Batalha de Berlin : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 20 : Linha 20 :


LA '''batalha de Berlin''' foguèt la darrièra batalha terrèstra de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] en [[Euròpa]]. Se debanèt entre lo [[16 d'abril]] e lo [[2 de mai]] de [[1945]] entre las fòrças [[URSS|sovieticas]] e los darrièrs soldats alemands de la garnison de Berlin. [[Estalin]] donèt una portada simbolica a aqueste darrièr còp portat al regim nazi, aprèp las lordas pèrdas patidas per l'Armada Roja per inversar lo flux de l'invasion.
LA '''batalha de Berlin''' foguèt la darrièra batalha terrèstra de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] en [[Euròpa]]. Se debanèt entre lo [[16 d'abril]] e lo [[2 de mai]] de [[1945]] entre las fòrças [[URSS|sovieticas]] e los darrièrs soldats alemands de la garnison de Berlin. [[Estalin]] donèt una portada simbolica a aqueste darrièr còp portat al regim nazi, aprèp las lordas pèrdas patidas per l'Armada Roja per inversar lo flux de l'invasion.
A partir del 16 de genièr de 1945, l'[[Armada Roja]] trauquèt las linhas del front [[Tresen Reich|alemand]] après l'[[ofensiva del Vístula-Oder]], avançant rapidament cap a l'oèst a un ritme de 30 a 40 quilomètres per jorn, a travèrs la [[Prússia Orientala]], la [[Bassa Silesia]], la [[Pomerània Orientala]] e la [[Silesia Superiora]], s'arrestan temporariament a 60 quilomètres a l'èst de Berlin, sus la riba del [[riu Oder]]. Durant l'ofensiva, dos grops d'armada sovietics ataquèron la capitala dempuèi l'èst lo sud, mentre que un tresen superava las fòrces alemandas situadas al nòrd de Berlín.

=== Ligams extèrnes ===
=== Ligams extèrnes ===



Version del 31 març de 2018 a 11.42


LA batalha de Berlin foguèt la darrièra batalha terrèstra de la Segonda Guèrra Mondiala en Euròpa. Se debanèt entre lo 16 d'abril e lo 2 de mai de 1945 entre las fòrças sovieticas e los darrièrs soldats alemands de la garnison de Berlin. Estalin donèt una portada simbolica a aqueste darrièr còp portat al regim nazi, aprèp las lordas pèrdas patidas per l'Armada Roja per inversar lo flux de l'invasion. A partir del 16 de genièr de 1945, l'Armada Roja trauquèt las linhas del front alemand après l'ofensiva del Vístula-Oder, avançant rapidament cap a l'oèst a un ritme de 30 a 40 quilomètres per jorn, a travèrs la Prússia Orientala, la Bassa Silesia, la Pomerània Orientala e la Silesia Superiora, s'arrestan temporariament a 60 quilomètres a l'èst de Berlin, sus la riba del riu Oder. Durant l'ofensiva, dos grops d'armada sovietics ataquèron la capitala dempuèi l'èst lo sud, mentre que un tresen superava las fòrces alemandas situadas al nòrd de Berlín.

Ligams extèrnes