Gimnastica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La gimnastica es un tèrme generic que regropa ara de formas plan diversas de disciplinas esportivas, practicadas pel léser o la competicion: gimnastica artistica, gimnastica ritmica, trampolin, gimnastica acrobatica, gimnastica aerobica, tumbilng,... Lo tèrme es tanben aplicat a de formas d'activitats dichas gimnicas, mai o mens ligadas a la santat o a la condicion fisica de las personas que la realizan, coma l'aquagim o lo fitness.

Pendent las competicions, los gimnastas son notats per de jutges que recebèron una formacion, que depend de la quita federacion.

Istoric[modificar | Modificar lo còdi]

La Grècia antica[modificar | Modificar lo còdi]

Gimnastica ven del grèc γυμνός qui significa « nud »; lo gimnasi  (γυμνάσιον) èra lo luòc ont s’exercissi nud. Lo tèrme gimnastica, en Grècia antica, aviá dos sens. Lo primièr al respècte dels jovents que s'entraïnavan a la palèstra. Dins aquel cas, lo tèrme compreniá los exercicis d'assoupliment e de caufament preparant a l'atletisme (atlèta ven del grèc ἆθλος que significa « luta, combat »). Aqueles esprovas èran un resumit dels exercicis militars. La gimnastica de competitcon, ela, disputada pendent los Jòcs olympics, regropava las disciplinas seguentas:

  • corsa a pè:
    • stadion (corsa d'un estadi, o 600 pès ≂ 200m ) ;
    • diaulos (corsa de dos estadis)
    • dolikhos (corsa de fons de 7, 12, 20 fins a 24 estadis)
    • corsa en armas (amb casc e bloquièr)
  • corsa de carris ;
  • salt de long ;
  • lançat del disc ;
  • lancat du javelelina ;
  • bòxa ;
  • lucha ;
  • pancraci.

Platon dins sas Leis[1] divisa la gimnastica en dos: la dança e la lucha. Lo Banquet de Xenofonops

Gimnastica contemporanèa[modificar | Modificar lo còdi]

Pendent l'airal contemporanèu, al començament del sègle XIX, l'Alemand Friedrich Ludwig Jahn fuguèt lo promotor de la gimnastiqca modèrna. Ara, la federacion internacionala de gimnastica reconéis set disciplinas[2]:

  • Gimnastica per totes (GFA)
  • Gimnastica artistica masculina (GAM). Amb 6 aparelhs:
    • Lo sol
    • Lo caval d'arçons
    • Los anèls
    • Lo salt de caval o taula de salt
    • Las barras parallèlas
    • La barra fixa
  • Gimnastica artistica femenina (GAF). Amn 4 aparelhs:
    • Lo sol
    • Lo salt de caval o taula de salt
    • Las barras asimetricas
    • La biga
  • Gimnastica rithmica (GR)
  • Trampolin (TRA)
  • Gimnastica aerobica (AER)
  • Gimnastica acrobatica (GAC)

S'apondon tanben diferentas disciplinas, masculinas, femeninas o mixtas coma lo Tumbling, lo Teamgim.

Galeria foto[modificar | Modificar lo còdi]

Annèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Henri-Irénée Marrou, Histoire de l'éducation dans l'Antiquité, t. I « Le Monde grec », Seuil, coll. « L'Univers historique », 1948.
  • Raymond Barrull, Les Étapes de la gymnastique au sol et aux agrès en France et dans le monde, Fédération française de gymnastique, 1984. (ISBN 978-2950060303)
  • Gilbert Andrieu, La Gymnastique au XIXe siècle, ou la naissance de l'éducation physique (1789-1914), Les Cahiers ACTIO, 1999. (ISBN 2906411256)
  • Bruno Papin, Conversion et reconversion des élites sportives : Approche sociohistorique de la gymnastique artistique et sportive, L'Harmattan, 2007. (ISBN 978-2296033696)

Notas r referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Platon, Las Leis Libre VII (79)
  2. Site oficial de la FIG