Eurogrop

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L’Eurogrop es la reünion mensuala (e informala) dels ministres de las Finanças dels Estats membres de la zona Èuro, en vista d’i coordonar lor politica economica.

Creat pel Conselh de l'UE en 1997, l’Eurogrop de facto voidèt de sa substança lo Conselh dels ministres de las Finanças europèus que se debana l'endeman de la reünion de l’Eurogrop, que ratifica las decisions. Lo president es elegit per un mandat de dos ans e mièg (novelum balhat pel tractat de Lisbona)[1].

Lo Neerlandés Jeroen Dijsselbloem, 46 ans, ministre de las Finanças, foguèt elegit lo 21 de genièr de 2013 president de l'Eurogrop[2],[3].

En 2008, l’Eurogrop coneguèt de encara modificacions, quand s'acampèt lo 12 d'octobre, al nivèl dels caps d’Estat e de govèrn, e acculhiguèt per una mièja ora Gordon Brown, ancian Primièr ministre del Reialme Unit, un país fasent pas partida de la zona èuro.

Coordinacion necessària de las politicas monetàrias dels Estats de la zona èuro[modificar | modificar la font]

Organizacion ad hoc creada pel Conselh de l'UE en 1997[modificar | modificar la font]

L’Eurogrop es pas una institucion comunautària. Après la realizacion de l’Union economica e monetària (UEM), los païses de la futura zone èuro avián besonh de s'encontrar per evocar los subjèctes relatius a l’èuro, sens necessàriament s'acampar dins l'encastre tradicional ECOFIN, qu'amassa los ministres de l’ensems dels Estats membres (EM).

Atal, a la fin de la segonda fasa qualificativa per l’intrada dins l’èuro, le Conselh europèu d’Amsterdam (junh de 1997) crèt l’Eurogrop. Aquela novela organizacion es descricha, 6 meses mai tard, dins las conclusions del Conselh europèu de Luxemborg (12-13 de decembre de 1997):

« (…) Los ministres dels Estats participant a la zona èuro pòdon se reünir entre eles de biais informal per discutir de questions ligadas a las responsabilitats especificas que partejant en matèria de moneda unica. La Comission e, se cal, la Banca centrala europèa son invitadas a participar a las reünions. Cada còp que de questions d’interés comun son concernadas, son discutidas pels ministres de totes los Estats membres. (…) ».

Institucionalizacion informala progressiva[modificar | modificar la font]

Aquela organizacion informala tampauc avián de nom a sa creacion. Foguèt tres ans mai tard que prend oficialament la designacion d’« Eurogrop », al sen de las conclusions de la presidéncia del Conselh de Niça (7-9 de decembre de 2000).

Pasmens, l’importança qu'a l’UEM pels Estats membres de la zona èuro los insita a desvolopar aquela estructura informala. L’Eurogrop ven pauc a pauc una formacion redusida (mas totjorn informala) de l’ECOFIN, que s'acampa mai sovent la velha de las sesilhas de l’ECOFIN. Pendent aquelas reunions informalas, los Estats membres de la zona èuro preparan donc las reünions del conselh, que demora l’organ de decision en matèria economica e monetària, segon las proceduras definidas pel Tractat de Niça.

Pasmens, quand lo Conselh ECOFIN examina de dossièrs relatius a l’èuro e a l’UEM, los representants dels Estats membres que fan pas partit de la zona èuro participan pas al vòte al sen del Conselh. Atal, los Estats membres participant a l’Eurogrop son sols decidaires al sen de Conselh ECOFIN per las questions de moneda unica. Se la realitat institucionala conserva l’integralitat de la procedura decisionala pel conselh, la practica de la decision europèa en matèria monetària fa de l’Eurogrop son organ de decision. S’agís donc plan d’una institucionalizacion informala.

Foncionament de l’Eurogrop[modificar | modificar la font]

Los membres de l’Eurogrop son los ministres de l’Economia e de las Finanças dels païses de la zona èuro, que s’apondan lo president de la BCE e un representant de la comission. Las reünions se debanan la velha de las reünions del Conselh ECOFIN, donc un còp cada mes.

President[modificar | modificar la font]

La presidéncia: fins a 2005, l’Eurogrop èra presidit pel ministre que l’Estat membre presidava l’UE o, s'aquel Estat èra pas dins la zona èuro, pel ministre de l’Estat assegurant la presidéncia seguenta del Conselh. Au Conseil ECOFIN informel de Scheveningen (11 de setembre de 2004), los ministres de las Finanças decidiguèron d’introduire lo principi d’una presidéncia establa de l’Eurogrop per un periòde de dos ans.

