Enclutge (esplech)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un enclutge.
Un enclutge utilizat per un fabre.

Un enclutge o enclumi es un esplech utilizat per fargar los metals. Es una pèça de talha variabla anant, segon los mestièrs, de unas desenas de gramas (relotgièrs) fins a lai de 400 kg (fabres), es d'acièr amb una superfícia plana, la taula, mai sovent cementada, a vegada dotada de perforacions mai sovent verticalas, circularas o carradas pels accessòris de trabalh o usatges adaptats per un emplec determinat.

Los enclutges grosses son sovent installats sus una basa de fusta enforçada avegada de cerclatges metallics que supòrte los tusts, e que redusís la vibracion. Pòdon èsser jonchas al blòt de supòrt per una tresena « punta » fissant verticalament dins la fusta.

Segon los usatges e los mestièrs, sa forma diferís pro. S'acaba mai sovent per una o doas banas servissent a formar l'objècte en cors de creacion.

Amb lo martèl, l'encluyge representa sovent una farga sus las medalhas e las monedas.

Utilizacions[modificar | modificar la font]

L'enclutge permet lo trabalh, sovent a caud, de pèças metallicas, l'ojectiu essent de lor far prene forma. Permet d'utilizar diferentas tecnicas: estirar, planejar amb de martèls, corber utilizant las puntas, copar o ponchonar, sòudar par aprochament, etc. Se ten la pèças al trabalhar amb de tenalhas. Unes enclutges en mai an de perforacions especialas, adaptadas a l'emplec d'espleches que s'i adaptan per un trabalh determinat, perforacions de forma carrada per manténer aquestes accessòris, o espleches d'enclutge, coma lo trenchet per copar lo metal a caud, espleches per crear de canals, per estamar lo metal a caud..., e de forma rondonda per far sortir los ponchons dins las operacions de traucatge a caud, e empachar qu'aquestes dintren en contacte amb la taula.

Los cordonièrs utilizan tanben un enclutge. Es utilizada coma supòrt estable de forma adaptada, per faiçonar, clavelar o empegar los elements de cauçaduras ensems. Unes modèls son nauts amb una basa dempuèi lo sòl, presentant doas o tres formas de puntas correspondent a las dimensions del sabaton o talon de trabalhar. Lo sabatièr ses seta en fàcia de l'enclutge que las puntas li arriben a nivèl de sa cencha. D'autres enclutges mai pichonas se plaçan dirèctament sus una taula de trabalh e mai sovent an una forma amb tres puntas formant entre eles de caires drechs permetent una bona estabilitat, caduna podent se posicionar segon lo trabalh de realizar.

Enclume à cordonnier
Enclutges del sabatièr.

Las òbras dels camps, realizada manualament, demanda tanben l'utilizacion d'un enclutge portatiu pichon (nomenat a vegada aira o harga). Aqueste espleche permet d'adobar la dalha.

L'enclutge es occasionalament utiliza coma instrument de percussion en musica, coma dins:

  • Il trovatore, de Giuseppe Verdi ;
  • Der Ring des Nibelungen, de Richard Wagner : Das Rheingold scèna 3 (18 enclutges) e Siegfried, acte 1 ;
  • Maxwell's Silver Hammer, dels Beatles ;
  • la musica originala de Lo Senhor dels anèls, de Howard Shore ;
  • la musica originala de Las Dents de la Mar, de John Williams.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]