Glèisa de Sant Pèire dels Chartroses de Tolosa
Glèisa de Sant Pèire dels Chartroses de Tolosa | |||
---|---|---|---|
Vila | Tolosa | ||
País | ![]() | ||
Region | Occitània | ||
Departament | Nauta Garona ![]() | ||
Culte | Catolic roman | ||
Tipe | Glèisa | ||
Estacat a | Arquidiocèsi de Tolosa | ||
Començament de la construccion |
1602 | ||
Fin de las òbras | sègle XVIII | ||
Estil(s) dominant(s) |
Barròc | ||
Classat(ada) | Monument istoric (1956) | ||
Identificants | |||
|
La glèisa de Sant Pèire dels Chartroses es una glèisa de Tolosa situada prèp de la plaça Sant Pèire dins la carrièra Valada. Deu son nom a la comunautat dels monges Chartroses que l'edifiquèron al sègle XVI.
Istòria[modificar | modificar la font]
La construccion de la glèisa comencèt en 1602: de chartroses, fòragetats de Castras pels protestants, decidiguèron de bastir un monastèri a Tolosa. Aprèp la casuda d'un primièr dòma en 1609, l'edifici foguèt auçat. La glèisa foguèt consacrada pel cardinal François de Sourdis lo 20 de mai de 1612.
Del monastèri demòra ara pas que la glèisa e una partida del clastre. Dempuèi de setembre de 2007, la parròquia de Sant Pèire dels chartroses es la parròquia estudianta de Tolosa.
Dedicacion[modificar | modificar la font]
La glèisa foguèt d'en primièr dedicada a la Verge e a Paul de Tebas. Aprèp la revolucion, la Glèisa de Sant Pèire de las Cosinas e son convent foguèron requisicionats coma arsenal, e la parròquia transferida. Aquela glèisa situada Carrièra Valada prenguèt doncas lo nom de Sant Pèire en 1792.
Elements d'arquitectura[modificar | modificar la font]
La nau a la particularitat d'èsser dividida en doas partidas. Una pels fidèls, e l'autra pels Chartroses, separadas per un altar monumental, cada costat avent la seuna dintrada. Aquel altar màger, bastit amb divèrses marbres Pirenèus, foguèt construit segon los dessenhs de François Cammas.
Le portal foguèt escultat en 1613 per Antoine Bachelier, filh de Nicolas Bachelier.
Decòrs interiors[modificar | modificar la font]
L'interior compta fòrça quadres (que l'adoracion dels Pastres per Jean-Baptiste Despax de frescas e bas relèus. Lo còr es compausat de 62 formas escultadas del sègle XVII. Cal signalar de caps d'òbra coma les ángels coronant lo Sant Sacrament de François Lucas en 1785. La capèla de la Santa Crotz presenta un ensems excepcional d'esculturas sus fusta d'Arthus Legoust (sègle XVII)[1]. [2]
La cadièra data del sègle XVIII e ven de la glèisa de Sant Pèire de las Cosinas. L'orguena ven de la glèisa dels Jacobins que foguèt transferit en 1792.
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ (fr)L'âge d'or de la sculpture, Somogy, París, 1997.
- ↑ (fr)Les collectionneurs Toulousains du XVIIIe siècle, Somogy, París, 2003