl
Vailet de carrèl
Hector

eròi de la

Guèrra de Tròia
Dama de carrèl
Dama de carrèl
Rachel

personatge biblic
Rei de carrèl
Rei de carrèl
César

Juli Cesar
Vailet de pica
Vailet de pica
Ogier (o Hogier)

un dels proses

de Carlemanhe
Dama de pica
Dama de pica
Pallas

Pallas Athéna
Rei de pica
Rei de pica
David

eròi biblic
Vailet de flor
Vailet de flor
Lancelot

Lancelot del Lac
Dama de flor
Dama de flor
Argine

anagrama de regina ("reina" en Italian)
Rei de flor
Rei de flor
Alexandre

Alexandre lo Grand

As[modificar | Modificar lo còdi]

Los ases son mai sovent marcats d'un « A », mai rarament d'un « 1 ». Lor valor son diferentas seguent los jòcs: al bridge, per exemple, los ases son mai fòrts que los reis. Al poker, pòdon segon las seria èsse considerat coma cartas mai fòrtas o mai fèbles.

Es corrent que l'un dels ases possedís una ornamentacion lo destriant de las autras cartas, coma lo logo o la marca du fabricant. Dins lo jòc francés, ligat de nòu, las cartas son triadas per color (del naut al bas: flot, còr, pica e carrèl), puèi dins cada color per òrdre creissent, en commençant per l'as e s'acabant pel rei. A l'obertura d'un jòc, la sola carta visibla es donc l'as de flor, que pòrta donc la marca comerciala.

Dins los païses anglosaxons, aqueste estatut es atribuit a l'as de pica. Aquesta practica ven del regne de Jaume I d'Anglatèrra (1567-1625), que passa una lei impausant un signe sus aquesta carta coma pròva de pagament d'un impòt sus la fabricacion locala de las cartas de jòc. Fins a 1960, los jòcs de cartas estampadas venduts al Reialme Uniti son taxats, l'as de pica portant lo nom de l'estampaire e la pròva del pagament de la taxa.

Format[modificar | Modificar lo còdi]

i a dos principals formats de cartas:

  • lo format « bridge », 57 × 88 mm
  • lo format « poker », 62 × 88 mm, correspondent al format B8 de la nòrma ISO 216

Las cartas del format bridge son mas estrechas que se permetan de n'aver mai dins la man del jogaire. Aquesta format utilizat dins gaireben totes los jòcs de poker en casinò : mai pichon, pren mens de material de fabricacion çò que pòt presentar un interès per de sites consomant de milierats de jòcs cada jorn.

Aquestas dimensions pòdon variar d'unes millimètres. Las cartas de fabricacion alemandas, per exemple, son sovent un pauc mai longas (91 mm). D'autres formats existisson, coma una talha mai pichona per las patiéncias) (sovent 44 × 60 mm), de formats mai estrechs pel viatage (mai sovent 32 × 76 mm) o mai grand per la prestidigitacion.

Lo pes mejan d'una carta de format B8 es 1,8 g, o 94 g pel jòc entièr.

Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]

S'utiliza un o mai jòc de 52 o de 54 cartas per fòrça jòcs de cartas tradicionals:

  • Lo bridge (un jòc de 52 cartas)
  • Lo blackjack (un a uèit jòc de 52 cartas segon lo casinò)
  • Lo poker (un jòc de 52 cartas)
  • Lo rami (dos jòcs de 54 cartas)
  • La canasta (dos jòcs de 54 cartas)

Legenda[modificar | Modificar lo còdi]

Una legenda liga lo jòc de 52 cartas (mai 1 o 2 joquièrs) al calendièr: Contan quatre colors, coma las quatre sasons de l'annada, 12 caras coma los 12 meses e 52 cartas (sen los joquièrs) coma lo nombre de setmanas. Mai, la soma de totas las cartas (pausant que los ases valan 1, los dos 2 fins als vailets qui valent 11, las damas 12 e los reis 13) dona 364. Apondent arbitràriament un joquièr de 1 punt, se dona 365 punts, tant de jorns dins una annada ordinària; amb un segond joquièr, lo total fa 366, tant de jorns dins una annada bissextilea. Mas es pas que coïcidéncia.

Jòcs derivats[modificar | Modificar lo còdi]

Lo jòc de 54 cartas se constituís d'un jòc de 52 cartas que s'apondon dos joquièrs, a vegada diferents per la color. Aqueste jòc es tipicament mai sovent comercializat, mas los joquièrs son sovent levats abans de jogar. D'autras version comprenon un sol joquièr, o quatre, portant le nombre de cartas de 53 a 56.

Lo jòc de 58 cartas compren las cartas del jòc de 54, e una valor de mai: o de cavalièrs, o d'11, es a dire 4 cartas de mai.

Jòc de 32 cartas[modificar | Modificar lo còdi]

Lo jòc de 32 cartas es subretot utilizat per practicar la belòta e sos derivats. Los primièrs jòc a l'aver adoptat es lo piquet, creat jos Carles VII e la manilha.

Aqueste jòc de 32 cartas compren uèi cartas per cada de las quatre ensenhas tradicionalas: pica ♠, còr , carrèl e flor ♣. I a: l'As, lo 10, lo 9, l'8 e lo 7. Lo Rei, la dama e lo vailet, ne son los oneurs (cartas mai fòrtas).

Encodatge informatic[modificar | Modificar lo còdi]

Lo blòt Unicode U+1F0A0 à U+1F0FF es utilizat per figurar las cartas de jòcs. L'ensemble de las 52 cartas son presentas (amb un joquièr negre, un joquièr blanc e un revèrs de carta)

Annèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligam extèrne[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]