Espelugas dera Bastida

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Eth hialat carstic dera Bastida, tanben aperat der'Espuga, que's compausa de tres cavitats principaus: er'espeluga deths Shivaus, celèbra peth son gran equid policròm, datat deth Paleolitic Superior (Magdalenian IV); er'espeluga dera Pèrta, on er arrivet der'Espuga e desapareish devath tèrra en tot tornar sorgir en Esparròs on e vad er arrivet der'Aigueta qui correish en gorg d'Esparròs; e er'espeluga Blanca, non ocupada per òmi.

Que's situa ena vath deras Baronias de Bigòrra, un parçan on er'aiga ei present pertot e on e's tròba mes de 400 espelugas, duas deras quaus (aquera deths Shivaus ena Bastida e acera deth Bòsc deth Cantet en Espeisha) estón ondradas peths òmis dera Preïstòria.

Er'espeluga deths Shivaus[modificar | modificar la font]

Coneishuda peths abitants deth vilatge, que comencè d'estar explorada ara fin deth sègle XIX, subertot per Armand Viré. En 1932, Norbèrt Casteret que i arreconeishó figuras parietaus. Aquera espeluga qu'estó cercada per Norbèrt Casteret, Henri Bégouën, Robert Simonnet e André Glory.

Qu'embarra sustot gravaduras e pintruras de shivaus e de bisonts mès tanben de boquetins e de rèns. Totun, que cau mentàver era preséncia d'ua figura umana e d'un cap de felin. Que s'i trobè plaquetas gravadas en mei de contorns talhonats qui arrepresentan caps de boquetin.

Curiositats[modificar | modificar la font]

En 2001, en filme Eth Pacte deths lops,[1] er'espeluga dera Pèrta que serví de decòr ar'entrada deth repaire dera bèstia de Gavaudan.

Galeria[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Christophe Gans (2001): Le Pacte des loups

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]