1776 : Diferéncia entre lei versions
mCap resum de modificació |
|||
Linha 21 : | Linha 21 : | ||
Creacion de la [[vicereiautat de l'arriu de la Plata]] (capitala : [[Buenos Aires]]) |
Creacion de la [[vicereiautat de l'arriu de la Plata]] (capitala : [[Buenos Aires]]) |
||
=== [[Africa]] === |
|||
==== [[Sultanat de Sennar]] ==== |
|||
[[Mòrt]] dau sultan [[Isma'il]] ([[1769]]-1776) que foguèt remplaçat per [[Adlan II]] (1776-[[1789]]) que sa posicion èra totjorn malaisada en fàcia de la poissança militara dei senhors principaus dau sud dau Reiaume e de la quasi independéncia dei tribüs dau nòrd. |
|||
=== [[America]] === |
=== [[America]] === |
Version del 15 decembre de 2014 a 08.42
1776
| |
---|---|
Ans : 1773 1774 1775 1776 1777 1778 1779 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1776 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Euròpa
Espanha
America deu sud
Creacion de la vicereiautat de l'arriu de la Plata (capitala : Buenos Aires)
Africa
Sultanat de Sennar
Mòrt dau sultan Isma'il (1769-1776) que foguèt remplaçat per Adlan II (1776-1789) que sa posicion èra totjorn malaisada en fàcia de la poissança militara dei senhors principaus dau sud dau Reiaume e de la quasi independéncia dei tribüs dau nòrd.
America
Estats Units d'America
Après leis incidents de 1775 e la nominacion de George Washington coma generau de l'armada continentala, lei premiers combats vertadiers entre Insurgents e soudats anglés acomencèron en febrier dins lei colonias dau sud. En fàcia de la generalizacion de l'insureccion, leis Anglés abandonèron Boston lo 17 de març. Entre lo 2 e lo 8 de julhet, lo Congrès adoptèt una tièra de mesuras en favor de l'independéncia deis Estats Units d'America que foguèt oficialament proclamada lo 8.
En setembre, leis Anglés organizèron una tièra d'ofensivas còntra leis Estatsunidencs. Prenguèron Nòva York (15 de setembre) e obligiguèron Washington a una retirada malaisada a travèrs de Nòva Jersey (18 de novembre - 20 de decembre). Pasmens, dins la nuech dau 25 au 26 de decembre, capitèt de sosprendre un grop de 1 400 mercenaris alemands au servici d'Anglatèrra dins la vila de Trenton. Après una batalha rapida, aperaquí 1 000 mercenaris foguèron capturats[1].