Exploracion de Saturne

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'exploracion de Saturne es realizada gràcias a d'observacions terrèstras acomençadas pendent l'Antiquitat e lo mandadís de sondas automaticas dempuei leis annadas 1970.

Observacions ancianas[modificar | Modificar lo còdi]

Lei bèlei premiereis observacions de Saturne foguèron fachas per leis astronòms de Babilònia dau millenari II aC[1]. Au sègle V, lo tèxt astronomic indian Surya Siddhanta estima son diamètre a 118 900 km, siá un escart inferior a 1% a respèct de la valor actuala[2].

La planeta èra coneguda per divèrsei civilizacions ancianas. Lei Romans e lei Grècs li donèron lo nom de lor dieu de l'agricultura : Saturne per lei premiers e Cronos per lei segonds[3]. Ptolemèu observèt son movement per determinar sa trajectòri[4]. Lei Chinés e lei Japonés la designavan coma estèla de la tèrra segon una classificacion basada sus lei Cinc Elements[5]. Leis Ebrèus la nomèron « Shabbathai »[6].

Recèrca ambé lei telescòpis terrèstres[modificar | Modificar lo còdi]

Fins a l'aparicion dei sondas espacialas, la recèrca e l'exploracion de Saturne utiliza de telescòpis terrèstres que capitèron de descubèrtas importantas.

La premiera es l'observacion en 1610 per Galileo Galilei deis anèus de la planeta. Pasmens, supausèt que se tractava de doas lunas[7] [8]. A partir de 1656, lo sabent olandés Christiaan Huygens, utilizant un telescòpi pus grand, emetèt l'ipotèsi de la preséncia d'un anèu solid a l'entorn de Saturne. Descurbiguèt tanben lo satellit Titan. Aquelei descubèrtas foguèron completadas entre 1671 e 1684 per leis observacions de Jean-Dominique Cassini que trobèt lei satellits Japet (1671), Rea (1672), Tètis e Dione (1684) e subretot en 1675 la division deis anèus que pòrta son nom.

Lei descubèrtas seguentas esperèron l'annada 1789 e l'observacion per William Herschel dei satellits Mimes e Encelada. Una autra equipa britanica trobèt en 1848 la luna irregulara Iperion. William Henry Pickering descurbiguèt en 1899 Febe, lo premier satellit de Saturne amb una trajectòria retrograda. Enfin, en 1944, se confiermèt la preséncia d'una atmosfèra a l'entorn de Titan[9].

Exploracion ambé de sondas espacialas[modificar | Modificar lo còdi]

Susvoladas de Saturne
Sonda Apròcha
maximala
Distància
Pioneer 11 1èr de setembre de 1979 21 000 km
Voyager 1 12 de novembre de 1980 124 000 km
Voyager 2 25 d'aost de 1981 161 000 km

Cassini
en orbita dins lo sistèma

dempuei 2004

-

Mission Pioneer 11[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Pioneer 11.

La premiera sonda mandada dins lo sistèma de Saturne foguèt Pioneer 11 en setembre de 1979. Sa trajectòria passèt a 20 000 km dei jaç superiors de l'atmosfèra. Transmetèt d'imatges de l'atmosfèra de la planeta e d'unei satellits en bassa resolucion. La sonda observèt tanben leis anèus e descurbiguèt l'anèu F e lo fach que de la matèria circule dins lei vueges entre leis anèus. Enfin, Pioneer 11 mesurèt la temperatura de l'atmosfèra de Titan[10].

Missions Voyager[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Programa Voyager.

La sonda Voyager 1 arribèt vèrs Saturne en novembre de 1980. Realizèt lei premierei fotografias en auta resolucion de la planeta, deis anèus e dei satellits. La superficia d'unei satellits foguèt vista per lo premier còp. De mai, la sonda passèt pròche de Titan melhorant la conoissença d'aquela luna mai confiermant tanben que son atmosfèra es impenetrabla per l'observacion dins lo domeni visible.

