Hair (comedia musicala)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Hair es una comedia musicala ròck de James Rado e Gerome Ragni (paraulas) e de Galt MacDermot (musica) creada « off-Broadway » en octobre de 1967 puèi jogada a Broadway a partir d'abril de 1968 pendent quatre ans sens interrupcion.

Produch de la contra cultura hippie e de la revolucion sexuala dels ans 1960, unas de las cançons, inspiradas de la teoria del New Age, son venuguts d'imnes dels movements pacifistas contra la guèrra del Vietnam.

Argument[modificar | modificar la font]

Aquel argument es basat sus l'scenari original de Broadway. L'script varièt dins las produccions seguentas.

Acte I

Claude, lo líder de la "tribú", es assetat al center de l'empont alara que la tribú se mesclada amb lo public. Sheila un dels membre, estudianta a l'Universitat de Nòva York e acivista politica, e Berger, un esperit liure irreverent, copan una blesta del pel de Claude e la crema. Alara la tribú converjas lentament cap a l'empont, passant pel public, començan a se celebrar coma enfants de l'Edat d'Aquarius ("Aquarius"). Berger leva las bragas per acabar en panhe. Intercambiant amb lo public, se presenta coma un ors de pelussa psiquedelic ("psychedelic teddy bear") e revèla que recerca "Donna" ("looking for my Donna").

La tribú recita una tièra de medicaments, legal e illegal ("Hashish"). Woof, d'arma nòbla, exalta diferentas practicas sexualas ("Sodomy") e dich, cultivi de causas ("I grow things"). Ama las plantas, la familha e lo public, afirma al public, fasèm pas qu'un ("We are all one"). Hud, un militant Afrioamerican, arriba capvirat sus un pal. Se declara president dels Estats Units de l'amor "president of the United States of love" ("Colored Spade"). Dins un accent anglés fals, Claude dich qu'es la bèstia mai bèla de la forèst ("the most beautiful beast in the forest") de "Manchester, Anglatèrra". Un membre de la tribú se remembra qu'es vertadièrament de Flushing, Nòva York. Hud, Woof e Berger declaran la lor color Soí Negre ("I'm Black"), alara que Claude dich qu'es "invisible". La tribú recita una tièra de causa qu'an ("Ain't Got No"). Quatre membres Afroamericans de la tribú recitan de senhals de carrièra dins una sequéncia simbolica ("Dead End").

Sheila canta en scena cresi en l'amor ("I Believe in Love") e mena la tribú amb un cant de protestacion. La tribú torna "Ain't Got No (Grass)". Jeanie, una gojata excentrica, aparéis portant una mascara de gas, escarnissent la pollucion ("Air"). Es prensa e amorosa de Claude. Quitament se desira que sià l'enfant de Claude, foguèt trucada per un d'aquel mòstre afogat de velocitat "knocked up by some crazy speed freak". La tribú fa lo ligam entre LBJ (President Lyndon B. Johnson), FBI (lo Federal Bureau of Investigation), CIA (la Central Intelligence Agency) e LSD ("Initials"). Sièis members de la tribú aparéisson vestits coma los parents de Claude, li brandon las pelhas per la seuna diferentas transgressions – a pas de trabalh, reculhís de montanhas de papièr "mountains of paper" extrach de premsa e nòtas. Dison que van pas mai li donar d'argent, e l'armada fará de tu un òme "the army'll make a man out of you". Desfisant, Claude mena la tribú celebrant lor vitalitat ("I Got Life").

Après aver distribüit de pilulas imaginàrias als membres de la tribú, disent que las pilulas son per de personas de reng naut coma Richard Nixon, lo Papa, and "Alabama Wallace", Berger conta cossí foguèt exclusit del collègi ("Goin' Down"). Claude torna de l'incorporacion, que passèt. Pretend cremar sa carta de circulation per la guèrra del Vietnam, Alara que Berger revela èsser un carta de bibliotèca. Claude se tormanta sus çò que cal fa d'aquela incorporacion.

Dos membre de la tribú vestits en toristas venon de l'andana e demanda a la tribú perque an lo pel tan long. Per respondre, Claude e Berger menant la tribú explican lo sens del seu cabèl "Hair". La tourista fenma afirma qu'aqueles gojats deurián èsser liure sans culpabilitat ("be free, no guilt") e far tot çò que volon, del moment que damatjan pas degun ("do whatever you want, just so long as you don't hurt anyone"). Obsèrva que lo pel long es natural, coma elegant plumatge ("elegant plumage") dels aucèls mascles ("My Conviction"). Obrís son mantèl e se revèla èsser un òme vestit de genre femenin. A la partença del parelh, la trubú la sona Margaret Mead.

