Renaissença : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2+) (Robòt Modificar: ky:Кайра жаралуу (доор)
Xqbot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robot : modification de ckb:ڕێنیسانس à ckb:ڕینێسانس
Linha 53 : Linha 53 :
[[ca:Renaixement]]
[[ca:Renaixement]]
[[ceb:Renasans]]
[[ceb:Renasans]]
[[ckb:ڕێنیسانس]]
[[ckb:ڕینێسانس]]
[[cs:Renesance]]
[[cs:Renesance]]
[[cv:Чĕрĕлӳ]]
[[cv:Чĕрĕлӳ]]

Version del 10 agost de 2012 a 23.17

La Renaissença (var. Renaishença/Reneishença)[1] es lo nom de l'epòca artistica (e culturala) que fa lo començament de l'Edat Modèrna. Lo tèrme ven de l'òbra de Giorgio Vasari intitulada Vidas de pintors, escultors e arquitèctes famoses, publicada en 1570, mas fins al sègle XIX aqueste concèpte recep pas una interpretacion istoricoartistica granda. Ça que la, Vasari aviá formulat una idèa determinanta, la naissença novèla de l'art grèc e roman antics, que presupausava una consciéncia istorica individuala granda, un fenomèn completament novèl dins l'actitud espiritual dels artistas. En fach, la Renaissença romp conscientament amb la tradicion artistica de l'Edat Mejana, que qualifica, amb mesprètz plen, d'estil de barbars o de gòts. Amb la meteissa consciéncia, s'opausa a l'art contemporanèu del Nòrd d'Euròpa. Del punt de vista de l'evolucion artistica generala d'Euròpa, la Renaissença significa una rompedura amb l'unitat estilistica que fins a aquel moment èra estada supranacionala.

S'admet correntament que la Renaissença artistica comença en Itàlia al sègle XV e puèi se difusa dins la rèsta del continent, a de ritmes e de grases divèrses segon la geografia. Se perlonga al sègle XVI, qu'atenh alavetz son apogèu dins de païses nombroses. La Renaissença constituís pas un retorn enrè: las tecnicas novèlas, lo novèl contèxte politic, social e scientific permeton als artistas d'innovar. Pel primièr còp l'art penètra dins l'esfèra privada: las òbras son pas solament comandadas pel poder religiós o secular, senon entran dins los ostals borgeses.

Artistas importants de la Renaissença

Ligams

Nòtes

  1. Rarament se tròba tanben la forma Renaissement (var. Renaishement).

Modèl:Ligam AdQ