Quasi un an après lo passatge de Voyager 1, la sonda Voyager 2 venguèt dins lo sistèma de Saturne en aost de 1981. D'imatges dei satellits, deis anèus e dei cambiaments atmosferics foguèron pres. Pasmens, de problèmas sus un aparelh de la sonda empachèron uneis observacions.

Lei doas sondas descurbiguèron uneis satellits orbitant pròche o dins lo sistèma d'anèus e doas divisions suplementàrias dins leis anèus A e C.

Mission Cassini-Huygens[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Cassini-Huygens.

En julhet 2004, la sonda Cassini capitèt sa mesa en orbita dins lo sistèma de Saturne. Estúdia lei satellits de la planeta, en particular Titan, son atmosfèra e seis anèus.

Ansin, entre 2004 e 2009, uech satellits novèus foguèron descubèrts. De mai, en junh de 2004, d'imatges fòrça detalhats dau satellit Febe foguèron pres e en març de 2006, de gueisèrs d'aiga foguèron descubèrts sus la superficia d'Encelada. Pasmens, lo satellit pus observat es Titan. D'efèct, lo 25 de decembre de 2004, la sonda Huygens foguèt destacada de Cassini. Capitèt un aterratge sus Titan lo 14 de genier de 2005 mesurant de donadas nombrosas sus son atmosfèra[11]. Puei, en julhet de 2006, Cassini demostrèt la preséncia de lacs e de mars d'idrocarburs a la superficia dau satellit[12].

Quant a l'atmosfèra de Saturne, de chavanas e d'ulhauç foguèron observats en 2005. La poissença mesurada per lo tròn foguèt 1000 còps aquela observada per lei chavanas terrèstras[13]. Enfin, la mission realizèt la premiera observacion d'una tempèsta similara a un ciclon amb un uelh en defòra de la Tèrra.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Sachs, A., "Babylonian Observational Astronomy", Philosophical Transactions of the Royal Society of London (Royal Society of London) 276 (1257): 43–50 [45 & 48–9]. Bibcode 1974RSPTA.276...43S. doi:10.1098/rsta.1974.0008. JSTOR 74273.
  2. Thompson, Richard, "Planetary Diameters in the Surya-Siddhanta", Journal of Scientific Exploration 11 (2): 193–200 [193–6]. [1]
  3. Evans, James (1998), The History and Practice of Ancient Astronomy, Oxford University Press, pp. 296–297. ISBN 978-0-19-509539-5.
  4. Staff (Abriu de 1893). "Superstitions about Saturn". The Popular Science Monthly: 862. <http://books.google.com/books?id=cSADAAAAMBAJ&pg=PA862].
  5. China : De Groot, Jan Jakob Maria (1912), Religion in China: universism. a key to the study of Taoism and Confucianism, 10, G. P. Putnam's Sons., p. 300. [2]
    Japon : Crump, Thomas (1992), The Japanese numbers game: the use and understanding of numbers in modern Japan, Routledge, pp. 39–40. ISBN 0-415-05609-8.
    Corèa : Hulbert, Homer Bezaleel (1909), The passing of Korea, Doubleday, Page & company, p. 426. [3].
  6. Cessna, Abby, "When Was Saturn Discovered?", Universe Today, 15 de novembre de 2009.
  7. Cain, Fraser, "Interesting Facts About Saturn", Universe Today, 7 de julhet de 2008.
  8. Cain, Fraser, "Who Discovered Saturn?", Universe Today, 27 de novembre de 2009.
  9. Kuiper, Gerard P., "Titan: a Satellite with an Atmosphere", Astrophysical Journal 100: 378–388. Bibcode 1944ApJ...100..378K. doi:10.1086/144679.
  10. "The Pioneer 10 & 11 Spacecraft", Mission Descriptions.
  11. Lebreton, Jean-Pierre et al. (Decembre de 2005), "An overview of the descent and landing of the Huygens probe on Titan", Nature 438 (7069): 758–764. Bibcode 2005Natur.438..758L. doi:10.1038/nature04347. PMID 16319826.
  12. "Probe reveals seas on Saturn moon", BBC News, 14 de març de 2007.
  13. "Astronomers Find Giant Lightning Storm At Saturn", ScienceDaily LLC (2007).