Forom de las Lengas del Mond

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo Forom de las lengas del mond se debana cada an dempuèi 1993 a Tolosa. Al cors d'una jornada (lo darrièr dimenge de mai), se debana una exposicion ont environ un cinquantenat de lengas son representadas e ont se debanan de conferéncias e de debats amb divèrsas personalitats convidadas en relacion amb lo tèma del Forom. Claudi Sicre (cantaire dels Fabulous Trobadors) n'es un dels animators principals. Henri Meschonnic e Fèlix Castanh son doas de las personalitats que son intervengudas pro frequentament sus l'empont del Forom.

Istòria[modificar | modificar la font]

En 1984, a Barcelona, una assemblada de la CONSEU (Conselh de las Nacions Sens Estat), a la quala participava, amb títol de convidat exterior, l'Institut d'Estudis Occitans (Burèu Nacional, IEO Sector Musica, IEO-31...) prepausèt la creacion d'una defensa e promocion de las lengas dichas « minorizadas » d'Euròpa, cada airal lingüistic deviá festejar sa pròpria lenga. A Tolosa, en relevant l'interès d'una tala fèsta mas en prenent a contrapè son estrategia, e en s'apiejant suls trabalhs e las reflexions teoricas de Fèlix Castanh per considerar que los « occitanistas » pòdon pas defendre eficaçament lor pròpria lenga sonque en defendent totas las lengas del mond, menaçadas o ja victimas de minorizacion, ocultacion, desaparicion, l'IEO-Musica prepausa a sos partenaris, e especialament a l'IEO-31, responsable principal de l'organizacion de la fèsta, de convidar d'autras lengas a participar a la manifestacion e d'alargar sos objectius segon aquel principi.

  1. l'antinarcissisme istoric dels pòbles de lengas d'òc (cap de movement per la creacion d'un reialme o d'un Estat pròpri),
  2. la participacion pionièra e de primièr plan dels escrivans occitans a l'idèa d'una nacion francesa contractuala, non etnica,
  3. la logica antiünitarista, doncas culturalament pluralista, de tota la literatura occitana, de l'epòca post-trobadoresca a uèi.

Se compren melhor, atal, en qué lo desvolopament actual de la manifestacion Prima es inclús dins son començament. Se deu pas sosestimar la vertadièra revolucion de perspectivas qu'entrainèt l'adesion a l'IEO-31 a aqueles principis e lo desenrotlament de las fèstas que s'enseguiguèron, dempuèi 1987. Perque non solament la manifestacion atal concebuda preniá lo contrapè de totas las manifestacions organizadas per de comunautats lingüisticas per defendre lor pròpria lenga, mas encara atacava l'unitarisme de front en erigent lo pluralisme en principi fondator.

En 1993, en tirant totas las consequéncias d'aquesta estrategia e per anar concrètament mai luènh dins lo plural, en considerant que quitament las lengas « mai poderosas » uèi son pas a l'abric de menaças e son victimas de mesconeissenças, lo gropament organizator decidís de transformar la Fèsta de las lengas en Prima de las Lengas e de promòure totas las lengas del mond, quins que sián lors estatuts. Aquesta Prima, e sas idèas, se concentran sul Fòrum de las Lengas.

En 1995, viratge novèl : lo Fòrum s'installa sus la Plaça del Capitòli per una jornada, lo dimenge, a l'entorn de la Crotz occitana, e en mitan de tantossada, rencontre e conversacion entre Fèlix Castanh e Henri Meschonnic seguits d'una discussion amb lo public. Aqueles entretens se son perseguits dempuèi amb d'autras personalitats especialistas en 1996, 1997, 1998, 1999 e 2000 ; lèu seràn totes publicats e disponibles.

Referéncias[modificar | modificar la font]


Ligam extèrne[modificar | modificar la font]