Excentricitat orbitala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Exemples de trajectòrias amb diferentas excentricitats.

L'excentricitat orbitala es un paramètre que definís la forma de l'orbita d'un còrs celestial.

En astrodinamica, segon los axiomes abituals una orbita deu èstre una figura en forma de seccion conica. L'excentricitat d'aquesta seccion conica, es un paràmetre de l'orbita que definís sa configuracion de forma absoluda. L'excentricitat pòt èstre interpretada coma la mesura de sa desviacion d'un cercle.

Segon las presompcions abitualas l'excentricitat () es definida estrictament per las orbitas circularas, elliptica, parabolica e iperbolica e pòt prendre las valors seguentas:

  • Per l'orbita circulara: ,
  • Per l'orbita elliptica: ,
  • Per la trajectòria parabolica: ,
  • Per la trajectòria iperbolica: .

Calculs[modificar | modificar la font]

L'excentricitat d'una orbita pòt èstre calculada segon los vectors orbitals d'estat coma la magnitud del vector d'excentricitat:

ont:

Per una orbita elliptica pòt èstre tanban calculat segon la distància de periapsis e apoapsis:

on:

  • es la distància a la periapsis,
  • es la distància a la apoapsis.

Exemples[modificar | modificar la font]

Variacion de l'excentricitat de la Tèrra de forma periodica

Per exemple l'excentricitat de l'orbita de la Tèrra es uèi lo jorn 0,0167. Amb lo temps l'excentricitat de l'orbita de la Tèrra cambia lentament mpuèi pròche de 0 fins a un maximum de 0,05 coma resultat de l'atraccion gravitatòria entre las planetas (vegeu la grafica aquí).

Autres valors: Pluton 0,2488 (un dels valors mai nauts del Sistèma Solar), Mercuri 0,2056, la Luna 0,0554.