Favarèl

Regulus regulus

Favarèl feme

Classificacion

Règne	Animalia
Embrancament	Chordata
Classa	Aves
Òrdre	Passeriformes
Familha	Regulidae
Genre	Regulus

Nom binominal

Regulus regulus
(Linnaeus, 1758)

Estatut de conservacion UICN

LC  : Preocupacion menora

Exemplar fotografiat a Soïssa.

Lo favarèl, (Regulus regulus) es un ausèl de l'òrdre dels passeriformes e, amassa amb lo bruel, lo mai pichon de l'avifauna occitana.

Morfologia

• Fa 9 cm de long total e 14 cm d'envergadura alara.
• Pesa 5 g.
• De color verda oliva grisenca a las parts superioras, grisa oliva palla a las inferioras.
• A las alas brunencas amb de listas blanquinosas e negrencas.
• Pili jaune bordejat de doas listas negras.
• La part posteriora del pili del mascle es de color iranja.
• Sembla qu'aja pas de còl e lo cap es negre, arredondit e proporcionalament grand.
• L'uèlh negre es fòrça conspicú amb la cara palla.
• La caracteristica mai notòria es la lista de la coroneta jauna, amb fòrça d'iranja per lo mascle, bordejada de negre.
• Lo mascle a una cresta iranjada, que lèva e escond en lo cors del bal novial.
• Los joves an la coroneta lisa e lo bèc palle.
• Las pautas e lo bèc dels adults son terroses grisencs.

Sosespècias

Al classament del IOC (version 3.3, 2013) figuran 14 sosespècias. Autres classaments considèran Regulus regulus teneriffae una espècia de plen drech (Regulus teneriffae).

• R. R. azoricus. São Miguel, a las islas Açòres.
• R. R. buturlini. Crimèa e Asia sud-occidental.
• R. R. coatsi. Siberia meridionala.
• R. R. ellenthalerae. La Palma e Lo Hierro, a las islas Canàrias.
• R. R. himalayensis. Imalaia Occidental.
• R. R. hyrcanus. Nòrd d'Iran.
• R. R. inermes. Islas centralas e occidentalas de las Açòres
• R. R. japonensis. Japon, Corèa e zònas prèp de la China e Russia asiatica.
• R. R. regulus. Euròpa e Siberia occidental.
• R. R. sanctaemariae. Santa Maria, a las islas Açòres
• R. R. sikkimensis. Imalaia Oriental e a la China septentrionala.
• R. R. teneriffae. Tenerife e la Gomera, a las islas Canàrias.
• R. R. tristis. Montanhas Tien Shan, en Asia central.
• R. R. yunnanensis. Centre e sud de la China e zòna limitròfa de Birmania.

Reproduccion

• 
  Regulus regulus regulus
• 
  Regulus regulus azoricus
• 
  Regulus regulus inermis
• 
  Regulus regulus teneriffae

Naut d'un avet bastisson un nis amb mofa, plumas e telaranhas e, en mai-junh, la femèla pond 7 o 10 uòus qu'ela meteissa coarà pendent 15 jorns. L'alimentacion dels polets que ne sòrtan es a la carga d'ambedós parents e s'alonga fins a 17-18 jorns, data que los auselons daissan lo nial. Fan dos pichons.

Alimentacion

Manja d'insèctes e aracnids.

Abitat

Viu als bòsques, mai que mai de conifères. A la peninsula Iberica se reprodusís als bòsques mai freds e umids de las montanhas de la mitat nòrd coma los Pirenèus, la Serrada Cantàbrica, lo Sistèma Iberic e lo Sistèma central iberic. Pendent l'ivernada se repartís per bòsques e airals arbrats de divèrsa composicion.

Distribucion geografica

Abita las regions temperadeas d'Eurasia.

Costumas

• La populacion "occitana" es sedentària, a l'excepcion dels individus que demòran en las montanhas que, amb los del nòrd d'Euròpa, son migradors parcials e s'estendon en tot lo territòri quand arriba l'ivèrn. Alavetz, aqueles favarèls se pòdon barrejar amb los bruels, quitament als jardins.
• Es immigrant d'ivèrn ocasional a las Balearas.
• Es fòrça confiant e s'alimenta en anant amont e aval per las brancas e en emetent un reclam fòrça agut.

Observacions

Es l'ausèl nacional del Luxemborg.

Ligams extèrns

• Fotografias e descripcion. ((en))
• Enciclopèdia Catalana. (Catalan)
• Lo favarèl a las Illas Britannicas. ((en))
• IUCN. ((en))
• Encyclopedia of Life. ((en))
• Vidèos en lo sieu abitat natural. ((en))
• BirdGuides. ((en))
• BirdFacts. ((en))
• Abitat e reproduccion.
• Distribucion geografica. ((en))
• Enregistraments sonòrs. ((en))
• Lo favarèl en Catalonha. ((ca))
• Taxonomia d'aquela espècia. ((en))