Sheila dona a Berger una camisa jauna. Capvira tot e acaba per la trencar en dos. Sheila exprima son ància que Berger sembla portar mai atencion al sagnament de la fola ("bleeding crowd") qu'a ela ("Easy to Be Hard"). Jeanie resuma l'entrenosament romantic entre cadun: "I'm hung up on Claude, Sheila's hung up on Berger, Berger is hung up everywhere. Claude is hung up on a cross over Sheila and Berger." La tribú corrís cap al public amb de cartelets los invitant a un Be-In. Berger, Woof e un autre membre fa un omenatge satiric a la bandièra dels EUA, amb un final que cague pas ("Don't Put it Down"). Après que la jova e brava Crissy describe "Frank Mills", un gojat que la cerca, lo tribú participa al "Be-In". Los òmes de la tribú brutlan lor carta de rota. Claude plaça sa carta dins lo fuòc, mas cambia d'avís e o ne sortís. Demanda, ont es la causa, ont es la persona que me diguèt perque vivi e morri? "where is the something, where is the someone, that tells me why I live and die?" ("Where Do I Go"). La tribú sorgís nuda, cantant los lièchs, flors, libertat, e benaür ("beads, flowers, freedom, happiness)".

Acte II

Quatre membres an l'"Electric Blues". Après lo black-out, la tribú intra en adoracion "Oh Great God of Power." Claude torna del centre d'admission, e los membres de la tribú jògan una conversacion imaginària de Claude dins son entrevista d'incorporacion, amb Hud disent l'icorporacion es de blancs qu'envian de blancs far la guèrra a de jaunes per defendre la tèrra que son a raubar per de roges "the draft is white people sending black people to make war on the yellow people to defend the land they stole from the red people". Claude dona a Woof a cartèl de Mick Jagger, e Woof es excitat pel present, es agafat a Jagger çò dich. Tres gojatas blancas de la tribú dison que lo plason los negres ("black boys are delicious..."), e tres gojatas negras de la tribú, vestidas coma The Supremes, explican perque lor plason los blancs ("white boys are so pretty...").

Berger dona un jonch a Claude que conten d'allucinogèn. Claude comença son vitge alara que la tribú jòga sas visions ("Walking in Space"). Allucina qu'es paracaigut de l'avion dins la sèlva del Vietnam. Berger paréis al General George Washington e crida retirada a causa d'una ataca Indiana. Los Indians fusilhan totes los òmes de Washington. Lo General Ulysses S. Grant paréis e comença l'apèl al ròtle: Abraham Lincoln (jogat per una femna negra de la tribú), John Wilkes Booth, Calvin Coolidge, Clark Gable, Scarlett O'Hara, Aretha Franklin, lo Coronèl George Custer. Claude Bukowski ven al ròtle, mas Clark Gable dich qu'o pòt pas far "he couldn't make it". Totes dançan a menuet fins a que tres africans mètges mascs los tuan – levat Abraham Lincoln que se dich un d'eles, "I'm one of you". Lincoln, après que los tres mascs africans cantèron las preguièras, recita una version alternativa del discors de Gettysburg ("Abie Baby"). Booth fusilha Lincoln, mas Lincoln li dich que va pas morrir per un blanc, "I ain't dying for no white man".

Alara que las visions contunhan, quatre monges bodistas intran. Un moge vèrsa una sèrva d'esséncia sus un aute monge, e l'incendia (remembre de l'auto-immolacion de Thích Quảng Đức) e fugís bramant. Tres monjas catolicas escanan los tres monges bodistas que restan. Tres astronautas tuan las monjas amb d'armas de rai. Tres chineses escotèlan los astronautas. Tres ameridians tuan los Chineses amb arcs e tomahawks. Tres berret verd tuan los Amerindians amb una mitralhièra e s'entretuan. Un Sergent e dos parents apareisson brandissent un costume sus un cindre. Los parents parlan al costume coma s'èra lor enfant e son ufans d'el. Los coses se levan e jògan coma d'enfants. Los jòcs pujan violents fins a que tornen morrir. Encara se levan ("Three-Five-Zero-Zero") e, a la fin de la sequéncia del viatge, dos membres cantan, suls cadàvers, una melodia fasent referéncia a de paraulas de Shakespeare sus la noblesa de l'Òme ("What A Piece of Work Is Man").

