Tractat establissent una Constitucion Europèa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo Tractat estalissent una Constitucion per Euròpa èra una prepausa de tractat constitucional per l'Union Europèa. L'objectiu fondamental èra de substituir l'ensems dels tractats ja existissents que constituisson Euròpa. Mas lo projècte facassèt sens capitar l'etapa de la ratificacion.

Lo 18 de julhet de 2003 la Convencion pel futur d'Europa presidida per Valèri Giscard d'Estanh publiquèt l'esbòç de la constitucion [1]. Lo 29 d'octobre de 2004 foguèt signada a Roma (Itàlia) pels caps d'estat de l'UE.

Objectius[modificar | modificar la font]

Els objectius principals de la Constitucion èran:

  • Simplificar l'ensems dels tractats e protocols contituissent l'Union Europèa.
  • Melhorar e poderar los mecanismes de presa de decions per una Union Europèa alargada.
  • Aumentar lo sentiment d'apertinénça europèa dels ciutadans e ciutadanas dels estats membres.

Estructura del Tractat Constitucional[modificar | modificar la font]

Lo Tractat Constitucional contiá las seguentas partidas:

  • Preambul
  • Partida I: definicion de la Union Europèa.
  • Partida II: Carta de Drechs Fondamentals.
  • Partida III: politicas e foncionament de l'Union.
  • Partida IV: disposicions generals a clausulas finalas.
  • Annèxes
  • Protocols
  • Declaracions

Processus de ratificacion[modificar | modificar la font]

La Constitucion, un còp acceptada pels 25 caps d'estat dels païses membres, foguèt signada dins un acte cerimonial lo 29 d'octobre de 2004 a Roma. Mas abans de dintrar en vigor devía èsser ratificada per cada estat membre. Aquel processus qu'auriá degut se conclòure lo 31 d'octobre de 2006 foguèt remandat sine die pel Conselh Europèu en junh de 2005 aprèp lo vòte negatiu de França e dels Païses Basses.

Qualques partidas e idèas d'aquel tractat tornèron èsser presas dins lo Tractat de Lisbona

Vegeu també[modificar | modificar la font]