Missions de l’Eurogrop[modificar | modificar la font]

L’Eurogrop subretot a per mission de facilitar la concertacion dels Estats membres participant a la zone èuro:

  • en matèra de conjonctura;
  • dins las relacions entre lo Conselh e la BCE ;
  • en vista de preparar las posicions comunas de la zona èuro sus la scèna exteriora;
  • dins la coordinacion de las politicas budgetàrias.

Aquelas missions foguèron elargidas a partir de la presidéncia francesa (Conselh europèu de Niça):

  • a la concertacion en matèria d’emplec;
  • a las questions estructuralas.

Se cal remembrar que l’Eurogrop es pas una instança de decision.

Lo president de l’Eurogrop a de missions particulara. Pòt assistir, sens drech de vòte, a las reünions del Conselh dels governaires de la BCE. Mas subretot, representa los ministres de las Finanças de la zone èuro près d’organismes internacionals coma lo G7, lo Fons monetari internacional e la Banca mondiala.

Una quita institucion de l’UE[modificar | modificar la font]

Institucionalizacion[modificar | modificar la font]

L’existéncia de l’Eurogrop es inscricha dins l'article 137 del tracta de Roma: « Las modalitats de las reünions entre ministres dels Estats membres que la moneda es l’èuro son fixadas pel protocòl sus l’Eurogrop. » e dins lo protocòl addicional n°3 sus l’Eurogrop. Alara qu'es mencionat dins lo tractat sul foncionament de l'Union europèa, demora una instança de concertacion informala (article 1 del protocòl n°3: « Los ministres dels Estats membres que la moneda es l’èuro s'amassan entre eles de biais informal »). Lo tractat modifica pas lo foncionament de l’Eurogrop, ni sas missions.

Al sen del Conselh ECOFIN, demora l’instannça decisionària, lo tractat precisa las proceduras de vòte especificas: sols los Estats membres que la moneda es l’èuro poirián votar quand las mesuras concernarán los Estats membres de la zone èuro, en matèria de politica budgetària e economica (article III-194) tanben per la definition d’una representacion unificada al sen de las institucions e forums internacionals (article III-196). Sus aquel darrièr punt, lo Conselh deurà estatuar après consultacion de la BCE.

Ròtle de concertacion[modificar | modificar la font]

L’Eurogrop demora una instança informala, car son desvelopament buta conta la resisténcia dels Estats membres fòra de la zone èuro, al cap d'aqueles lo Reialme Unit, vòlon pas èsser escartat del procés de decision dins lo Conselh ECOFIN. Quitament se al sen del protocòl annexiat al projècte de Constitucion, l’Eurogrop a donc pas de competéncia especifica.

E mai, la representacion de la zona èuro dins las organizacions internacionalas, coma lo FMI, buta contra l'espandiement de las competéncias intèrnas, entre BCE, Eurogrop e Comission.

Fin finala, las economias de la zona èuro presentan de diferéncias estructuralas dempuèi l’adopcion de la moneda unica, suls taus de creissença, taus d’inflacion, e donc de taus d’interés vertadièr. Aquelas diferéncias son seguidas amb precision (e a vegada amb inquietud) per la BCE e elles tòcan a la pertinéncia d’una politica monetària comuna. Alara, es pas de tròp aquela instança de concertacion, quitament informala, per que la zona èuro adopte una vertadièra politica concertada e armonizada suls budget, fiscal, e dins lo domèni del mercat del trabalh.

Pasmens, l’Eurogrop, dins sa concepcion actuala, a pas la competéncia institucionala per influenciar la politica monetària, que demora la competéncia exclusiva de la BCE, segon las règlas definidas pel tractat, malgrat las criticas de contunh dels govèrns nacionals.

Fonts[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Projècte de tractat constitucional, article III e protocòl no 12
  • Conclusions del Conselh de l'EU de Luxemborg (12-13 de decembre de 1997)
  • Conclusions de la presidéncia del Conselh de Niça (7-9 de decembre 2000)
  • Droit européen, JC Gautron, Dalloz, édition 2006 {{fr}}
  • Histoire de la construction européenne, MT Bitsch, éditions Complexe, juillet 2004 {{fr}}

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]