Ficcion juridica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una ficcion juridica es un concèpte ligat al drech, que la definicion es la seguenta:

« Artifici de tecnica juridica (en principi reservat al legislator sobeiran), « messorga de la lei » (e benfach d’aquesta) consistissent a « far coma se », a supauasar un fach contrari a la realitat, amb per objectiu de produire un efièch de drech » »[1].

Vocabulari juridic[modificar | modificar la font]

Aquesta definicion dobrís a las nocions d'« artifici juridic », de « legislator sobeiran » e d'« efièch de drech ».

Evolucion del drech e comentari[modificar | modificar la font]

Dempuèi l'Antiquitat, lo drech roman fa grand usatge d’aqueste concèpte, que se pòt aprochar d'un acte de lengatge. Lo jurista alemand Rudolf von Jhering (1818-1892) lo vesiá coma « una messorga tecnica consacrada per la necessitat ».

Aquesta manipulacion de la realitat, fondada sus la logica del drech, pòt se realizar sus un fach, una situacion o una nòrma. Consistís a negar o a pretendre en consciéncia a una supausada vertat per menar lo debat non pas sul terren de la pròva, mas del fons.

Las fonts materialas del drech, legislativas o jurisprudenciala utilizan la ficcion per exercir una empresa sus la realitat.

Los drech costumièrs o pretorians, subretot los sistèmas de common law, fan tradicionalament un grand usatge de ficcions juridicas.

Cas concrèts[modificar | modificar la font]

  • personnalitat juridica.
  • L’enfant per nàicer es supausat nascut cada còp que n’es dins son interés (principi Infans conceptus[2]), en matèria d'eritatge per exemple.
  • L'adopcion, que fa de l'enfant adoptat aqueste dels parents adoptius.
  • L'adagi pas degun es censat ignorar la Lei es un autre exemple de ficcion juridica emplegat en drech.
  • L'abséncia: una persona mòrta pòt subreviure juridicament. Al contrari, una persona viventa pòt èsser considerada mòrta, e deu alara èsser l'objècte d'una resurreccion judiciària.
  • En matèria de drech de las successions, la teoria dels comorrissents precisa, en l'abséncia d’escasenças exactas de la mòrt dels membres d'una familha, l'òrdre dels decès en foncion de l'edat e del genre.
  • Lo fons de comèrci.
  • Al Reialme Unit, la lei interdit als membres del Parlament de demissionar. Pasmens, prevei que los membres del Parlament acceptant de recebre un ofici de la Corona son demeses de lors foncions, e devon tornar se presentar se volon i èsser mantenguts. En consequéncia, la costuma vòl que los membres del Parlament volant demissionar demanden al monarca a èsser nomenat a un tal ofici, e dos en particulars, que son de sinecuras amb un salari simbolic, son emplegats en alternància dins aqueste objectiu: luòctenent de la Corona e baile dels tres centenièrs de Chiltern, e luòctenent de la Corona e baile del Manor de Northstead.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Fiction juridique », In: G. Cornu (sous la direction), Vocabulaire juridique, collection Quadriges, Paris, PUF, 2007.
  2. modèl {{Ligam web}} : paramètre « url » mancante paramètre « titre » mancant.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Yan Thomas, « Fictio legis : L’empire de la fiction romaine et ses limites médiévales », Droits, no 21,‎ 1995, p. 17–63
  • Olivier Guerrier, « Les fictions juridiques et leurs avatars humanistes », Pallas, no 91,‎ 2013, p. 135–144 (DOI 10.4000/pallas.466)