Sard : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 3 : | Linha 3 : | ||
|País=[[Itàlia]], [[Austràlia]], [[Alemanha]], [[Estats Units]], [[Reialme Unit]] |
|País=[[Itàlia]], [[Austràlia]], [[Alemanha]], [[Estats Units]], [[Reialme Unit]] |
||
|Regions= [[Sardenha]] |
|Regions= [[Sardenha]] |
||
|personas= 1 495 000<ref>[http://www.sardegnacultura.it/documenti/7_88_20070514130939.pdf Anna Oppo, ''Le lingue dei sardi'']</ref> (locutors passius), 1 000 000 de (locutors actius) |
|||
|personas=2,5 milions de |
|||
|n=?? |
|n=?? |
||
|tipologia={{Lenga sillabica}} |
|tipologia={{Lenga sillabica}} |
Version del 5 mai de 2016 a 02.23
sardu | |
Locutors | 1 495 000[1] (locutors passius), 1 000 000 de (locutors actius) |
---|---|
Classament | ??ena |
Tipologia | Sillabica |
Classificacion lingüistica | Sard |
Estatut oficial | |
Oficial de | Sardenha |
Acadèmia | - |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | sc |
ISO 639-2 | srd |
ISO 639-3 | srd |
Ethnologue | srd |
Glottolog | sard1257 |
IETF | sc |
Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion universala dels Dreches de l'Òme (varianta campidanesa) Artìculu 1 |
Lo sarde (sardu) qu'ei ua lenga romanica parlada dens l'illa de Sardenha a l'excepcion deu nòrd (dialèctes de tipe còrs), de la vila de L'Alguer (on la lenga vernaculara ei lo catalan) e de Carloforte, de dialècte genovés au sud-oèst. Qu'ei ua de las lengas romanicas mei conservatoras de la fonologia e la morfologia latina, e que's deu shens dobte a la conquista dorèca de Sardenha peus romans, puish a l'isolament de l'illa.
Lo sarde que compta dus grans dialèctes, lo logodorés au centre de l'illa e lo campidanés au sud. La limba sarda unificada qu'ei un estandard basat suu logodorés, qui ei mei pròche deu latin, e mei natre e mei parlat per'mor de l'isolament relatiu deus parçans on se parla. Campidanese Sardinian [sro]
Gallurese Sardinian [sdn]
Logudorese Sardinian [src]
Sassarese Sardinian [sdc]
Quauques caracteristicas deu sarde:
- L'article definit SU / SA derivat deu latin IPSE: su cani, "lo can"; sa busaca, "la pòcha"
- (de formas d'articles d'etimologia identica que son atestadas en catalan balear e dens quauques parlars occitans).
- Grana semblança dab lo latin classic:
- Veni a domo mea