Volcan sosmarin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de pillow lavas, lavas caracteristicas deis erupcions sosmarinas.
Fotografia de fumaròlas somarinas.

Un volcan sosmarin es un volcan immergit dins una mar ò un ocean. En causa deis efiechs de la colona d'aiga, presenta de caracteristicas particularas coma una explosivitat demenida e un refrejament fòrça rapid de la lava. Lo resultat deis erupcions sosmarinas son donc aisats d'identificar en causa de la mesa en lava de ròcas caracteristicas coma lei pillow lava. En revènge, lor caractèr pauc violent complica fòrça lor deteccion. Lo volcanisme sosmarin demòra donc un fenomèn mau conegut, unicament descubèrt en 1650 amb una erupcion dau volcan de Santorin.

Lo nombre de volcans sosmarins es mau conegut. Sembla fòrça important e, segon certaneis estimacions, podrián èsser de 1,5 milions e representar 75% deis emissions magmaticas anualas. La màger part d'aqueleis edificis volcanics serián relativament pichons e situats lòng dei dorsalas oceanicas. Pasmens, au mens 75 000 volcans aurián una talha de mai d'un quilomètre. De mai, de formacions de volcans sosmarins son tanben possiblas dins de regions de ponch caud ò de subduccion.

Lei volcans sosmarins son un element fondamentau de la vida oceanica prefonda. D'efiech, sei fumaròlas son de fònts de calor e d'elements quimics susceptibles d'entretenir una fauna e una flòra adaptada a de condicions extrèmas.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]