Sègle IX : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 66 : | Linha 66 : | ||
[[Fichièr:Borobudur Northwest View.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau temple (restaurat) de [[Borobudur]].]] |
[[Fichièr:Borobudur Northwest View.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau temple (restaurat) de [[Borobudur]].]] |
||
'''v. 824''' : inauguracion dau [[temple]] [[bodisme|bodista]] de [[Borobudur]]. Bastit sus una còla, es un [[stupa]] que fòrma un carrat de 113 mètres de costat amb quatre galariás successivas de forma geometrica. |
'''v. 824''' : inauguracion dau [[temple]] [[bodisme|bodista]] de [[Borobudur]]. Bastit sus una còla, es un [[stupa]] que fòrma un carrat de 113 mètres de costat amb quatre galariás successivas de forma geometrica. |
||
⚫ | |||
⚫ | '''827''' : mesura de la circonferéncia terrèstra per una expedicion dirigida per [[Khalid ibn Abd al‐Malik al‐Marwarrudhi]] e [[Ali ibn Isa al-Asturlabi]] a partir d'observacions dins la Vau de Tigris. Trobèron un resultat de {{formatnum:40248}} km ò de {{formatnum:41436}} km segon lei fònts istoricas. |
||
== Sciéncias e tecnicas == |
== Sciéncias e tecnicas == |
||
'''v. 820''' : publicacion a [[Bagdad]] per [[Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi]] d'un libre d'astronomia (''Zīj al-Sindhind'') amb de taulas regardant lo movement dau [[Solelh|Soleu]], dei cinc [[planeta]]s conegudas e de la [[Luna]]. |
'''v. 820''' : publicacion a [[Bagdad]] per [[Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi]] d'un libre d'astronomia (''Zīj al-Sindhind'') amb de taulas regardant lo movement dau [[Solelh|Soleu]], dei cinc [[planeta]]s conegudas e de la [[Luna]]. |
||
⚫ | |||
⚫ | '''827''' : mesura de la circonferéncia terrèstra per una expedicion dirigida per [[Khalid ibn Abd al‐Malik al‐Marwarrudhi]] e [[Ali ibn Isa al-Asturlabi]] a partir d'observacions dins la Vau de Tigris. Trobèron un resultat de {{formatnum:40248}} km ò de {{formatnum:41436}} km segon lei fònts istoricas. |
||
<br/> |
|||
'''829''' : a l'iniciativa dau califa [[Al-Mamun (Abbassida)|Al-Mamun]], creacion d'un observatòri astronomic permanent a [[Bagdad]]. |
|||
<br/> |
|||
[[Fichièr:Image-Al-Kitāb al-muḫtaṣar fī ḥisāb al-ğabr wa-l-muqābala.jpg|thumb|right|Premiera pagina dau tractat ''Kitāb al-mukhtaṣar fī ḥisāb al-jabr wa-l-muqābala''.]] |
|||
'''829''' : publicacion a [[Bagdad]] dau tractat ''Kitāb al-mukhtaṣar fī ḥisāb al-jabr wa-l-muqābala'' (en [[occitan]] ''Abreujat de calcul per la restauracion e la comparason'') per lo matematician [[Iran|persan]] [[Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi]]. Presentant d'un biais clar un ensems de metòde de resolucion d'[[equacion]] dau segond gras, aguèt un ròtle important dins la generalizacion dau sistèma decimau arabi a l'origina dei nombres modèrnes. |
|||
== Decès == |
== Decès == |
||
Linha 83 : | Linha 88 : | ||
* [[Leon V (emperaire bizantin)|Leon V]], emperaire [[Empèri Bizantin|bizantina]]. |
* [[Leon V (emperaire bizantin)|Leon V]], emperaire [[Empèri Bizantin|bizantina]]. |
||
* [[Loís lo Piós]], emperaire [[Empèri Carolingian|carolingian]]. |
* [[Loís lo Piós]], emperaire [[Empèri Carolingian|carolingian]]. |
||
* [[Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi]], [[matematicas|matematician]] [[Iran|persan]]. |
|||
* [[Nicefòr Ièr|Nicefòr I{{èr}}]], emperaire [[Empèri Bizantin|bizantin]]. |
* [[Nicefòr Ièr|Nicefòr I{{èr}}]], emperaire [[Empèri Bizantin|bizantin]]. |
||
* [[Tòmas l'Eslau]], generau e emperaire usurpator [[Empèri Bizantin|bizantin]]. |
* [[Tòmas l'Eslau]], generau e emperaire usurpator [[Empèri Bizantin|bizantin]]. |
Version del 14 mai de 2020 a 16.29
../.. | sègle VII | sègle VIII | sègle IX | sègle X | sègle XI | ../..
Istòria
802-810 : tiera de revòutas dins lei domenis d'Ibrahim ibn al-Aghlab. Aquò li permetèt pauc a pauc d'estabilizar son poder en Magrèb Orientau.
801-802 : revirada d'un projècte de maridatge entre Carlesmanhe e Irèna l'Atenenca. L'idèa èra de restaurar l'Empèri Roman. Pasmens, lo projècte suscitèt d'oposicions vivas e, dins l'Empèri Bizantin, entraïnèt lo reversament de l'emperatritz que foguèt remplaçada per Nicèfor Ièr.
802-805 : revòuta deis Avars còntra lei Francs. Durament reprimida, entraïnèt la somission de la màger part deis Avars que foguèron rapidament assimilats per lei venceires (→ 811).
803 : revirada d'una revòuta militara dins l'Empèri Bizantin.
