Favarèl
Favarèl feme
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Classa | Aves |
Òrdre | Passeriformes |
Familha | Regulidae |
Genre | Regulus |
Regulus regulus
(Linnaeus, 1758)
LC : Preocupacion menora
Lo favarèl, [1] (Regulus regulus) es un ausèl de l'òrdre dels passeriformes e, amassa amb lo bruel, lo mai pichon de l'avifauna occitana.
Morfologia
[modificar | Modificar lo còdi]- Fa 9 cm de long total e 14 cm d'envergadura alara.
- Pesa 5 g.
- De color verda oliva grisenca a las parts superioras, grisa oliva palla a las inferioras.
- A las alas brunencas amb de listas blanquinosas e negrencas.
- Pili jaune bordejat de doas listas negras.
- La part posteriora del pili del mascle es de color iranja.
- Sembla qu'aja pas de còl e lo cap es negre, arredondit e proporcionalament grand.
- L'uèlh negre es fòrça conspicú amb la cara palla.
- La caracteristica mai notòria es la lista de la coroneta jauna, amb fòrça d'iranja per lo mascle, bordejada de negre.
- Lo mascle a una cresta iranjada, que lèva e escond en lo cors del bal novial.
- Los joves an la coroneta lisa e lo bèc palle.
- Las pautas e lo bèc dels adults son terroses grisencs.[2]
Sosespècias
[modificar | Modificar lo còdi]Al classament del IOC (version 3.3, 2013) figuran 14 sosespècias. Autres classaments considèran Regulus regulus teneriffae una espècia de plen drech (Regulus teneriffae).
- R. R. azoricus. São Miguel, a las islas Açòres.
- R. R. buturlini. Crimèa e Asia sud-occidental.
- R. R. coatsi. Siberia meridionala.
- R. R. ellenthalerae. La Palma e Lo Hierro, a las islas Canàrias.
- R. R. himalayensis. Imalaia Occidental.
- R. R. hyrcanus. Nòrd d'Iran.
- R. R. inermes. Islas centralas e occidentalas de las Açòres
- R. R. japonensis. Japon, Corèa e zònas prèp de la China e Russia asiatica.
- R. R. regulus. Euròpa e Siberia occidental.
- R. R. sanctaemariae. Santa Maria, a las islas Açòres
- R. R. sikkimensis. Imalaia Oriental e a la China septentrionala.
- R. R. teneriffae. Tenerife e la Gomera, a las islas Canàrias.
- R. R. tristis. Montanhas Tien Shan, en Asia central.
- R. R. yunnanensis. Centre e sud de la China e zòna limitròfa de Birmania.
-
Regulus regulus regulus
-
Regulus regulus azoricus
-
Regulus regulus inermis
-
Regulus regulus teneriffae
Naut d'un avet bastisson un nis amb mofa, plumas e telaranhas e, en mai-junh, la femèla pond 7 o 10 uòus qu'ela meteissa coarà pendent 15 jorns. L'alimentacion dels polets que ne sòrtan es a la carga d'ambedós parents e s'alonga fins a 17-18 jorns, data que los auselons daissan lo nial. Fan dos pichons.[3]
Alimentacion
[modificar | Modificar lo còdi]Manja d'insèctes e aracnids.
Viu als bòsques, mai que mai de conifères. A la peninsula Iberica se reprodusís als bòsques mai freds e umids de las montanhas de la mitat nòrd coma los Pirenèus, la Serrada Cantàbrica, lo Sistèma Iberic e lo Sistèma central iberic. Pendent l'ivernada se repartís per bòsques e airals arbrats de divèrsa composicion.
Distribucion geografica
[modificar | Modificar lo còdi]Abita las regions temperadeas d'Eurasia.
Costumas
[modificar | Modificar lo còdi]- La populacion "occitana" es sedentària, a l'excepcion dels individus que demòran en las montanhas que, amb los del nòrd d'Euròpa, son migradors parcials e s'estendon en tot lo territòri quand arriba l'ivèrn. Alavetz, aqueles favarèls se pòdon barrejar amb los bruels, quitament als jardins.
- Es immigrant d'ivèrn ocasional a las Balearas.
- Es fòrça confiant e s'alimenta en anant amont e aval per las brancas e en emetent un reclam fòrça agut.
Observacions
[modificar | Modificar lo còdi]Es l'ausèl nacional del Luxemborg.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ var.reiet (tanben gasc.), reinet, reiaton, reipetit (tanben gasc.) o reicochet (prov. reinaton; gasc. reicrochit, (ar)recochet, arrecochic, ricochet, chinchaparra, chorreta, petit-lorei, pitarrei; viv. petaboliú, reipechon, petosa f.; lim. reibeneit, rebeinit, reidebelet, reidebirat, reipichon, reipetarèl, reipetaret, etc; Avairon: reicosset)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (ca)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 94. ISBN: 84-315-0434-X.
Ligams extèrns
[modificar | Modificar lo còdi]- Fotografias e descripcion. ((en))
- Enciclopèdia Catalana. (Catalan)
- Lo favarèl a las Illas Britannicas. ((en))
- IUCN. ((en))
- Encyclopedia of Life. ((en))
- Vidèos en lo sieu abitat natural. ((en))
- BirdGuides. ((en))
- BirdFacts. ((en))
- Abitat e reproduccion.
- Distribucion geografica. ((en))
- Enregistraments sonòrs. ((en))
- Lo favarèl en Catalonha. ((ca))
- Taxonomia d'aquela espècia. ((en))