Estibiconita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç d'estibiconita.

L'estibiconita es un minerau de color jaune-blanc. A una duretat de 4,5-5,0 e una densitat de 5,58. Es format d'oxid idratat d'antimòni (simbòl quimic : Sb3O6(OH)) cristallizat segon un sistèma cubic de classa exacisoctaedrica. Dins la natura, lei cristaus son rars e generalament pichons e l'estibiconita forma generalament de massas terrosas. Son esclat es veirenc ò nacrat.

Es un minerau tipic dei zònas d'alteracion dei jaciments d'antimòni. Es donc sovent associat a d'autrei mineraus d'antimòni e ai mineraus caracteristics dei venas e deis intrusions magmaticas (qüars, calcita... etc.). Es utilizat coma minerau d'antimòni.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]