Interlingue

L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Interlingue
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Regions	-
Parlat per	sens donadas personas
Classament pel nombre de locutors	Se tròba pas entre la 100 primièraena
Tipologia	-
Familha lingüistica	Lenga artificiala
Grop	Lenga artificiala
Estatut oficial
Lenga oficiala de	-
Acadèmia	Interlingue-Union (IU) [1]
ISO 639-1	ie (en)
ISO 639-2	ile (en)
ISO 639-3	ile (en)
Tipe	-
Mòstra
Patre nor (Pater noster) Patre nor, qui es in li cieles. Mey tui nómine esser sanctificat, mey tui regnia venir. Mey tui vole esser fat qualmen in li cieles talmen anc sur li terre. Da nos hodie nor pan omnidial, e pardona nor débites, qualmen anc noi pardona nor debitores. E ne inducte nos in tentation, ma libera nos de lu mal.

Interlingue o occidental (nomenat aital entre 1922 e 1947) es una lenga artificiala creada per Edgar von Wahl, un dels primièrs esperantistas. Von Wahl nasquèt a Tallinn, uèi Estònia e alavetz província de l'Empèri Rus, dins una familha de lenga alemanda. Aviá, coma se pòt veire, de bons motius per èsser un dels precursors de l'esperanto, e los sieus conselhs foguèron seguits per Zamenhof. Sens formacion academica especifica, aviá instint lingüistic.

Oficièr de la marina de guèrra, optèt pel partit zarista en la Revolucion de 1917. Après lo trionf dels soviets, s'exilièt en França, en cambiant lo sieu nom de familha en De Wahl.

Malcontent de l'esperanto, decidiguèt de crear lo sieu pròpri projècte, que cridariá occidental Publica en 1922 lo sieu projècte de lenga. Formula la nòrma de Wahl. Atenguèt amassar un pichon grop de seguidors, que contunhariá d'editar la revista Cosmoglotta fins als ans 1950.

En 1947 decidiguèron de cambiar lo nom en lo de interlingue (Pas interlingua, nom usat per Peano per lo sieu "Latino sine flexione", e tanben pel Alexander Gode en projècte de IALA de 1953). Malgrat aiçò, l'associacion tornèt pas donar de senhals de vida fins al decenni dels ans 1990, a travèrs Internet.

Literatura

La majoritat dels tèxtes literaris en occidental, tant originales coma tradusits, son estats publicats en Cosmoglotta. Autres tèxtes son estats publicats en la revista Helvetia, e d'autras, en mendre quantitat, coma libres.

Las darrièras òbras publicadas en occidental son:

• Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas, escrich per Vicente Costalago​ e publicat lo 27 de març de 2021.
• Li tresor de Fluvglant, escrich per Vicente Costalago​ e publicat lo 22 febrièr 2022

Mòstra

Occitan	Occidental
L'Acadèmia de la Lenga Occitana es es un projècte d'autoritat de regulacion lingüistica de la lenga occitana. Se presenta coma una continuacion possibla del Conselh de la Lenga Occitana.	Li Academia del Lingue Occitan es un projecte de autoritá de regulation linguistic del lingue occitan. It esset presentat quam un possibil continuation del Consilie del Lingue Occitan.
Creacion	Creation
Lo projècte se presentèt en mai 2008 a iniciativa de l'Institut d'Estudis Occitans e del Conselh Generau d'Aran ; lo sindic d'Aran, Francés Boya, lo president de l'IEO, David Grosclaude, la representanta de l'Euroregion Pirenèus-Mediterranèa, Margalida Tous, los representants dels conselhs regionals de lenga occitana, de la Generalitat de Catalonha e d'universitats èran presents.	Li projecte esset presentat in may 2008 al iniciative del Institute de Studies Occitan e del Consilie General de Aran; li Sindic de Aran, Francés Boya, li presidente del IEO, David Grosclaude, li representante del Euroregion Pireneus-Mediterran, Margalida Tous, li representantes del consilies regional del lingue occitan, del Guvernament de Catalunia e de universitás esset present.
Objectius	Objectives
L'Acadèmia deu definir, conservar e defendre la codificacion e ortografia de la lenga e trabalhar sus la grafia, la gramatica, la lexicologia e la toponimia, en tot respectar l'unitat e la diversitat de l'occitan.	Li Adademia deve definir, conservar e defender li codification e ortografie del lingue e laborar pri li scrition, li grammatica, li lexicologie e li toponomie, precipue respectar li unitá e li diversitá de occitan.

Bibliografia

• Haas, Fritz. 1956. Grammatica D'Interlingue in Interlingue. Interlingue-Servicie Winterthur (Svissia). [2] (En interlingua)
• Jacob, Henry. 1947 Occidental (1922) by Edgar de Wahl en 0' A Planned Auxiliary Language Publicate: London, Dobson, London. 1947 [3] (en anglés)
• Rodriguez, José María. 1999. Breve gramática D'Interlinguie/Occidental en Gazeto Andaluzia (órgano oficial de l'Asociación Andaluza d'Esperanto) N° 57 marzo 1999. [4] (en esperanto)
• Stenström, Ingvar. 1997. Occidental-Interlingue: Factos e fato d'un lingua international. Societate Svedese pro Interlingua. ISBN 91-971940-2-6. (En interlingua)

Ligams extèrnes

• Sitio oficial de Interlingue-Union
• Bibliotheca Occidental (en occidental/interlingue)
• Cosmoglotta