1259 : Diferéncia entre lei versions
Linha 25 : | Linha 25 : | ||
Signatura dau [[Tractat de Nymphaeon]] ambé l'[[Empèri de Nicèa]] que restaurèt l'[[Empèri Bizantin]] dos ans pus tard. Donèt d'avantatges comerciaus fòrça importants ai marchands de la Republica au sen de l'Empèri Bizantin e un quartier de sa capitala per s'installar. |
Signatura dau [[Tractat de Nymphaeon]] ambé l'[[Empèri de Nicèa]] que restaurèt l'[[Empèri Bizantin]] dos ans pus tard. Donèt d'avantatges comerciaus fòrça importants ai marchands de la Republica au sen de l'Empèri Bizantin e un quartier de sa capitala per s'installar. |
||
=== [[Africa]] === |
|||
==== [[Egipte]] ==== |
|||
Estimant [[Al-Mansur Ali]] tròp jove per faciar lei dificultats dau periòde, especialament l'arribada dei Mongòls en [[Siria]], lo regent [[Qutuz]] organizèt un còp d'estat per lo reversar e venir lo tresen sultan mameloc d'[[Egipte]]. Puei, refusèt de negociar ambé lo khan [[Hulagu]] e executèt son ambaissada per entraïnar una guèrra que li permetèt de mobilizar totei lei Mamelocs còntra un enemic comun (→ [[1260]]). |
|||
=== [[Asia]] === |
=== [[Asia]] === |
Version del 20 mai de 2015 a 14.55
1259
| |
---|---|
Ans : 1256 1257 1258 1259 1260 1261 1262 Decennis : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1259 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Après doas annadas de negociacions acomençadas en 1257, signatura dau Tractat de París ambé lo rèi d'Anglatèrra Enric III (1216-1272). Aquò permetèt de restaurar la patz entre lei dos reiaumes qu'èran en guèrra dempuei mai d'un sègle. Lo rèi anglés gardèt ò reprenguèt possession de Lemosin, de Perigòrd, de Guiana, de Carcin, d'Agenés e dau sud de Charanta. Pasmens, deguèt i acceptar la senhoriá superiora dau rèi de França. De mai, Loís IX (1226-1270) gardèt Normandia, Torena, Anjau, Peitau e Maine qu'èran estats conquistats per Felip August (1180-1223).
Euròpa
Anglatèrra
Signatura dau Tractat de París après doas annadas de negociacions ambé França. Permetèt de restaurar la patz entre lei dos reiaumes qu'èran en guèrra dempuei mai d'un sègle. Lo rèi anglés gardèt ò reprenguèt possession de Lemosin, de Perigòrd, de Guiana, de Carcin, d'Agenés e dau sud de Charanta. Pasmens, deguèt i acceptar la senhoriá superiora dau rèi de França. De mai, Loís IX (1226-1270) gardèt Normandia, Torena, Anjau, Peitau e Maine qu'èran estats conquistats per Felip August (1180-1223).
Republica de Gènoa
Signatura dau Tractat de Nymphaeon ambé l'Empèri de Nicèa que restaurèt l'Empèri Bizantin dos ans pus tard. Donèt d'avantatges comerciaus fòrça importants ai marchands de la Republica au sen de l'Empèri Bizantin e un quartier de sa capitala per s'installar.
Africa
Egipte
Estimant Al-Mansur Ali tròp jove per faciar lei dificultats dau periòde, especialament l'arribada dei Mongòls en Siria, lo regent Qutuz organizèt un còp d'estat per lo reversar e venir lo tresen sultan mameloc d'Egipte. Puei, refusèt de negociar ambé lo khan Hulagu e executèt son ambaissada per entraïnar una guèrra que li permetèt de mobilizar totei lei Mamelocs còntra un enemic comun (→ 1260).
Asia
Empèri Song
Perseguida de la guèrra còntra lei Mongòls dau khan Mongke qu'èran a atacar la region de Sichuan. Afeblida per una epidemia de colerà, l'armada mongòla aguèt de dificultats per conquistar lei fortificacions bastidas per lei Song dins la region dempuei la fin deis annadas 1230. Mongke menèt personalament lo sètge de Hochwan e fisèt aqueu de Wuchang a Kubilai e aqueu de Kwangsi a Uryankhadai. Pasmens, lo clima agravèt leis epidemias que tocavan lei Mongòls ambé l'aparicion d'autrei malautiás grèvas (diarrèas... etc.) e lei pèrdas se multipliquèron. Lo 11 d'aost, foguèt lo torn de Mongke de morir de malautiá (probablament lo colerà). Son fiu conoguèt un destin similar un mes pus tard. Aquò entraïnèt la retirada deis envasseïres e una guèrra civila (1260-1264) a prepaus de la succession.
L'Empèri Song obtenguèt ansin quauqueis annadas de patz mai sa situacion demorèt malaisada en causa de la destruccion de plusors regions agricòlas dau nòrd. De mai, la Cort acomencèt de se devesir entre faccions rivalas qu'anavan minar lo potenciau militar de l'armada e suscitar un maucontentament grèu entre lei paisans.
Arts
Sciéncias e tecnicas
Economia
Naissenças
Decèsses