Après lo viatge, Claude disent que pòt pas prene aquel moment pel moment viscut per la carrièra, volen venir invisible "I can't take this moment to moment living on the streets.... I know what I want to be... invisible". Alara que gaitan cap a la luna "look at the moon," Sheila e los autres aprecian un moment lusissent ("Good Morning Starshine"). La tribú fa omenatge a un vièlh matelàs ("The Bed"). Lo daissan Claude sol amb los seus dobtes. Se va pendent que la tribú intra enrodats dins de coberturas dins la nèbla d'una nevada. Començan un cant protestatari e volon veire ont Claude se n'anèt. Berger crida "Claude! Claude!" Claude intra vestit de militar, cabèl cort, mas lo veson pas car es un esperit invisible. Claude dich que lo prenguèron que se vòl o pas, "like it or not, they got me."

Claude e totes cantan "Flesh Failures". La tribú se mòu cap a Claude alara que Sheila e Dionne començant las paraulas. L'ensems de la tribú comença "Let the Sun Shine In", e al sortir, reviscolan Claude tombat al centre de l'empont vestit de negre. Al ridèl caer, la tribú torna cantar "Let the Sun Shine In" e fa montar de public sus l'empont per dançar.

Cançon[modificar | modificar la font]

Acte I
  • "Aquarius"  – Tribe and soloist (often Dionne)
  • "Donna" – Berger and Tribe
  • "Hashish" – Tribe
  • "Sodomy" – Woof and Tribe
  • "Colored Spade" – Hud, Woof, Berger, Claude and Tribe
  • "Manchester England" – Claude and Tribe
  • "I'm Black/Ain't Got No" – Woof, Hud, Dionne and Tribe
  • "I Believe in Love" – Sheila and Tribe trio
  • "Air" – Jeanie with Crissy and Dionne
  • "Initials (L.B.J.)" – Tribe
  • "I Got Life" – Claude and Tribe
  • "Going Down" – Berger and Tribe
  • "Hair" – Claude, Berger, and Tribe
  • "My Conviction" – Margaret Mead (tourist lady)
  • "Easy to Be Hard" – Sheila
  • "Don't Put It Down" – Berger, Woof and male Tribe member
  • "Frank Mills" – Crissy
  • "Be-In (Hare Krishna)" – Tribe
  • "Where Do I Go?: – Claude and Tribe

Acte II
  • "Electric Blues" – Tribe quartet
  • "Black Boys" – Tribe sextet (three male, three female)
  • "White Boys" – Tribe Supremes trio
  • "Walking in Space" – Tribe
  • "Yes, I's Finished/Abie Baby" – Abraham Lincoln and Tribe trio (Hud and two men)
  • "Three-Five-Zero-Zero" – Tribe
  • "What a Piece of Work Is Man" – Tribe duo
  • "Good Morning Starshine" – Sheila and Tribe
  • "The Bed" – Tribe
  • "Aquarius" (reprise) – Tribe
  • "Manchester England" (reprise) – Claude and Tribe
  • "Eyes Look Your Last" – Claude and Tribe
  • "The Flesh Failures (Let the Sunshine In)" – Claude, Sheila, Dionne and Tribe

Ficha tecnica[modificar | modificar la font]

  • Paraulas : James Rado e Gerome Ragni
  • Musica : Galt MacDermot
  • Mesa en scèna : Tom O'Horgan
  • Coregrafia : Julie Arenal
  • Direccion musicala : Galt MacDermot
  • Decors : Robin Wagner
  • Costumes : Nancy Potts
  • Luces : Jules Fisher
  • Produccion : Michael Buteler per Natoma
  • Data de creacion : 17 d'octobre de 1967 l Public Theater

Distribucion originala[modificar | modificar la font]

  • James Rado : Claude Bukowski
  • Gerome Ragni : Berger
  • Jill O'Hara : Sheila
  • Steve Dean : Woof
  • Arnold Wilkerson : Hud
  • Sally Eaton : Jeanie
  • Shelley Plimpton : Crissy

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Article connèxe[modificar | modificar la font]