Economia d'Andòrra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Economia d' Andòrra

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Èuro
Organizacions de comèrci OMC (observaire), OSCE
Estatisticas[1]
PIB US$ 3 163 milions (2012)
reng PIB 180ena granda[2]
creissença del PIB -1,6% (2012)
PIB per cápita 37 200 (2012)
PIB per sector agricultura 14%, industria 79%, comèrci e servicis 6% (2011)
Inflacion 1,1% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat cap d'informacions
Fòrça de trabalh 36 060 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 0,4%, industria 4,7%, comèrci e servicis 94,9% (2010)
Caumatge 2,9% (2012)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 70 milions (2012)
Partenaris Espanha 58%, França 34% (1998)
Impòrts (US$) 1 430 milions (2012)
Partenaris Espanha 51,5%, França 22,3%, Estats Units 0,3% (2003)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne cap d'informacions
Revenguts (US$) 403 milions (2012)
Despensas (US$) 470 milions (2012)

Lo torisme es lo principal component de l'economia d'Andòrra. Atractiu pels crompadors d'Espanha e França per la siá condicion de zòna franca, lo país a desvolopat un important complèxe toristic fòrça actiu en la sason d'ivèrn (mercé als camps d'esquí) e, dins una mendre mesura, en estiu. En l'an 2005, lo país acuelhèt a 11.049.490 visitants.

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]