Illa volcanica
.jpg)
Una illa volcanica es una illa que resulta de las erupcions successivas d'un volcan sosmarin que sa cima emergís au-dessús dau niveu de la mar.
Formacion e evolucion
[modificar | Modificar lo còdi]
Tres mecanismes pòion formar una illa volcanica. Lo prumier, probablament lo mai frequent, es la remontaa de magma au niveu d'una zòna de subduccion. Aquò mena a la formacion d'arcs volcanics, una estructura formaa de plusors illas caracterizadas per un volcanisme explosiu. Las illas Marianas e las illas Aleutianas son d'exemples d'illas volcanicas d'aqueu tipe. Lo segond mecanisme de formacion d'una illa volcanica es l'arribaa a la surfàcia oceanica d'una dorsala mediooceanica. L'exemple mai coneissut es Islàndia qu'es una partia emergia de la dorsala mediooceanica. Pasmens, i a d'autres exemples coma l'illa Jan Mayen. Dins aqueu cas, l'illa es traversaa per un rift e un volcanisme effusiu se met en plaça. Enfin, una illa volcanica pòt se formar au niveu d'un ponch chaud. La remontaa de magma mena a la forma d'una illa a la verticala dau ponch. Lo volcanisme i es generalament de tipe effusiu, mas d'exemples de volcanisme explosiu au niveu d'un ponch chaud son atestats. Hawaii, la Reünion e Tristan da Cunha son d'exemples d'illas formaas per l'accion d'un volcanisme de ponch chaud.
Après sa formacion, l'illa es atacaa per l'erosion. S'es tròp pichona o se l'activitat volcanica es insufisenta per remplaçar los materiaus perduts, pòt rapidament disparéisser. Dins lo cas contrari, l'illa s'agrandís pauc a cha pauc. Aquò dura dinque a la fin de l'activitat volcanica. L'erosion pren alora lo dessús e l'illa dispareis lentament. Generalament, aqueu fenomene es accelerat per un enfonsament de la massa de l'illa dins la litosfera oceanica. Quand los restas de l'illa se situan au niveu de l'ocean ven la basa d'un atòl se la temperatura de l'aiga permet lo desvolopament dau coralh. Puèi, amb l'aumentacion de la prefondor, l'illa ven un guyot, un mont sosmarin avent l'aspecte d'un còne amb una cima plata. Se l'aiga es tròp freda per permetre la formacion d'un massís corallin, l'illa evoluís directament vers l'estadi dau guyot.
Abitabilitat
[modificar | Modificar lo còdi]
La mager part de las illas an una superificia situaa entre 1 e 100 km²[1]. Recevon de precipitacions que permeton lo desvolopament d'una fauna e d'una flora. Las illas volcanicas assostan pereu sovent de colonias d'auceus e de mamiferes marins. De mai, sus las illas mai importantas, la preséncia de fònts permanentas es frequenta, çò que permet l'installacion d'èssers umans. Lo desvolopament d'aquelas aglomeracions es sovent malaisit en causa de la manca de ressorsas. Istoricament, èra mai favorable dins las illas tropicalas favorablas a la creacion de colonias destinaas a la produccion de produchs exotics coma lo tabat o lo sucre. Uei, lo torisme e las activitats bancàrias son las ressorsas principalas.
Totun, las illas volcanicas son expausaas a de riscs particulars. Lo prumier es ligat a l'activitat volcanica quand lo volcan es totjorn actiu. Per exemple, en 1902, l'erupcion de la Montanha Pelaa tuèt 30 000 abitants de Martinica. De mai, las illas volcanicas, coma totas las illas, pòion èsser tochaas per de tsunamis[2]. Enfin, la mager part de las illas volcanicas mai pobladas se tròban dins de regions tropicalas situaas dins de zònas ciclonicas.
Anexas
[modificar | Modificar lo còdi]Liames internes
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (en) Kent C. Condie, Earth as an Evolving Planetary System, 4a edicion, Academic Press, 2022, pp. 9-37.
- ↑ (en) Ayyam Velmurugan, dins Chandrakasan Sivaperuman, Ayyam Velmurugan, Awnindra Kumar Singh e Iyyappan Jaisankar (dir.), Biodiversity and Climate Change Adaptation in Tropical Islands, Academic Press, 2008, pp. 3-30.