Auvernhat (dialècte) : Diferéncia entre lei versions
Granda ampliacion de las caracteristicas auvernhatas |
Cap resum de modificació |
||
Linha 37 : | Linha 37 : | ||
*Palatalizacion de las consonantas davant ''i'' e ''u:'' ''libre'' [ljibrə], ''nus'' [njy]. Aquela palatizacion mena a de realizacions variablas segon los luòcs. |
*Palatalizacion de las consonantas davant ''i'' e ''u:'' ''libre'' [ljibrə], ''nus'' [njy]. Aquela palatizacion mena a de realizacions variablas segon los luòcs. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
*Lo diptòng "au" en posicion atòna beila [uw] vèrs lo mèijorn e [œ] vèrs la bisa |
*Lo diptòng "au" en posicion atòna beila [uw] vèrs lo mèijorn e [œ] vèrs la bisa |
||
Linha 79 : | Linha 69 : | ||
*"es" a la debuta d'un mot beila "se"; ''escòla'' beila ''secòla'', ''espòrt'' beila ''sepòrt'' |
*"es" a la debuta d'un mot beila "se"; ''escòla'' beila ''secòla'', ''espòrt'' beila ''sepòrt'' |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
Version del 9 febrièr de 2008 a 14.21
Locutors | 1,5 milion |
---|---|
Classament | ?ena |
Tipologia | SVO Sillabica |
Classificacion lingüistica | Auvernhat (dialècte) |
Estatut oficial | |
Acadèmia | Conselh de la Lenga Occitana (nòrma classica), Cercle Tèrra d'Auvèrnha (nòrma bonaudiana) |
Còdis lingüistics | |
Mòstra | |
Article primèir de la Declaracion daus Dreits de l'Òme
Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en dreit. Son dotadas de rason e de consciéncia e lor chau agir entre elas amb un esperit de frairesa.
|
L'auvernhat z-es lo dialècte occitan parlat dinc la màger part d'Auvèrnhe (fòra vèrs Orlhac), dinc la màger part de Velai (levat vèrs Sinjau) e dinc la mitat sud de Borbonés, 'quò-es dire lo departament entèir dau Puèi Domat e una part dau Cantau, dau Naut Léger, d'Alèir e de Cruesa. Z-es un parlar nòrd-occitan, particularament evoluit sus lo plan fonetic dinc sas varietats dau nòrd (lo nòrd-auvernhat); pasmens l'auvernhat ten a l'encòp de recors expressius fòrça conservators dins lo lexic e la morfosintaxi.
Caracteristicas
Quauquas caracteristicas lhi son pròprias
- Palatalizacion de las consonantas davant i e u: libre [ljibrə], nus [njy]. Aquela palatizacion mena a de realizacions variablas segon los luòcs.
- Lo diptòng "au" en posicion atòna beila [uw] vèrs lo mèijorn e [œ] vèrs la bisa
- Los grops "qu" e "cu" se pronóncian [tʝ]
- "an" en posicion tonica se pronócia [ɔn/ɔ]
- "gl" se pronóncia [ʎ]/[j], "la glèisa"; [la 'ʎejza]
- "gu" abotís [dʝ]
- L's davant d'i e u abotís [ʃ], de còps [ʒ]
- Lo grop "ch" abotís [ʧ]
- Pronociacion de la "j" coma [dz]
- Pronociacion dau diptòng "eu" coma [ju]
Quauquas caracteristicas daus parlars nòrd-auvernhats;
- "cl" baila [kj]; Clarmont ['kjaɾmun]
- "er(erre)/ern" beila [jaɾ/jaR]; "ivèrn" [i'vjaɾ], "fèrre" ['fjaɾ], "Auvèrnhe" [œ'vjaɾɲə]
- Chasuda de l'"s" intervocalica; "la chamisa" [la tsa'mjɔ]
- Chasuda de la "d" intervocalica vèrs Sinjau; "z-es arribaa" (es arribada)
- "és" beila [I]; "lo Barbonés" [lu baɾbu'nI]
- "es" a la debuta d'un mot beila "se"; escòla beila secòla, espòrt beila sepòrt
D'autras caracteristicas son comunas amb d'autres parlars nòrd-occitans;
- Palatalizacion daus grops ca e ga vèrs cha e ja/ia: lo jal chanta (per lo gal canta).
- Chasuda de las consonantas finalas : z-a chantat amb la -t finala muda.
- Utilizacion de l'z- eufonica davant vocala z-ai pas solaçat bei te" (per ai pas charrat amb tu)
- Coma en niçard e en montpelhierenc, l'a atòna finala se pronóncia [a]
Comparason de las nòrmas
En auvernhat, doas nòrmas se fan concurréncia: la nòrma classica e la nòrma bonaudiana.
Comparason entre las doas nòrmas existentas en occitan auvernhat (extrait de la Declaracion Universala daus Dreits Umans)
Un tablèu mai complet de totas la nòrmas de l'occitan se pòt trobar a l'article occitan. | |
---|---|
Nòrma classica | Nòrma bonaudiana |
Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en dreit. Son dotadas de rason e de consciéncia e lor chau (/fau) agir entre elas amb un esperit de frairesa. | Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.
(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de cousiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.) |