805-806 : gràcias au declin dau Califat Abbassida, reconquista de la vila de Tarsa per lei Bizantins. Après la revirada d'una còntra-ataca araba, lei dos camps negocièron una trèva que durèt un vintenau d'ans.
806 : isolada dins lo nòrd d'Itàlia, Venècia, darriera posicion bizantina dins la region, deguèt acceptar la senhoriá de Carlesmanhe (→ 809).
809 : revirada d'una temptativa de reconquista bizantina de Venècia.
809 : mòrt dau califa Harun ar-Rachid. Foguèt remplaçat per son fiu Al-Amin e son autre fiu, Al-Mamun, recebèt lei províncias orientalas dau Califat amb una autonòmia importanta (→ 810).
810-813 : dins lo Califat Abbassida, guèrra civila entre lo califa Al-Amin e son fraire Al-Mamun. S'acabèt per la victòria dau segond que venguèt califa après la conquista de Bagdad.
810 : illustracion dau declin de la ciutat maia de Calakmul, ges de nom de sobeiran figura sus lei tres monuments inaugurats dins lo corrent de l'annada.
810-816 : guèrra entre Bizantins e Bulgars. Après de succès iniciaus importants, l'emperaire Nicèfor Ièr foguèt batut e tuat permetent ai Bulgars de pilhar Andrinòple e d'assetjar sensa succès Constantinòble. Una trèva de 20 ans foguèt finalament signada en 816.
811 : en Panònia, destruccion definitiva dei darrierei pòchis de resisténcia avaras.
814 : mòrt de l'emperaire Carlesmanhe que foguèt remplaçat per son fiu Loís lo Piós.
815 : dins l'Empèri Bizantin, restauracion de l'iconoclasme per l'emperaire Leon V.
816- : dins lo Califat Abbassida, insureccion majora en Azerbaitjan.
817-819 : guèrra civila dins lo Califat Abbassida après una temptativa d'usurpacion menada per Ibrahim ben al-Mahdi. Lo califa Al-Mamun foguèt obligat d'acceptar de reduccions d'impòsts importantas per gardar lo sostèn de la populacion.
820 : assassinat de l'emperaire bizantin Leon V que foguèt remplaçat per Miquèu II Psellos.
821-822 : per assaiar de mantenir son autoritat dins lei províncias pus orientalas dau Califat, leis Abbassidas i nomèron Tahir ibn Husayn coma governador. I venguèt rapidament quasi independent e foguèt assassinat tre 822. Pasmens, en causa de son afebliment, lo califa Al-Mamun foguèt obligat de nomar son fiu coma successor. Aquò entraïnèt la formacion de la dinastia dei Tahiridas que venguèt de facto independenta.
821-824 : per de rasons desconegudas, lo generau bizantin Tòmas l'Eslau assaièt sensa succès de reversar l'emperaire Miquèu II Psellos. Pasmens, gràcias au sostèn deis abitants de Constantinòble e una aliança amb lei Bulgars, l'emperaire capitèt de gardar lo poder.
823-824 : conquista de Creta per leis Arabes.
825 : dins leis Illas Britanicas, batalha d'Ellandun entre Wessex e Mercia. S'acabèt amb una victòria d'Egbert de Wessex que restaurèt l'independéncia de son reiaume.
827 : revirada d'una ataca araba còntra Sicília (→ 830).
827 : adopcion de l'islam mutazilita per lo califa Al-Mamun (→ 828).
828 : creacion d'un tribunau cargat de jutjar leis afaires religiós per lo califa Al-Mamun. Se turtèt a l'ostilitat deis olemas.
Cultura
v. 824 : inauguracion dau temple bodista de Borobudur. Bastit sus una còla, es un stupa que fòrma un carrat de 113 mètres de costat amb quatre galariás successivas de forma geometrica.
Sciéncias e tecnicas
v. 820 : publicacion a Bagdad per Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi d'un libre d'astronomia (Zīj al-Sindhind) amb de taulas regardant lo movement dau Soleu, dei cinc planetas conegudas e de la Luna.
827 : mesura de la circonferéncia terrèstra per una expedicion dirigida per Khalid ibn Abd al‐Malik al‐Marwarrudhi e Ali ibn Isa al-Asturlabi a partir d'observacions dins la Vau de Tigris. Trobèron un resultat de 40 248 km ò de 41 436 km segon lei fònts istoricas.
829 : a l'iniciativa dau califa Al-Mamun, creacion d'un observatòri astronomic permanent a Bagdad.
829 : publicacion a Bagdad dau tractat Kitāb al-mukhtaṣar fī ḥisāb al-jabr wa-l-muqābala (en occitan Abreujat de calcul per la restauracion e la comparason) per lo matematician persan Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi. Presentant d'un biais clar un ensems de metòde de resolucion d'equacion dau segond gras, aguèt un ròtle important dins la generalizacion dau sistèma decimau arabi a l'origina dei nombres modèrnes.
Decès
- Al-Amin, califa abbassida.
- Al-Mamun, califa abbassida.
- Carlesmanhe, emperaire carolingian.
- Egbert de Wessex, rèi de Wessex.
- Ibrahim ibn al-Aghlab, emir aglabida.
- Irèna, emperatritz bizantina.
- Leon V, emperaire bizantina.
- Loís lo Piós, emperaire carolingian.
- Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi, matematician persan.
- Nicefòr Ièr, emperaire bizantin.
- Tòmas l'Eslau, generau e emperaire usurpator bizantin.